La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

L’església de l’Assumpció, o església nova d’Oló, no deixa ningú indiferent el primer cop que la veu. Darrere la seva singular arquitectura hi trobem un edifici que ajuda a entendre i explicar la història contemporània del municipi. I és que l’església es va construir de 1957 a 1963, en ple franquisme i en el punt àlgid de la industrialització de Santa Maria d’Oló. La industrialització d’Oló es va desenvolupar al llarg del segle XX, quan sortint del nucli antic de dalt al poble i seguint la carretera es va construir un eixample modern, en una zona plana i de més fàcil accés. La fàbrica López, de l’empresa Hemalosa, en va ser el motor. Als anys 50 els propietaris exercien, de fet, una gran influència sobre la política i la vida quotidiana al municipi i invertien en serveis per als treballadors de la fàbrica, com si es tractés d’una colònia tèxtil més. La faraònica església nova va ser el màxim exponent d’aquesta concepció d’amos del poble que tenia el matrimoni Roger-Vidal. Segons explica gent gran d’Oló, va ser un accident durant un viatge a Saragossa el que va propiciar la construcció del temple. La parella es va prometre que si es recuperava i se’n sortien n'aixecarien un. Una construcció que el 1955 feia falta al poble, ja que l’església parroquial quedava molt costa amunt al nucli antic. Ja fos per complir la promesa a ulls de Déu o per comoditat, el 3 de juliol d’aquell any Joan M. Roger va proposar a l’Ajuntament l’opció d’edificar l’església. Hemalosa hi va posar bona part dels terrenys, i l’Ajuntament alguns més que eren seus. El 1957 finalment s’autoritzava Carme Vidal, esposa de Joan M. Roger, a construir l’església. L’arquitecte fou Manuel Puig i Janer, el titular al consistori de l’Hospitalet de Llobregat. Com a constructor de l’obra es va contractar el mestre Ramon Camprubí, d’Oló mateix; i el decorador va ser Josep Artigues Basté, en aquell moment reconegut orfebre i pintor i qui segurament és l’artista més reputat dels que va prendre part en l’aixecament d’un temple amb uns vitralls, pintures i mosaics que tampoc deixen ningú indiferent. Veïns d’Oló i treballadors de la fàbrica també hi van jugar un paper important exercint de paletes, fusters i mecànics. El mobiliari de fusta, les instal·lacions elèctriques i els forjats es van fabricar, de fet, als mateixos tallers d’Hemalosa. Tot i utilitzar mà d’obra de la mateixa empresa, l’església va costar vuit milions de les antigues pessetes. El bisbe de Vic Ramon Masnou la va beneir el 29 de juny de 1963, i tal era la influència de la família Vidal que en van mantenir la propietat fins als anys 90, quan l’empresa va fer suspensió de pagaments. La percepció d’articular el poble com una colònia va fer que el matrimoni Roger-Vidal projectés el seu propi mausoleu al subterrani de l’església. Finalment, però, no es va utilitzar com a lloc d’enterrament i la cripta ha quedat abandonada. Durant un temps s’hi van guardar les carrosses que utilitzen els Reis Mags d’Orient quan visiten el poble per repartir regals a la canalla.

La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

“Soc una ànsies i intento fer el màxim que puc”

“Les abelles m’han ensenyat a viure amb més tranquil·litat i serenor”

Moià, a la recerca de Pollo

“Ens sentim una mica abandonats. Nosaltres també paguem impostos com la gent de les grans ciutats”

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"