Roda declara el so de les campanes com a bé cultural d’interès local

Roda de Ter és el primer municipi d’Osona i el Ripollès que declara el so de les campanes, en aquest cas les del campanar de l’església de Sant Pere, bé cultural d’interès local (BCIL). El ple de l’Ajuntament ho va aprovar fa uens dies per unanimitat, responent a una iniciativa de la parròquia i amb un doble objectiu: posar en valor el toc de campanes, declarat patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco l’any 2022, i blindar aquest so ancestral davant d’hipotètiques reaccions en contra. I és que el dringar de les campanes, en especial quan toquen de nit, no ha escapat a la polèmica els últims anys, amb aferrissats debats entre defensors i detractors en poblacions com Sant Mori, Calella de Palafrugell, Calonge, Arenys o Olot. A Osona i el Ripollès també ha aflorat en municipis com Ribes, Gombrèn o Montesquiu. Als dos últims es va abordar convocant una consulta popular, resultant guanyadora l’opció de mantenir el toc de campanes, tot i que en el cas de Montesquiu també es va acordar amortir el so i treure la repetició nocturna dels quarts i les hores. Especialment mediàtica va ser la pugna destapada a la catedral de Girona, quan el 2016 un hotel proper va denunciar que el so molestava els clients. El cas va arribar a judici i les parts van pactar rebaixar els decibels durant la nit. Paral·lelament, però, l’Ajuntament va voler preservar el valor històric del toc de campanes declarant-lo bé cultural d’interès local. Un camí que també han seguit Banyoles, Canet o, ara, Roda de Ter. I això que, fins ara, a Roda no hi ha hagut “mai cap queixa” pel so que emeten les campanes, assegura el rector, Ramon Bufí. Ara fa dos anys, la parròquia va decidir mecanitzar el fins aleshores toc manual de les tres campanes en funcionament –a la part més alta del coronament n’hi ha dues que no es fan sonar– i, llavors, el mateix mossèn va veure la necessitat de caràcter preventiva de protegir-ne el so davant la possibilitat que “a algú li pogués fes nosa”. Per això, va formalitzar una petició a l’Ajuntament perquè declarés aquest fet immaterial com a bé cultural d’interès local. Abans de tirar-ho endavant, el consistori va encarregar un informe a Maria Ocaña, historiadora i directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. L’informe, que es va acompanyar d’un estudi del campanar i de les campanes, va resultar favorable. “Amb aquest acord, pres per unanimitat, posem en valor un referent sonor que forma part del paisatge acústic del poble”, ha valorat l’actual regidora de Cultura, Elisabet Contreras. Les tres campanes de l’església de Sant Pere toquen tots els quarts i les hores de dia i de nit, però també per batejos, per difunts o a glòria. Una campana gòtica d’alt valor L’informe de Maria Ocaña descriu el conjunt de campanes de la parròquia. A la sala de campanes n’hi ha tres en funcionament, entre les quals una d’alt valor, gòtica. És la més petita, toca els quarts, i no té nom. Es calcula que va ser fosa entre els segles XIV i XV. A la mateixa sala hi ha una campana de 1940 –durant la Guerra Civil van desaparèixer les dues del segle XIX–. És la més gran, porta els noms de Petra, Maria del Sòl del Pont i Tecla, i va ser fosa a Pamplona; toca les hores. Finalment, el 1992 s’hi va col·locar la Joana, Maria i Roser. Al coronament exterior n’hi ha dues de més, de 1780, avui en desús. En el mateix informe, Ocaña aconsella buscar un “model de protecció” d’aquestes campanes, en especial la gòtica, que, a més, “caldria que fos restaurada”.

Roda declara el so de les campanes com a bé cultural d’interès local

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

El pla director del castell de Taradell preveu actuacions per valor de 465.00 euros

La colònia ‘oblidada’

El so de les campanes de Ribes de Freser ja és oficialment Bé Cultural d’Interès Local

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès