“Veies molta gent ballant sardanes, en símbol de protesta”

El primer dia que van ballar sardanes tenien només 14 anys, ho van fer a la plaça del poble, com era habitual en aquella època, i enmig de la música d’una cobla que els va convidar a conèixer-se a través del moviment de peus. Cinc anys més tard, Joan Gallach, Lluís Camps, Josefina Puig i Imma Novelles, difunta fa més d’un any, van començar a formar part de l’Agrupació Sardanista Roda de Ter, a la qual més endavant s’hi afegia Joan Gorgs, marit de Novelles. D’això n’han passat 50 anys, els que celebra aquest 2025 l’entitat, que a hores d’ara compta amb un grup estable d’uns 130 socis i que al llarg de l’any organitza fins a sis audicions, destacant entre aquestes la inaugural de Sant Jordi o la de festa major, realitzades totes dues a la plaça Major de Roda de Ter, justament on van iniciar ells el seu camí sardanista. Un trajecte que el va fundar de ben jovenet Joan Gallach, expresident de l’agrupació, legalitzant l’entitat a partir de l’escissió de la unió excursionista del poble. Després d’una vida dedicada a la sardana, Gallach va decidir penjar les espardenyes fa quatre anys, cedint així el lloc als veterans Camps, Puig i Gorgs. La fundació i formació de l’agrupació va venir motivada per participar en les activitats del poble i ballar una dansa popular que anys enrere s’havia prohibit als ciutadans de Catalunya. “L’agrupació es va fundar el 1975, l’any de la mort de Franco. Pels carrers de Roda veies molta gent ballant sardanes, en símbol de protesta”, remarca Gorgs. La censura de certes sardanes anys abans i el moviment catalanista del poble va afavorir l’entitat, que va arrencar amb un gran nombre de participants. Una primera etapa que defineixen com dels seus “millors moments d’adolescents”. Han set 50 anys de molts records i bons moments per explicar, entre els quals la celebració dels 25 anys, que va reunir al Teatre Eliseu la Coral Genisenca de Taradell i l’Esplai de Roda, en aquell moment inactiva. “Ens va fer molta il·lusió que dos grups com aquests es tornessin a unir per tocar”, diu Camps. Com altres dates marcades recorden amb afecte la doble audició el dia de Sant Pere de l’any 1990, en què el ball va durar quatre hores. Però després d’un llarg camí també cal mirar cap endavant, un futur incert per a l’entitat i amb por d’una possible pèrdua de la tradició. “Esperem seguir mantenint la sardana al poble, la gent ja col·labora i ja vol venir, però el compromís de lligar-se costa”, reconeix Puig. El poc interès de noves generacions és el més preocupant: “Pràcticament no hi ha mai cap adolescent. A vegades algun de més petit, perquè és el fill d’algun participant, però no sol haver-n’hi”. Amb l’objectiu d’acabar de commemorar el 50è aniversari amb tots els honors, l’entitat realitzarà un concert el dia 23 de novembre al Teatre Eliseu, acompanyada de la Cobla Ciutat de Girona. Una cita que completarà mig segle de ball i èxits esperant complir-ne cinquanta més.

“Veies molta gent ballant sardanes, en símbol de protesta”

150 anys entre refilets

Recordant el Casino de Taradell

“Sempre m’agrada ajudar”

Cal Sastre, 125 anys vestint Taradell

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló