La dolça tercera edat del ‘negrito’

Durant la segona meitat dels anys seixanta, Bimbo va irrompre al mercat de la brioixeria industrial amb marques com Bony, Tigretón, Bucanero o Pantera Rosa, que assolirien la seva màxima popularitat durant els anys 70 i 80. L’any 1972, el grup Nutrexpa (actualment Adam Foods) contraatacava inventant els Phoskitos. Per a la gent de la Plana de Vic, aquells Phoskitos feien pensar, i molt, en un altre producte molt més artesanal i, alhora, eminentment local: els negritos, que el grup Pavic havia creat un temps abans. Durant més de 60 anys, aquesta pasta vigatana ha endolcit els paladars de centenars d’infants, i no tan infants. No hi ha una data exacta de l’inici de l’elaboració dels negritos, ni la firma del seu teòric inventor. Qui podria tenir respostes a tot plegat seria algun dels 14 forners de la Plana que, l’any 1956, van unir esforços per fundar la Panificadora de Vic, SA, amb un únic centre de producció, aleshores a la carretera de Roda, a Vic. Però ja no hi són per rememorar-ho. Sí que hi pot posar una mica de llum el taradellenc Josep Nogué, que en aquells anys ocupava la gerència de la societat. I Nogué situa l’aparició del negrito a finals de la dècada dels anys seixanta. “El negrito va néixer d’una necessitat”, reflexiona Marcel Martí, actual responsable comercial de l’empresa. En els seus primers anys, Pavicsa estava molt centrada a fer i servir pa. Els pastissos eren cosa de les pastisseries, i el seu consum encara estava molt centrat en els caps de setmana i festius. A mitjans dels anys seixanta els forners de Pavic tot just elaboraven alguns croissants o ensaïmades, la brioixeria tradicional i bàsica del dia a dia. De mica en mica, però, tant els distribuïdors de la casa com els mateixos bars i botigues de queviures a qui servien les comandes van anar reclamant a Pavic nous productes a banda del pa, coincidint precisament que grans marques com Bimbo ja començaven a fer-se presents. Davant d’això, la societat hauria animat l’aleshores cap de la incipient secció de pastisseria, Josep Carol, a presentar propostes. Calia, a més, que fossin productes que allarguessin la data de caducitat, per no haver-les de retirar de les prestatgeries de bars i botigues d’un dia per l’altre. D’aquella necessitat en van néixer les primeres pastes made in Pavic, com el niu, el triangle de sara, els bracets o el mateix negrito, el que faria més fortuna. No està clar què va inspirar la fórmula del negrito, però alguns hi veuen, ara, similituds amb el búlgar –un pastís tradicional elaborat amb planxes de bescuit farcides de xocolata–. De fet, el producte hauria tingut un primer precedent, encara recordava el mateix Nogué. Era el mateix pastís de pa de pessic i mantega enrotllat, però recobert únicament amb sucre. Aquell producte va tenir un èxit “relatiu”, fins que a algú se li va ocórrer banyar-lo de xocolata i, sobretot, decorar-lo amb un toc final: l’escampall d’anissets que decoren la base superior. Aquest és l’element que li acabaria de donar “singularitat i identitat pròpia”, reconeix Martí. Naixia pròpiament el negrito, un nom que feia referència al color de la xocolata que el recobria –malgrat que avui potser no superaria, pels de pell fina, els estàndards del llenguatge políticament correcte. L’èxit comercial de l’invent va ser immediat. I també sostingut en el temps, sobretot per part dels seus principals consumidors: el públic infantil. La prova és que els últims anys s’ha mantingut estable el volum de vendes i se’n continuen elaborant d’una a dues produccions setmanals. És per això que, malgrat que ratlla l’edat de jubilació, el negrito entra a la tercera edat en plena forma. També és cert que ha esdevingut un producte bàsicament local. “Vam provar de vendre’l fora la comarca, però no va funcionar”, reconeix Martí. A més, s’havia assajat temps enrere amb algunes possibles variants –per exemple, recobrint-lo de xocolata blanca–, però sempre s’ha imposat, per golejada, el format original: “És el que la gent ens demana”, ratifica Martí. De fa uns anys té la seva versió mini, que es comercialitza en packs de 6 o 12 unitats. Hi ha hagut qui ha intentat copiar-lo, però el negrito és molt negrito. I per ara no té cap intenció de jubilar-se.

La dolça tercera edat del ‘negrito’

Ple fins a esgotar provisions

Castanyes i molt més

Safareig català a Vic amb el ‘Que no surti d’aquí’, de Carandell, Canet i Montaner

Vic, ple de Canalla!

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

De porcaters a boletaires

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló