Farmear aura (farmejar, en català?) consisteix a acumular punts imaginaris de carisma, estil, seguretat o capacitat de seducció. Dos joves es posen cara a cara i, en un duel semblant a aquelles batalles de break dance de les pel·lícules –o al que algú en diria una batalla de galls–, intercanvien moviments per aconseguir més punts d’aura que el rival. Pot ser una mirada, una manera de caminar, una pose viral que corre per les xarxes socials –fins i tot allò tan suat del six-seven amb moviment ràpid i repetitiu de les mans amunt i avall–, un ball o un gest aparentment espontani. I aquí hi ha una de les claus de farmear aura: com més natural sembli, més aura. Si es nota massa que ho intentes, probablement en perds.
El verb farmear prové precisament de l’argot dels videojocs. Deriva de l’anglès farming i descriu l’acció de repetir determinades tasques per acumular recursos, experiència, diners o objectes que permeten progressar en el joc. Traslladat al món real i combinat amb l’aura –aquella qualitat intangible que fa que algú tingui una presència especial–, el resultat és senzill: farmear aura és fer alguna cosa que et faci semblar més interessant, segur o, simplement, més cool. Els boomers potser en dirien tenir swing. Ara es veu que es pot quantificar.
L’objectiu és aconseguir punts d’aura en cada moviment, i l’aprovació o reprovació del públic en dicta el veredicte. Però una relliscada, una resposta desafortunada o una situació ridícula poden comportar un implacable “-5.000 punts d’aura”.
El concepte circula per internet almenys des del 2024, però va rebre una empenta extraordinària amb Rayyan Arkan Dikha, un nen indonesi d’11 anys que es va fer viral ballant amb ulleres de sol, seriós i impertorbable, sobre la proa d’una embarcació durant la tradicional cursa de barques Pacu Jalur (si no l’heu vist, mireu-lo). El fenomen va arribar tan lluny que el mateix The New York Times, el juliol de 2025, va explicar com, durant mesos, el nen s’havia convertit en un fenomen a les xarxes i fins i tot en un inesperat ambaixador turístic del seu país. L’article, firmat pel periodista Benjamin Hoffman, ja posava nom a allò: aura farming.
Les batalles d’aura que veiem aquests dies a TikTok o Instagram en són una evolució. Però ni tan sols el jove indonesi se’n pot atribuir la paternitat. Només cal recuperar Zoolander, la comèdia protagonitzada per Ben Stiller i Owen Wilson estrenada el 2001. En una de les escenes més recordades, Derek Zoolander i Hansel s’enfronten en un delirant duel de passarel·la davant d’un públic entregat i amb David Bowie fent de jutge. Guanya qui camina millor, posa millor i, sobretot, qui desprèn més actitud. Avui la generació Z en diria una batalla d’aura. La resta dels mortals parlaríem de carisma.
