Una de croquetes!

Fetes a casa, comprades a la xarcuteria o degustades al restaurant. Aquest dijous es va celebrar el Dia Internacional de la Croqueta, una commemoració que va néixer ara fa 10 anys per retre culte a uns dels plats essencials de la gastronomia catalana. Aquesta tapa originària de la cuina francesa és avui l’autèntica reina de les varietats i del bon aprofitament. Més enllà de la croqueta casolana, són molts els bars i restaurants que les han convertit en un plat imprescindible, ja sigui per servir als esmorzars de forquilla, al vermut o com a tapeta d’entrant pel dinar o sopar. I quin és el secret perquè quedin bones? “Assaig-error”. És el consell que s’aplica a ell mateix Ignasi Camps, cuiner de Ca l’Ignasi, de Cantonigròs. “Fer-ne moltes fins que agafes les teves proporcions per a la recepta.” Amb això, “les pots fer del que vulguis”. Una de les claus, que siguin “de producte fresc i acabat de collir”, defensa Nico Roger, del Via Restaurant de Vic, que aquesta temporada n’ha servit de moltes varietats, algunes de tan singulars com de gamba de Palamós o de gambot fresc de Huelva. “M’agrada sorprendre amb sabors als quals la gent no està acostumada”, diu. Això sí, és important que “quan te les menges puguis distingir de què són”. I atenció amb la cocció: “Han de tenir la crosta una mica gruixudeta per fora i han de ser meloses per dintre”. Des del Xinvic també preparen una gran varietat de croquetes “casolanes” durant tot l’any. Les fixes, les de pernil ibèric i les de formatge cabrales. “Les fem amb una beixamel molt cremosa; és el que marca la diferència i les fa irresistibles”, descriu el cuiner, Eduard Viscarri. A la Fonda Xesc, de Gombrèn, restaurant amb estrella Michelin, també en tenen sempre a la carta i les varien en funció dels productes de temporada. Aquests dies en fan de col i tòfona, de rossinyols i safrà, de bleda i ametlla o de ceps i avellana. “Són fetes amb poca farina perquè siguin unes croquetes lleugeres, com a aperitiu per fer gana”, detalla el xef, Francesc Rovira. També en serveixen com a tapeta a La Competència, de Vic. No hi falten mai les de pernil i alguna de vegetariana. Això sí, “han de ser productes bons”, reitera el cuiner, Daniel Vives. Coincideix amb ell Eduard Aliberch, xef de Mas Monells i actual president d’Osona Cuina. La base ha de ser “bon gènero”. A partir d’aquí, “una bona massa i una bona beixamel” seran fonamentals per servir “una molt bona croqueta”. Hi ha qui situa el naixement de les croquetes al segle XVII, quan el xef de la cort de Lluís XIV, Antonin Cáreme, va preparar un sopar per al príncep d’Anglaterra i el Gran Duc Nicolau de Rússia. Per al banquet va elaborar una beixamel arrebossada amb una capa cruixent que va meravellar els comensals i van batejar el plat com a “croquettes à la royale”. D’altres atribueixen l’invent al fundador de la cuina clàssica, Monsieur Escoffier, a finals del XIX. Sigui quin sigui l’origen, llarga vida a les croquetes.

Una de croquetes!

Roger Muñoz i David Rovira, torrons d’Osona amb segell propi

Adeu a L’Horta de Tavertet

Can Jubany, la Fonda Sala i la Fonda Xesc mantenen l’estrella Michelin

Formatges d’‘Oscar’

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Un ambient de Primera

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit