Cita amb el Rodafolk

L’any passat ja no va parar per la pandèmia i enguany, tot i que encara amb un format condicionat pel context, tampoc faltarà a la cita. La música tradicional i d’arrel torna aquest cap de setmana a Roda de Ter de la mà del Rodafolk, un festival nascut l’any 1991 i que enguany celebra la 31a edició. Trenta anys després, “el Rodafolk té salut”, assegura Joan Parera, que n’ha estat l’ànima i director artístic els últims 28 anys –substituint Ramon Manent.
Si l’any passat van ser dos concerts concentrats en un dia i als jardins de La Blava, en lloc de la plaça de Sant Sebastià, enguany tornen els dos dies de festival però a cobert, al Teatre Eliseu, per facilitar el control dels aforaments. El programa porta dos noms propis. Obriran el foc, dissabte a les 8 del vespre, els Korrontzi, que ja van ser a Roda fa dos anys “i van agradar molt”, apunta Parera. Aquesta banda de música folk basca, nascuda l’any 2004, està liderada per Agus Barandiaran i la seva trikitixa, l’acordió diatònic basc. En plena gira internacional per presentar el seu últim disc, Koplariak (2020), la formació, que s’acompanya d’un cos de ball, ha volgut fer parada a Roda.
Igualment esperada serà l’actuació, diumenge a les 7 de la tarda, de Les Violines, que hi porten l’espectacle que commemora el 25è aniversari d’aquesta formació que va crear Simone Lambregts i que avui ha esdevingut un dels grups de referència en la història del folk català, a partir de la idea de reviure l’essència de les festes majors dels pobles pirinencs, quan un violí sol feia ballar tot un poble.
“Durant tots aquests anys hem mirat de portar les millors formacions d’arreu dels Països Catalans”, remarca Parera, convençut que el Rodafolk ha posat Roda “dins el mapa de la música folk”. La clau de la seva perdurabilitat, a banda de la fidelitat del públic, ha estat que el festival ha esdevingut “una aposta molt seriosa de l’Ajuntament, independentment dels colors polítics”.
L’entrada a tots dos concerts serà gratuïta però l’aforament és limitat (a 150 persones) i no hi ha reserva prèvia de les localitats, amb la qual cosa “es demana assistir al teatre amb certa antelació per aconseguir una plaça”, recorda Parera.