Els catalans tenim molts prejudicis associats; som garrepes, treballadors, orgullosos, comerciants… Una de les frases que més recentment ha fet fortuna és la famosa “Los catalanes hacen cosas”, que resumeix una mica tots aquests prejudicis a més de demostrar una ignorància o falta de vocabulari esperpèntics.
Potser és per això, per aquesta tendència a treballar, produir i ser gent activa i profitosa, que tenim també un munt de maneres per referir-nos a aquelles persones que no entren dins d’aquesta categoria, que són de vida més relaxada o contemplativa, que no es guien per la productivitat, sinó per la calma.
D’aquests, segons el to, en podem dir mandrosos, ganduls, dròpols, inútils… Tot i no voler dir el mateix, entenem que són gent amb poca iniciativa, que tenen mandra o galvana. D’aquests noms se’n deriven, també, molts verbs que són d’ús força habitual: gandulejar, mandrejar o el popular jaure que tant fan els animals com les persones. Si volem anar un pas més enllà, com sempre, podem trobar algunes frases fetes que ens permeten riure’ns dels qui ho fan, alabar-los o senzillament entrar a formar part del seu grup: “La mandra és la mare de la misèria”, “Feina, fuig; mandra, no em deixis”, “Si això és la guerra que no vingui la pau”… Se us n’acut alguna més?
{{ comment.text }}