Publiquen una nova guia de rutes pel Moianès, dues de cada poble

Salvador Vilà es passa el dia entre mapes, són la seva gran passió. A casa diu que en té de tot tipus d’escales, antics i actualitzats. Pellaire de professió, aquest vigatà format a la Unió Excursionista de Vic assegura que és un geògraf frustrat. Li agrada saber on són els límits dels municipis, on neixen els torrents, quins conreus entapissen el paisatge o quina història s’amaga darrere d’una masia. Caminarà lent, potser, però és que tot li fa curiositat. “Quan vaig d’excursió em fixo en tot. És un tipus d’excursionisme que reivindico. Som hereus de l’escola romàntica de principis del segle XX, quan la gent es parava a parlar amb els pagesos, s’informava del lloc que visitava, buscava documents que n’expliquessin la història.” A la hora d’escriure, doncs, fa el mateix. No només dona indicacions del camí. “L’itinerari és sagrat, és clar. Però si no puc explicar-ne històries, ja no m’hi poso.” L’any 2022 l’editorial Alpina li va proposar escriure un llibre sobre el Lluçanès per a la col·lecció de guies familiars “Els Camins de l’Alba”. Va tenir molt bona acollida, i poc després de publicar-se ja tenia l’encàrrec de fer la guia del Moianès. “És una comarca molt interessant, plena de contrastos, gens monòtona. Amb cims de mil metres, una part sud de cingleres feréstegues, moltes balmes, pedra seca i moltes construccions preindustrials.” Vilà no coneixia gaire el Moianès. Així que per preparar el llibre l’ha estat recorrent durant dos anys. Sol, acompanyat de família, amb la seva colla d’amics “dels dijous” o guiat per persones de la comarca. Ha consultat mapes i molta bibliografia de la Biblioteca de Moià, ha revisat rutes a les xarxes i ha preguntat a la gent del territori. Cap a un centenar de persones de tots els pobles del Moianès l’han orientat en la recerca de camins i dades. I finalment s’ha decidit per 20 rutes, dues per cada municipi. “Van dels vuit als quinze quilòmetres. Són matinals, es poden fer amb tres o quatre hores de ruta. Indico uns horaris d’acord al meu ritme, que és encantant-me en les coses.” I perquè quedi clar que és una guia excursionista, però també un llibre d’històries, Vilà titula cada proposta amb noms tant enigmàtics com suggeridors: “Els argonautes ja la buscaven” es pot fer a Moià, “Un tamariu i un brai” és una ruta per Santa Maria d’Oló, “Tan bell que Sant Antoni s’hi va aturar a descansar” per Collsuspina o “Del castell al forn de pa, tot cantant el Miserere” parla de Castellcir. “Al llibre hi explico més de seixanta històries de temes diferents i hi surten 21 personatges històrics. Així que m’he divertit posant noms curiosos a les rutes. He triat una mescla entre els entorns més coneguts i d’altres que potser no ho són tant, però que valen la pena perquè hi anem a trobar alguna curiositat.” Vilà proposa visitar llocs populars com el Molí de Brotons, els castells de Calders i de la Popa, l’església de Sant Julià d’Úixols, la colònia Jorba o el dolmen del Pla de Trullars. Però també descobrir un vèrtex hidrogràfic poc conegut de Collsuspina, l’únic punt de la comarca on les aigües desfilen cap al Besòs, el Llobregat i el Ter. Poca gent sap on és el cim de Sang-i-Fetge, a Marfà. O potser no han pujat mai al Serrat del Sant Joan, de 1.069 metres, el cim més alt del Moianès, malgrat que molts pensen que el sostre de la comarca és el Puig Rodó o el Grony de l’Oller. “El llibre és una radiografia del paisatge del Moianès i de tota la riquesa material i immaterial del territori. Parlo dels usos del sòl, de la funció de molins i poues, d’episodis de bruixeria, dels mosquits de l’Estany, de la Cabra d’Or, els Sots Feréstecs o els poemes de Màrius Torres. Tot m’impacta i m’interessa.” Vilà deixa clar que aquesta és una guia per a excursionistes que coneixen els codis bàsics de comportament a muntanya: respectar els camps, tancar les cledes, portar els gossos lligats, no fer xivarri. “A Catalunya el 70% de camins són privats. Hi hem de poder circular, perquè, també ho explico a la guia, els excursionistes som respectuosos.” És conscient que la muntanya s’ha massificat i això és un risc per a un medi natural fràgil. Però també creu en la utilitat pedagògica dels llibres: “Abans, la majoria ens iniciàvem en centres excursionistes. Ara, guies com aquesta poden ser útils per divulgar com s’ha de circular pels camins”.

Publiquen una nova guia de rutes pel Moianès, dues de cada poble

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?