Fer ‘rebrotar’ vins d’arrel lluçanenca

La recuperació d’uns ceps històrics i singulars a Sant Feliu Sasserra són el primer ‘rebrot’ d’un projec-te que impulsa l’osonenc Albert Castells. Vinyes d’Estraperlo se suma a les diferents iniciatives vitivinícoles que hi ha en marxa a Osona i el Ripollès, que aquests dies han viscut les respectives ve-remes. Totes volen temps. Tot just n’ha recollit la primera verema, de la qual en podrà vinificar unes primeres ampolles, poques. Tindran, però, el valor i la singularitat de ser un vi procedent d’una de les últimes vinyes velles del Lluçanès geogràfic, a Sant Feliu Sasserra. És un dels primers brots verds de l’incipient projecte vitivinícola que impulsa l’osonenc Albert Castells, sota el nom de Vinyes d’Estraperlo. La iniciativa, que tindrà un segon epicentre a Sant Bartomeu del Grau, parteix d’alguns valors inne-gociables: vinyes de muntanya, varietats autòctones, agricultura regenerativa o mínima intervenció al celler.Ja fa gairebé 10 anys que Albert Castells (Sant Hipòlit de Voltregà, 1985) va entrar en contacte amb el món del vi. Tot i haver estudiat Ciències Polítiques, l’interès pels models d’organització social el van endinsar en el món de l’agroecologia. El 2015 va marxar un any a França per treballar en diferents projectes de transformació de productes primaris, com formatges, olis essencials o vins, el sector que el va seduir. Quan va tornar a Osona s’hi va imbuir de ple. Cursant formació en viticultura i, paral·lelament, començant a gestionar les primeres vinyes per a tercers –a Gurb, a Artés o a l’Empordà–. Durant cinc anys també va treballar per a Les Acàcies, d’Avinyó, tant al camp com al celler. Tot un bagatge que es va anar amarant, també, d’una manera de fer vinculada a la seva aposta per l’agricultura regenerativa o el respecte al medi. Fa tres anys ja va comprar el raïm d’unes vinyes ancestrals del Bages i en va elaborar unes primeres ampolles pròpies. I aquest any ha fet un pas més: ha creat la marca Vinyes d’Estraperlo (@vinyes_estreperlo), amb dues grans línies de projecció: d’una banda, continuar gestionant vinyes singulars de tercers; de l’altra, conreant les seves. És aquí on li apareix una “oportunitat”, a Sant Feliu Sasserra. Es tracta d’una vinya de la finca de l’Escapada amb uns 800 ceps plantats fa més de 70 anys, però que els propietaris havien anat descuidant. Ell s’ha proposat fer-los reviure. “És una joia, possiblement l’última vinya vella que queda al Lluçanès”, destaca. Hi ha plantades diverses varietats tradicionals i autòctones com la picapoll, el trobat, la malvasia rosada, el sumoll o l’ull de llebre, a banda d’algunes de “no identificades, que encara s’han d’analitzar”, apunta. Es tracta de “fenotips” que es van anar replantant amb els anys i, per tant, “un material genètic que m’interessa molt de mantenir i estendre”.El primer raïm recollit ja ha iniciat el procés de fermentació en un celler de Berga. Saber què en sortirà és encara incert. Això sí, seran uns vins negres, “amb poc grau i poc color, encara, però delicats i afruitats”, s’atreveix a predir Castells, tot deixant clar que “és tot just la primera vere-ma”. En aquesta primera fase del projecte el seu objectiu està sent, sobretot, “assentar” els ceps i “regenerar” el sòl que els acull. “És com una primera presa de contacte; les vinyes s’han d’anar conei-xent”, adverteix.Castells és conscient que tot plegat tot just arrenca, però té clar que la voluntat “és d’anar creixent”. Per això, ja està treballant en una segona estesa de ceps, amb un valor sentimental afegit. Es tracta de la finca de la Guàrdia, a Sant Bartomeu del Grau, que ja havia conreat el seu avi i de propietat familiar. De moment ja ha tramitat l’autorització per plantar-hi i la intenció és començar-ho a fer l’any que ve. En trobar-se a més alçada, al voltant dels 850 metres, sembla que apostarà per varietats com el trobat o la pansera, ideals per obtenir-ne “vins blancs i escumosos”. Tot plegat vol temps, ho sap; però d’il·lusió no n’hi falta. Celler Vinyalleons, més a prop de sortir al mercat Un any. És el que confien que queda perquè els primers vins del Celler Vinyalleons –el nom definitiu que prendran– puguin sortir oficialment al mercat. Serà la visibilització definitiva d’un projecte vitivinícola que la família De Soto-Salvans va posar en marxa ara fa cinc anys a la finca del Lleopart, a Vilalleons, amb una plantada inicial d’11.000 ceps. La darrera verema ha tornat a ser “normaleta”, descriu Núria de Soto, la que ho viu a peu de vinya. El problema, la irrupció del temut fong mildiu i una pluja que va caure “quan no tocava”, en plena floració. Això va afectar especialment la varietat de garnatxa blanca, “que és molt delicada”. Tot i això, el raïm recollit servirà per continuar avançant en proves de vinificació, enguany per elaborar un cava, un vi negre i un de blanc del raïm sirà. I les perspectives són bones: “El que estem tastant ens està agradant...”