La Roser es treu els patins després de donar les últimes voltes a la pista de gel de Manlleu diumenge al matí. És diumenge al matí, el darrer dia, i l’ha volgut aprofitar. “M’ha agradat molt com està ara, la qualitat del gel i l’organització, cadascú amb la seva cadira”, explica. Ella és més gran d’edat que la mitjana d’usuaris, diu que té 65 anys, però respon al perfil majoritari de molts dels que han passat aquests dies per la instal·lació: patina “una vegada a l’any” i a la plaça de Fra Bernadí, encara que reconeix que ho havia practicat a Puigcercà i a Andorra.
“El cos té memòria”, diu Núria Aragay, de l’empresa Anigami, que gestiona la pista de Manlleu. Molts dels patinadors que hi passen són com la Roser, ocasionals, i comencen fent algunes tentines sobre el gel però de seguida retroben l’aire i van més lleugers. Han tingut unes quantes ocasions per practicar des que el 6 de desembre passat va començar a funcionar la instal·lació, l’estrella del Badanadal de Manlleu. Els primers dies, hi van passar les escoles de Manlleu, que tenien franges horàries reservades. Entre tots els dies, Anigami calculava aquest diumenge que hi podien haver passat més de 15.000 patinadors, encara que caldrà veure les xifres definitives.
I molts són de Manlleu, però no tots. La pista funciona com un gran imant per atreure visitants de la resta d’Osona –de Vic també– i una bona quantitat que venen del Ripollès, tot i que a Llanars hi ha pista de gel autèntic i a Ripoll, una de material sintètic que s’hi assembla però no ho és. A més, “com que no n’hi ha cap altra fins a Puigcerdà” hi arriben patinadors de llocs com l’àrea metropolitana de Barcelona. “Aprofiten les primeres hores del dia, quan hi ha més tranquil·litat i tenen la pista en condicions perfectes.” Alguns són professionals, o gairebé, i aquest és un perfil que es podria anar explorant en propers anys. “Quan venen alguns estrangers de països on fan més patinatge sobre gel, es nota el nivell”, diu Aragay.
Aquest any el que no ha ajudat és la temperatura. A les nits va bé que glaci, i n’hi ha hagut moltes que no ho ha fet, entre aquestes l’última de dissabte a diumenge. Fins i tot algun dia, al migdia, es va haver de tancar una estona. El canvi climàtic hi jugarà en contra, els propers anys, però serà difícil que Manlleu pugui trobar una alternativa que singularitzi tant la ciutat durant el Nadal. Els comerciants ho saben, i alguns dels usuaris han arribat a la pista gràcies als premis que sortejaven entre els clients.
Mentrestant, la pista va a ple rendiment. Una nena diu al seu pare: “Mira, he fet tres voltes!”. El pare s’agafa a la barra més estona de la que patina: “Ella m’hi fa venir!”, explica amb mitja resignació. Però també s’atreveix a posar-se els patins… ni que sigui un cop l’any. ‘Pastorcets’ en clau d’humor, a Sant Pere
Sant Pere de Torelló Tot va començar l’estiu passat amb un sopar d’amics parlant dels Pastorets, i del temps que feia que no es representaven a Sant Pere. I aquí va arrencar una idea que es va materialitzar aquest dissabte i diumenge amb dues representacions que van omplir el teatre del Casal Parroquial. Ha estat la recuperació d’una tradició que s’havia acabat des que l’Agrupació Teatral Bellmunt va deixar de fer-los. “I ja fa un temps”, explicava Roser Casalí, una de les promotores de la represa. Amb tocs diferents, això sí: uns Pastorets que segueixen la trama i els personatges clàssics, però afegint-hi altres idees i molt d’humor: “Tothom hi ha dit la seva, es van anar afegint idees i els vam batejar com a Pastorcets per no ofendre Folch i Torres”, diu Casalí. Una trentena de persones, bona part de les quals no havia fet mai teatre, els van posar en escena amb èxit total. I amb un al·licient afegit: el de veure que tornava el teatre al Casal, que des de feia temps no s’obria per fer-hi una representació.
{{ comment.text }}