Cent anys de parada i fonda

“Treballant molt hem pogut anar fent coses, i ens n’hem sortit.” És el pragmatisme que transmet Pere Serrasolsas, que aquest desembre es va jubilar, definitivament, després de més de 70 anys servint els comensals de l’Hostal Serrasolsas, a Vidrà. La fonda la van obrir els seus pares, ara fa 100 anys, i avui la lideren la tercera i quarta generació de la nissaga: la seva filla Carme Serrasolses, a la cuina; i una seva neta, Ariana Anglada, a la sala. Josep Serrasolsas i Primitiva Marcer, els fundadors, estarien orgullosos de veure com ha arrelat la seva llavor, malgrat que ara ja no ho reconeixerien, tot plegat. L’únic testimoni dels seus temps és el roure monumental que, impassible, continua a peus de l’establiment. L’any 1922, aquesta masoveria de la Creu de l’Arç, sobrenom que sempre ha acompanyat la marca de l’establiment, sobresortia als afores del poble. Serrasolsas hi feia de sabater i Marcer, per complementar els ingressos familiars, va començar a oferir un plat a taula i lloc on passar la nit als traginers i bosquerols que recorrien aquest antic camí de transhumància. El matrimoni va tenir tres filles i un fill. Tots es van implicar, poc o molt, en el prometedor negoci. Va ser en Pere, nascut l’any 1933, qui juntament amb la seva dona, Maria Carme Pujadas, van liderar la primera gran embranzida. Així, el 1956 van poder comprar la finca, “fent un gran esforç econòmic”, rememora. A partir d’aquí, l’immoble viurà successives reformes, tant del menjador i la cuina com de les habitacions, que han acabat esborrant el perfil de l’antiga masia. Durant els anys 60, la fonda es beneficiarà de la primera onada d’estiuejants; sovint gent benestant que, llavors, deixaven “la dona i la canalla” a Vidrà durant un parell de mesos. També això ha canviat en rodó. Avui l’hostal, amb 27 habitacions –durant la pandèmia n’han fet funcionar la meitat–, només atén turistes “de cap de setmana”, recorda Ariana Anglada, besneta dels fundadors. Anglada es va incorporar plenament al negoci familiar fa sis o set anys després d’haver estudiat Químiques i treballat un temps en una empresa farmacèutica de Barcelona. “Diuen que no hi ha res més semblant a un laboratori que una cuina”, bromeja. Pròpiament és la seva mare, però, qui comanda els fogons, que no han perdut mai l’essència de la cuina tradicional de tota la vida, amb receptes que han passat de generació en generació. Les patates farcides –“no les d’Olost, les pròpies de la Creu de l’Arç”, remarca Anglada– han esdevingut el “plat estrella”, al costat dels canelons, l’ànec, el bacallà amb samfaina o les amanides de temporada –plats que també serveixen per emportar–. L’entorn, avui lloc de pelegrinatge d’excursionistes i cicloturistes, també ha consolidat la seva aposta pels esmorzars de forquilla. L’establiment, a més, ofereix servei de botiga i estanc. Anglada admet que la pandèmia ha comportat un canvi notable en “la manera de fer”, tant d’ells com de la clientela, sempre fidel. Han positivitzat, per exemple, l’obligació de reduir aforament, en favor de la comoditat. “Aprens a relativitzar i a no exigir-te al màxim.” Un nou punt de vista que, de passada, els permet sortejar un dels grans problemes del sector: la dificultat de trobar personal. Cent anys després, la implicació de la família, ara amb dues dones al capdavant, és clau perquè Can Serrasoles continuï sent un lloc icònic de parada i fonda.

Cent anys de parada i fonda

L’Estiu a la Fàbrica de Roda proposa una vintena de propostes i potencia la literatura infantil

Vic reobre el cambril de la Pietat amb una exposició dedicada a Marià Colomer

Marc Saborit, de Vic, Premi Narrativa Curta d’EL 9 NOU i La Gralla

El concurs musical El Corral vol promocionar artistes i alhora donar a conèixer espais de l’Esquirol

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic