Crítica de cinema | ‘Jeanne du Barry’ de Maïwenn

Joan Millaret i Valls Després d’inaugurar el 76è Festival de Cinema de Canes, Jeanne du Barry, de la cineasta francesa Maïwenn, una de les poques dones que han assolit la fita d’inaugurar aquest certamen internacional, arriba als nostres cinemes. La directora, guionista, actriu i productora Maïwenn, responsable de films com Polisse (2011) o Mon roi (2015), afegeix una nova versió cinematogràfica a un personatge de la cort francesa que ha comptat amb pel·lícules tan destacades com la fastuosa versió de l’alemany Ernst Lubitsch, Madame du Barry (1919), o versions de Hollywood a càrrec de Sam Taylor el 1930 o William Dieterle el 1934. En el sisè llargmetratge de la directora francesa, Maïwenn es reserva per a ella mateixa el personatge principal del film, Jeanne Vaubernier, la futura Madame du Barry, succeint així actrius com Pola Negri, Norma Talmadge o Dolores del Río que li han donat vida al cinema. Amb quatre pinzellades, Maïwenn explica la transformació d’una nena d’ascendència humil en una jove atractiva i desitjable que ben aviat es converteix en l’amant del comte de Barry (Melvil Poupaud). El film s’estructura sobre el clàssic esquema narratiu de l’ascens i la caiguda d’una persona sense llinatge que, gràcies a la seva intel·ligència i el seu encant, aconsegueix pujar en l’escala social fins a convertir-se en la preferida del rei Lluís XV (Johnny Depp). Jeanne esdevé una concubina reial, plena d’atencions i de regals valuosos, que es passeja descaradament de bracet del rei davant de tothom. Un escàndol més o menys consentit que provoca, però, l’animositat de les filles del rei o l’hostilitat de membres de la cort de Versalles. Tot i això, Jeanne troba complicitat entre el delfí del rei, el futur Lluís XVI i la seva promesa, Maria Antonieta, la futura reina, anys abans d’acabar tots guillotinats. En aquest context, l’amistançada del rei és convidada a casar-se formalment amb Barry per poder adquirir el títol de comtessa i poder accedir a la cort versallesca sense tantes suspicàcies. Maïwenn aplica una mirada sobre el grotesc dels protocols de la Cort a partir del comportament infantil i innocent de Jeanne, que posa de manifest la ridiculesa i l’artifici de tot plegat. El relat sembla prendre el caire d’una faula o un conte, en què una noia senzilla acaba trobant el seu príncep blau. Un film en què la combustió sexual i l’erotisme està absent tenint en compte que es tracta d’una relació carnal de plaer i plena de meravelles sensuals. Al contrari, resta una història més propera al romanticisme rosa que no pas al relat passional i luxuriós. Maïwenn restitueix d’alguna manera la figura controvertida i polèmica de Johnny Deep i li regala aquest paper reial que l’actor americà interpreta des d’una insulsa contenció. Maïween es converteix en reina per un dia en aquesta ensopida festa versallesca. L’escàndol de Jeanne i Lluís XV esdevé en el film un discret, insuls i avorrit foc d’encenalls.

Crítica de cinema | ‘Jeanne du Barry’ de Maïwenn

El cos no mira el calendari

L’ortografia és una pedra a la sabata?

Coca de recapte

“Una cosa que podem fer a través del so és transmetre moltes emocions”

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Què li ha passat a la Pilarin?

Detinguda per robar més de 13.000 euros de la màquina del tabac de la benzinera de Ripoll on treballava

Mor Pilar Barniol, històrica mestra de l'escola Rocaprevera de Torelló