A La tramoia d’EL 9 TV, Jordi Sunyer ha conversat aquesta setmana amb l’alcalde de Sant Vicenç de Torelló, Enric Mayo, que aquest Nadal torna a pujar a escena als Pastorets fent de Satanàs. “Ja m’han fet més d’un comentari sobre l’alcalde fent de dimoni”, admet rient, però assegura que al final “fem el paper que toqui”. I això que, en sentit estricte, a la versió de Sant Vicenç Satanàs seria el tinent d’alcalde, “perquè el dimoni gros és en Llucifer”
Sant Vicenç és un cas únic al país. En un mateix municipi -escolars al marge- s’hi representen tres versions diferents dels Pastorets: els de Borgonyà, els de Vila-seca i els del mateix nucli de Sant Vicenç. Aquesta triple oferta teatral neix de la seva estructura històrica, formada per tres nuclis actius i amb identitat pròpia.
Els de Borgonyà, amb una llarga tradició, es fan al Teatre del Casino, mentre que a Vila-seca s’ha recuperat La flor de Nadal, a la Torre de les Monges. A Sant Vicenç, en canvi, s’han ressuscitat els Pastorets d’en Bato i en Borrego, una peça gairebé desconeguda, del segle XIX, rimada i escrita en un català antic i ple de musicalitat.
Un altre tret que els fa especials és que es representen a l’aire lliure, a la plaça de l’Ajuntament, per la manca d’un teatre propi. “Vam dir: ja que no en tenim, fem del carrer un escenari”, explica Mayo.
L’Ajuntament es transforma simbòlicament en l’infern, les façanes del voltant fan de muntanya i el balcó serveix per representar-hi el cel. “És un format diferent que ens agrada molt perquè és autèntic i de proximitat”, diu. A més, el foc que als teatres és de cartró aquí és ben real, cosa que fa l’espectacle encara més viu i espectacular.
La proposta reuneix una vintena d’actors amateurs, molts dels quals ja feien els Pastorets fa trenta o quaranta anys. Mayo admet que sap de memòria bona part dels versos i que la dificultat de la rima s’ha convertit en un record col·lectiu compartit. Per a ell, la importància de la cita va molt més enllà de la representació teatral: “Els Pastorets són fer poble, mantenir viva la tradició i crear vincle entre generacions.”
Aquest any, les funcions tindran lloc el 27 de desembre, amb dues sessions -a les sis de la tarda i a les vuit del vespre- i, com cada any, tothom espera que el temps respecti les representacions. L’alcalde confia en el futur d’aquesta tradició recuperada: “Mentre hi hagi gent amb ganes, Sant Vicenç tindrà dimonis, àngels i rialles a la plaça.”