. Algunes de les primeres vinificacions –l’any passat van estrenar celler– ja es podran tastar, a mitjans de novembre, a la Torelló Mountain Wines. A l’espera de complimentar els últims tràmits formals, l’objectiu és sortir al mercat “l’any que ve”, avança De Soto, i arribar a la plena producció de cara al 2026. Les properes setmanes ja començaran a presentar el projecte als restauradors del territori. L’objectiu final és molt clar: oferir uns vins amb el tret distintiu del territori que els acull. Vi de Muntanyola, anant pas a pas El petit projecte vitivinícola que Eloi Crusats està covant des de fa set anys a les finques de les Feixes i Can Lleó, a Muntanyola, continua prenent cos de mica en mica, com a ell li agrada. Després d’unes últimes collites marcades per les “masegades” provocades bàsicament pels cabirols, aquest any va “vallar” la vinya i la millora ha estat evident. El passat 6 d’octubre va completar una verema “prou digna”, de la qual espera que surtin unes 700 ampolles i continuar afinant en la vinificació. De moment, el vi blanc –elaborat amb les varietats del muscat (90%) i xarel·lo (10%)– “apunta maneres”; mentre que la collida del negre, bàsicament d’ull de llebre, l’elaborarà el torellonenc Edu Rifà –que també té unes vinyes experimentals als peus de Bellmunt–, i el resultat es podrà tastar al Torelló Mountain Wines. A l’espera de concretar el celler i de completar els corresponents registres sanitaris, Crusats té la vista posada en la collida de l’any que ve. Després de set anys de singladura té la mà presa a fongs i glaçades –“tot i que a pagès no se sap mai”– i confia que de la propera verema en puguin sortir al mercat, de cara al 2026, les primeres ampolles a comercialitzar, que pensa batejar amb el nom de Vins de Muntanyola. L’alçada de la vinya, a més de 700 metres, descriu bé la seva aposta per uns vins singulars i de muntanya. Vi Maria Martí des de Planoles L’alçada no és un impediment perquè Planoles s’hagi convertit en un municipi de referència a l’hora d’engegar iniciatives amb la vinya com a principal objectiu. Factors com el canvi climàtic o la inversió tèrmica són paràmetres que cada vegada es tenen més en compte per no desestimar les terres altes a l’hora de fer vi. A Cal Tià s’hi van plantar vinyes el 2018, que ja estan donant els seus fruits, amb el vi Maria Martí, que ja es comercialitza en restaurants i establiments. L’elabora la família de Joan Miquel Jaume, en una producció de 2.300 ceps, equivalents a 1.500 ampolles anuals. Aquest diumenge se’n farà la segona verema.També a Planoles va estar en funcionament una altra experiència, liderada per l’enginyer agrònom Xavier Garçon des del 2008, que va començar a plantar ceps a Can Cruells, i durant alguns anys va obtenir com a resultat el Vi d’Estels, del qual es produïen unes 800 ampolles a l’any. En aquella mateixa època joves de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses també van intentar conrear la vinya, una tradició que al Ripollès encara forma part de l’imaginari col·lectiu, amb la presència del carrer de les Vinyes de Ripoll, que és un dels indrets on es plantaven. A Ribes de Freser hi ha registrada una empresa, Gastro Reef, que elabora vins del Priorat reposats al Mediterrani. Mas Clarella, un projecte que continua creixent Fa fa 10 anys que l’empresari nord-americà Brad Call es va enamorar de Mas Clarella, a Santa Maria de Besora. Va decidir comprar la finca, situada a 900 metres d’altitud, i hi va plantar els primers 15.000 ceps –bàsicament amb ull de llebre, macabeu i riesling–. Aquest singular projecte vitivinícola va viure la primera visualització el setembre de 2021, quan van presentar en societat els primers Vins Clarella, dos de negres i dos de blancs. Aquest any el projecte ha fet un altre salt endavant. S’han plantat 15.000 ceps més –de varietats com la garnatxa, el riesling o el pinot negre– doblant la superfície de la vinya amb gairebé 10 hectàrees plantades. Mentrestant, el cap de setmana passat van completar una nova verema. “No ens ha donat molta quantitat, però sí un raïm de qualitat”, descriu Angel Custodio, qui porta el dia a dia de la vinya. En concret, la producció haurà estat al voltant d’un 3% inferior a la de l’any passat, en part per la irrupció puntual del mildiu, però tam-bé perquè “aigua i sol no van arribar prou ben compensats”. Tot i això, Custodio es mostra satisfet de la “maduració” general que va prenent la vinya. “Cada vegada ens anem superant.” Actualment Mas Clarella té cinc vins al mercat i ja tenen “en maduració” a partir de les varietats de riesling, pel blanc; de pinot, pel negre, i un reserva blanc. L’objectiu és poder-los comercialitzar a partir de l’estiu que ve.

Fer ‘rebrotar’ vins d’arrel lluçanenca

Concorreguda 15a Fira Pont a Pont a Roda de Ter

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll