Un ungüent per a gairebé tots els mals

Fa més de 50 anys que Mercè Carrera, de Sant Julià de Vilatorta, guarda com un tresor la recepta de l’ungüent de la serp. Va donar-li Assumpta Codina, una companya de feina, quan treballaven davant per davant a l’antiga fàbrica tèxtil Textiver. Ella va proporcionar-li la fórmula per elaborar fil per randa aquest preparat. “Des que em va donar la recepta, he fet ungüent cada any”, relata Carrera. Al principi en feia just pels de casa, però la cosa va anar en augment. Fa una desena d’anys que amb la família va a vendre’n a la Fira de les Trementinaires de Tuixent, a l’Alt Urgell, que se celebra l’últim cada cap de setmana de maig. Amb 88 anys acabats de fer, reconeix que cada vegada li costa més fer-ne. El procés d’elaboració és lent i triga un mínim de tres hores. “Dona molta feina i jo cada vegada estic més cansada.” D’altra banda, també li costa trobar l’ingredient estrella: pell de serp. Li facilita aquesta despulla alguns coneguts que se’n troben pel bosc quan és època de muda o jardiners que les maten accidentalment amb les màquines de segar. A més, no pot ser d’una espècie qualsevol. “Ha de ser serp blanca, que és medicinal”, subratlla. Diuen que va bé per a tota classe d’afeccions a la pell, ajuda a regenerar-la i cicatritzar-la, o redueix la inflamació i el dolor d’articulacions i músculs. És útil per a dolors reumàtics, cremades, ferides, grans, úlceres, morenes, hematomes, peu d’atleta, estelles o punxes clavades i tota mena de pessigades d’insectes. “Va bé per a gairebé tot”, afegeix. L’ungüent s’ha de fer pel maig, quan “les herbes són fresques”. De fet, la flor blanca de saüquer és l’encarregada d’avisar-la que toca anar a collir-les. A més de la flor i segona pela d’aquest arbust, recol·lecta consolves, barretets, flors de camamilla, i plantatge estret i ample. Ho agafa dins el mateix terme municipal, des de Puigsec fins a Altarriba. “Les tinc a quatre passes.” Per fer l’ungüent segueix amb detall i cura la mateixa recepta. Neteja les herbes collides, les escorre i les trinxa una mica. Llavors les fregeix amb oli amb la despulla de la serp en una cassola de terrissa i ho remena amb una cullera de fusta. Aquests utensilis, tal com subratlla, “només han de servir per això”. Un cop tot està ben fregit, ho cola, ho retira, i desfà el greix dolç amb tot aquest oli impregnat. Després hi afegeix les pegues, primer la grega i després la negra. Un cop ben desfetes, que la grega hi tarda una bona estona, hi posa la cera nova “tallada superfina” fins que es fon. Per últim, hi afegeix l’oli de trementina. Durant tot aquest procés és molt important que no bulli. Finalment, ho remena tot ben remenat i reparteix l’ungüent en petits recipients. Amb les mesures que hi ha al requadre, en surten una vintena de potets. RECEPTA Ingredients:100g de pega negra, 100g de pega grega, 100g de cera nova, 100g d'oli de trementina, qusi mig litre d'oli d'olive, 100g de greix dolç i un tros de pell de serp blanca.Herbes:Consolves, barretets, flor de camamilla, flor de saüquer, segona pela de saüquer, plantatge ample i plantatge estret. Les herbes les té ben a prop, però algun dels altres ingredients amb els quals elabora l’ungüent, com ara la pega negra, és una mica més complicat de trobar. Més enllà d’aconseguir-los a Can Junyent i Can Vilanova de Vic, ha hagut de recórrer a drogueries de l’àrea metropolitana de Barcelona alguna vegada. Abans, però, sí que els tenia més a prop a un establiment del mateix poble: Can Valls. “Era la medicina que hi havia anys enrere. Podies demanar-ne els grams que volguessis, ara te n’has de quedar un pot sencer d’un quilo”, afegeix. Precisament, recorda que “abans a Sant Julià molta gent en feia, d’ungüent”. Llavors, però, no tothom compartia la recepta. No és el seu cas. D’aquella recepta antiga, ella en reparteix còpies a tothom, també a EL 9 NOU, malgrat que molt pocs gosin fer-la, ja sigui per ganes o perquè no tenen els fogons adients. “Això no es pot deixar perdre!”, reivindica.

Un ungüent per a gairebé tots els mals

Una carta diària durant 25 anys

El Lactium es fa ‘adult’

De quan Gaudí va dormir a Vic

La plaça Major de Vic, escenari de la cantada de caramelles

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

Què està passant amb els tractors a Osona?

Un segon supermercat al Pla de Ripoll