Manlleu ha fet realitat la vella aspiració d’esdevenir la capital del Ter aquest cap de setmana, com a ciutat amfitriona de la Fira Birding Ter, que ha viscut una estrena notable, malgrat que dissabte a la tarda la pluja va fer una mica la guitza. Es tracta del principal aparador d’un projecte més ampli, el Birding Ter, que Manlleu comparteix amb Roda, les Masies de Roda i les Masies de Voltregà amb l’objectiu de fomentar un turisme sostenible amb l’ornitologia i l’entorn natural i paisatgístic del riu com a fils conductors.
No és casualitat que el programa arrenqués, dijous com a preàmbul, amb la presentació d’una exposició itinerant que porta per títol “Ter” i que es pot visitar al Museu del Ter fins a finals de juny. Són una quarantena d’imatges dels reconeguts fotògrafs de natura Iñaki Relanzón (Rupià) i Carles Virgili (Palamós), que van recórrer tota la conca durant un parell d’anys. Una feina que també s’ha traduït en l’edició d’un llibre homònim amb més de 200 imatges, que s’acompanyen de textos d’Eudald Carbonell, Pilarin Bayés i Lluís Llach. “Són unes fotos espectaculars que capten l’essència d’aquest riu tan nostrat”, destacava en la presentació el regidor d’Educació i Patrimoni Cultural, Pere Puig. Divendres també s’inaugurava l’exposició “Viu el Ter: un viatge del Pirineu al mar Mediterrani”, amb la presència del secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. L’acte, adreçat a personal tècnic de les poblacions pròximes al Ter, va servir per donar a conèixer el projecte i estendre’l més enllà de la comarca d’Osona.
Del mateix divendres també destacava, amb un caràcter més local, la presentació d’una nova publicació digital impulsada des del Museu del Ter. Es tracta de Les papallones diürnes i Manlleu, del biòleg i fotògraf de natura manlleuenc Albert Pedro, on recull 68 de les 71 espècies de papallones diürnes documentades a Manlleu. Aquest component de “foment del coneixement” era una de les tres grans “columnes” de la fira, juntament amb la vessant més econòmica i la social. “És exactament això el que volíem”, es felicitava Puig dissabte a mig matí, quan l’entorn del passeig del Ter era un batibull de gent amunt i avall.
L’espai firal, amb una quinzena de parades i que només havia de funcionar dissabte, es va haver de suspendre a la tarda per la pluja. En canvi, la majoria de la trentena d’activitats i tallers programats –alguns reubicats dins el museu– van omplir la capacitat prevista. “Tothom sembla que està molt content”, destacava aquest diumenge David Bosch, regidor d’Innovació Socioeconòmica. “Hem trobat un nínxol de gent a qui li agrada aquest món dels ocells i la natura”, deia Bosch. “El format ens agrada, i de cara a properes edicions es poden millorar coses”, afegia. El Birding Ter ha fet el niu.
Veure tornar els ocells
Som davant del Museu de Ter. Són gairebé les 12 del migdia quan del vehicle dels Agents Rurals descarreguen dues caixes. Dins, hi ha tres esplugabous recuperats al Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda. Sandra i Jepi, els dos agents rurals encarregats de l’activitat, expliquen que a Catalunya hi ha quatre centres de recuperació de fauna on arriben animals ferits o debilitats que algú ha trobat. Allà els curen i, quan és possible, els tornen al seu medi natural.
El públic, que s’ha reunit en una gran rotllana a l’esplanada de gespa del costat del museu, s’esforça per no perdre’s res del que diuen els agents, que han quedat al centre amb les caixes. Hi ha més d’un centenar de persones entre criatures, famílies, curiosos i aficionats a les aus. Alguns assistents porten prismàtics penjats del coll i altres, una càmera de fotos amb un objectiu quilomètric. La indumentària és de gorres i ulleres de sol, perquè el dia està esplèndid. L’esplugabous, expliquen els agents, és un ocell de la família dels ardèids, parent del bernat pescaire. Té el plomatge blanc, les potes llargues i un bec groguenc més curt que el d’altres ocells de la mateixa família. El nom li ve del costum d’esplugar els bous i altres animals grossos d’insectes i paràsits. Els tres mascles alliberats avui encara no són adults. “No estan tan guapos com els adults”, diu en Jepi per explicar que encara no tenen el plomatge més vistós amb què atrauran les femelles. Van néixer l’any passat i per això tenen un bec més tendre i discret.
Els agents porten guants gruixuts i sostenen el primer ocell que han tret d’una de les caixes separat uns centímetres del cos. “Són bons, però tenen un bec llarg i es poden defensar si se senten en perill”, explica en Jepi. Mentrestant, la Sandra es passeja amb el primer exemplar entre la gent perquè tothom el pugui observar de prop. És ben blanc i, com el bernat pescaire, és camallarg. A la pota hi porta una anella metàl·lica: una mena de DNI que permetrà identificar-lo si algun dia torna a passar per un centre de recuperació.
El primer esplugabous que alliberen sembla prendre’s el moment amb calma i es passeja uns instants davant del públic abans d’aixecar el vol. El segon de seguida s’enfila cap al cel desplegant unes ales enormes per a un cos que, des de baix, sembla petit. I el tercer s’ha passejat observant el seu públic que, afortunat, ha sabut gaudir de la desfilada que els ha regalat. Els agents no han aconseguit provocar que s’enlairés majestuós com els seus companys, per sobre dels caps dels assistents. Al final, i amb l’ajuda d’un públic que ha estat molt atent i respectuós tota l’estona, han aconseguit repescar-lo amb cura per deixar-lo anar a la llera del riu. La rotllana s’ha anat desfent i s’ha acabat concentrant al mur des d’on han pogut veure com, ara sí, l’ocell ha quedat en llibertat.
