Des de 1997, cada nit de Tots Sants Viladrau també s’imbueix de bruixeria a través del Ball de Bruixes, una escenificació que rememora uns fets reals viscuts al poble entre 1618 i 1622, amb l’execució de 14 dones del poble acusades de bruixeria. Ara, un llibre de fotografia, Bruixes de Viladrau, ha volgut testimoniar l’evolució i arrelament d’aquest muntatge teatral i, alhora, retre homenatge a les protagonistes d’aquesta tràgica història.
Els autors del llibre –editat per l’Ajuntament i que va sortir publicat l’octubre passat– són el fotògraf Luis Salinas i l’escriptora i traductora Verónica Canales, veïns del poble. Salinas, que actualment es dedica plenament a la fotografia documental i artística, es va instal·lar a Viladrau fa 15 anys i des del primer moment, captivat per la intensitat que transmet el muntatge, va començar a retratar el Ball de Bruixes. Fa dos anys, juntament amb la seva parella, Verónica Canales, van decidir embrancar-se en un projecte editorial conjunt perquè tant les imatges de l’espectacle com el relat que conté “no es perdessin”.
La iniciativa de seguida va comptar amb la complicitat de l’Ajuntament, que es va animar a editar-lo.
El llibre, amb pròleg de l’alcaldessa, Margarida Feliu –protagonista i una de les impulsores del muntatge–, inclou unes 150 fotografies, majoritàriament de l’espectacle, però també del procés de maquillatge o dels boscos de l’entorn de Viladrau, aquestes últimes en blanc i negre. Les fotos corresponen a 12 edicions del Ball de Bruixes; des que es feia a la plaça Major, “quan gairebé hi havia més gent actuant que de públic”, fins a l’actual emplaçament, a l’aparcament de sota l’església, on ja se’n fan dues representacions que acostumen a fer el ple.
Més enllà de l’originalitat i l’encert escènic del muntatge –i en aquest punt destaquen l’arribada d’Albert Arébalo com a director, fa 10 anys–, l’èxit de la representació rau tant en la “il·lusió” dels veïns que hi intervenen com en el missatge subjacent que respira. I això, precisament, és el que va voler transmetre Canales. A partir del “dramatisme” que evoquen les imatges de Salinas, l’escriptora i traductora d’origen xilè fa una lectura “actual” d’aquells fets tràgics. Uns fets fonamentats, bàsicament, “en el rebuig a la diferència, l’atac als dèbils i el paper que s’assigna a la dona”, reflexiona.
Salinas i Canales confien que aquest llibre contribueixi a recordar les 14 protagonistes d’aquells “assassinats” per mantenir-ne viu el record. “La bellesa de l’entorn amaga en el més profund d’aquest sòl fèrtil la llavor d’unes injustícies arrelades en la foscor de la ignorància i il·luminades pels desvaris dels que exercien el poder”, escriu Canales al llibre. Per això, perpetuar “el relat compartit del seu sofriment i de la seva vivència excepcional ens ajuden a reparar el seu patiment”, conclou la parella.
{{ comment.text }}