Una àgora de país

El dissabte 23 de maig de 1936, poques setmanes abans de l’esclat de la Guerra Civil, s’inaugurava a Viladrau la font de l’Oreneta. Era el sentit homenatge que el govern de Catalunya va voler retre a Jaume Bofill, Guerau de Liost, el gran poeta del Montseny, mort dos anys abans. L’acte, promogut per Marià Manent, va aplegar una munió de polítics, literats i prohoms com Ventura Gasol, Raimon d’Abadal, Pau Vila, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep M. de Sagarra, Josep Pla o Martí de Riquer. Un altre 23 de maig, aquest dissabte, l’entorn es va tornar a omplir per commemorar el 90è aniversari d’aquell moment històric i de la font, ubicada dins de la finca de Rusquelles, que fou la casa pairal del mateix Guerau de Liost. L’acte va comptar amb la presència del president del Parlament, Josep Rull; el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; a banda de l’expresident de la Generalitat Quim Torra o els exconsellers Meritxell Borràs i Joaquim Forn, viladrauenc d’adopció. “Som un poble on s’hi ha de venir expressament i on s’hi han viscut moments històrics”, destacava en l’obertura dels parlaments l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu. Avui la font de l’Oreneta, suma de cultura, natura i país, ha esdevingut “Viladrau en essència”. L’entorn rememora un moment històric, el d’una Catalunya republicana “que entenia la cultura com una estructura essencial i com una eina de cohesió”, va destacar Joaquim Borràs –la consellera de Cultura era de viatge–, i avui encara entronca valors com “el pensament, la cultura o la paraula”. Per Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, la font de l’Oreneta entronitza un poeta, Guerau de Liost, que va convertir el Montseny en un espai “poètic, gairebé mític”; i aquest espai, dissenyat pel mestre de jardins Joan Mirambell, va brollar com tota una “declaració d’amor” a Catalunya. Reviure-ho, 90 anys després, “és reafirmar-nos en allò que som i volem ser”. El president del Parlament, Josep Rull, va qualificar “d’excepcional” l’acte de dissabte, que revisitava una etapa històrica, la del noucentisme, “que va ser capaç de pensar el país en gran, a la recerca de l’excel·lència cultural i d’una gran obra d’art cívica”. Si el 1936 es va viure, aquí, un acte “de resistència”, nou dècades després ho havia de ser, per Rull, “de reafirmació nacional”, talment com “l’oreneta que torna cada primavera”. L’acte va comptar amb les intervencions de l’escriptor i crític literari Julià Guillamon –un seu avi també era fill de Viladrau– i l’actriu Rosa Cadafalch, que va recitar poemes de Guerau de Liost, Josep Carner i Jaume Bofill i Ferro. Per la seva banda, l’historiador i antiquari Artur Ramon va posar en valor l’estela de marbre blanc que presideix la font, obra de l’escultor Joan Rebull i que segella la gran amistat que van mantenir Guerau i Carner. “És una de les seves millors obres públiques”, va remarcar. Ara, amb motiu del 90è aniversari, l’Ajuntament l’ha fet restaurar. La vetllada es va cloure amb una visita al Mas Rusquelles –avui propietat de la família Soriano–. “Guerau de Liost no està enterrat aquí, com hauria volgut, però de ben segur que el seu esperit s’ha remogut una mica després del que hem viscut”, va expressar l’escriptor Antoni Pladevall, conductor de l’acte i un dels seus instigadors.

Una àgora de país

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

Deu anys màgics

De les millors carns, els millors embotits

Una carta diària durant 25 anys

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”