La Vola, mil·lenària

L’any que ve en farà 100 que Sant Andreu de la Vola es va fusionar amb Sant Pere i les Masies de Sant Pere per crear un dels termes municipals més extensos d’Osona, però aquest 2025 encara haurà tingut temps de celebrar el mil·lenari com a nucli independent. Amb el seu ajuntament, el seu alcalde, la seva escola, la seva església parroquial i un veïnat que els primers anys del segle XX va fregar els 250 habitants. I diumenge passat, festa de Sant Andreu, un centenar llarg de persones es van aplegar per commemorar-ho. Entre elles, la gran majoria dels actuals empadronats de la Vola –una trentena de persones–, al costat de familiars i veïns de Sant Pere que s’hi van sumar. L’acte, organitzat per l’Ajuntament, va ser senzill però emotiu: un esmorzar a Can Piguillem amenitzat per música d’acordió –“a quantes festa majors l’havíem sentit..!”–, una xerrada de l’arxiver municipal i historiador Agustí Dalmau, i després la tradicional missa de Sant Andreu a l’església. El temple s’obre només dos dies l’any: el 30 de novembre, dia del patró, i per l’Aplec de Pasqüetes, el diumenge després de Pasqua. I entre les coses que va reivindicar Dalmau durant la seva xerrada hi va haver recuperar els vestigis romànics de l’església, “que és la més antiga de Sant Pere; i sí, d’origen romànic”, va insistir. “S’hauria de repicar per fer-ne aflorar les restes”, va afegir. El cert és que, per altres motius, el pas del temps ja l’ha anat repicant pel seu compte i si alguna cosa lamenta Dalmau i el veïnat és la degradació de l’edifici. La trobada i la xerrada de diumenge van servir per posar en valor el patrimoni natural que encara avui representa la Vola, prou ben i mal comunicada alhora com perquè hagi preservat, malgrat tot, un atractiu especial. “És un lloc peculiar, desconegut, amb encant, amb poca presència humana, i sense cobertura de mòbil en alguns punts”, va assenyalar Dalmau. I amb referents del patrimoni històric i natural com els castells de la Vinyeta i de Curull, Sant Nazari o el bosc de la Grevolosa, per on aquesta tardor diuen alguns recomptes –hi ha hagut un servei temporal de vigilància– que s’hi ha passejat més gent que a Rupit. Situar el 1025 com a origen de la Vola es fa basant-se en un document del Bisbat de Vic en què apareix citada en l’enumeració de parròquies, però el cert és que el nucli de població associat al castell de Torelló i posteriorment sota jurisdicció de Curull ja està referenciat “en un document de l’any 923”, va dir Dalmau. Durant la seva intervenció va anar ensenyant documents extrets de l’arxiu municipal de Sant Pere que testimonien diferents episodis de la història de la Vola, molt especialment a partir del segle XVIII. “La pega és que per la Guerra Civil tot l’arxiu parroquial va ser destruït, i això ha afectat en bona part de la documentació que devia existir.” No obstant, algunes coses n’han quedat: programes de l’aplec de Sant Nazari, l’inventari de plats i olles del menjador de l’escola –“mixta!”– de 1969, la resistència d’algunes famílies a deixar vacunar els seus fills “perquè ja saben vostès que els de la Vola són refractaris a tot el que sigui progrés i sanitat”, com va deixar escrit una mestra el 1941, o un cens de 1911 amb 52 cases habitades i un detallat recompte d’animals. També hi va haver temps per recuperar i reivindicar noms il·lustres de la història de la Vola, des del mític mossèn Peire –catalanització de Pièrre, perquè era francès–, figura llegendària del segle XVI, fins a l’últim alcalde del terme, Isidre Roure i Colomer –besavi de l’actual alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega i Colomer–. D’ell hi ha un episodi del maig de 1912, quan la infanta Isabel va visitar Vic i es va reunir amb els alcaldes de la comarca. Carlí com era, vestit de vellut i amb la barretina, se li va quadrar i a la pregunta de “Cómo está el tiempo por Sant Pere?”, li va contestar: “Ya ve justed: en mayo cada día un rayo”. Es van caure tan bé que cada any enviaven dos pollastres a la Casa Reial i els fills del Prat van quedar exempts de la mili. Una església pendent de reformar L’església de Sant Andreu de la Vola és la que marca l’origen del veïnat el 1025 com a parròquia, però no pas del poblament, que ja venia del precedent del castell de Curull, on Dalmau va reclamar excavacions urgents. L’església actual té un aspecte abarrocat, tot i que a la façana es poden identificar restes romàniques que acrediten l’origen als segles X i XI. Al llarg dels anys va patir obres: el 1594 (trasllat de la porta), el 1774 (abarrocament interior) o el 1828 (construcció de l’actual campanar de 14 metres). Va ser víctima de la Guerra Civil i el 1950 va recuperar el so de la campana Mercè, de 420 quilos. La rectoria annexa fa tres dècades que és en usdefruit de l’Agrupament Escolta de Sant Pere. Pel que fa a l’església, la manca de manteniment n’ha anat degradant l’estat i hi caldria una restauració que, de moment, no arriba.

La Vola, mil·lenària

L’Estival Market de Gurb tanca amb èxit la tercera edició

Un escàner gegant

De l’ús medicinal al festiu

Una àgora de país

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda