De les màquines a la cultura

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Costa i Font no és com la majoria d’edificis industrials d’Osona i el Ripollès, aquelles naus de finals del segle XIX o principis del XX que es dividien en pisos. Entre els anys 1941 i 1943, l’empresari Bonaventura Costa i Font va aixecar a Taradell una fàbrica de concepte i d’aspecte moderns, i potser això va facilitar la seva reconversió quan va arribar la crisi del sector. Avui dilluns fa 20 anys exactes que es van inaugurar les obres de remodelació de Can Costa i Font, adquirit per l’Ajuntament i convertit en seu de la biblioteca, a més d’acollir activitats culturals i socials. Amb motiu d’aquest aniversari, Laia Miralpeix es va submergir en la història del personatge i de l’edifici. El llibre Costa i Font. De cultura industrial a fàbriques de cultura, editat per l’Ajuntament, recull documentació fins ara inèdita “o que es trobava en arxius i no s’havia estudiat”. Fotografies del fons de la família Pallàs, hereus del constructor de l’edifici, documents i plànols de l’arxiu general de la Diputació de Barcelona i també el testimoni de Victòria Costa i Mahrer, l’única filla de l’empresari que és viva. Amb tot plegat, es dibuixa la personalitat d’un home “que sempre anava un pas per endavant”, fill d’una família amb origen al Berguedà, que ja tenia fàbrica tèxtil a la Pobla de Lillet i que, en vida del seu avi, també havia instal·lat una petita indústria a Barcelona. La relació amb Taradell va venir del primer matrimoni de Bonaventura Costa, amb Montserrat Romagosa, la família de la qual estiuejava a Taradell. Va ser per aquest motiu que, acabada la Guerra Civil, l’empresari va comprar l’antiga fàbrica Puigmartí, on havia decidit construir una indústria capdavantera. “Va construir l’edifici nou sobre l’antic”, diu Miralpeix. En algunes fotografies es veu com s’alça l’estructura d’encavallades de formigó sobre el teulat de Can Puigmartí. Al costat de la fàbrica s’hi va construir el dipòsit d’aigua que s’ha convertit en un dels emblemes de Taradell. Paradoxalment, no es va fer servir per a l’ús al qual estava destinat: proporcionar aigua per als processos de tint, que finalment es van fer a la fàbrica Costa i Font de Barcelona, al Camp de l’Arpa, al barri del Clot. Va haver-hi també el projecte de fer uns habitatges, “una petita colònia”, que finalment no es va dur a terme. Les fàbriques de Bonaventura Costa i Font van tancar durant la dècada dels anys 80 del segle passat, quan començava a bufar el temporal que va posar fi a pràcticament tot el sector tèxtil català. Les dues fàbriques, curiosament, han tingut una vida paral·lela posterior a la industrial com a biblioteques. A Taradell, una part de l’edifici acull la biblioteca Antoni Pladevall i Font, i a Barcelona s’hi ubica la biblioteca Caterina Albert. El llibre de Miralpeix fa èmfasi en aquesta conversió que les ha portat a ser “dos referents culturals en els seus respectius indrets”. I gràcies a aquest ús s’ha salvat un patrimoni que hauria tingut un futur incert. De fora i de dins, l’avui i l’ahir [caption id="attachment_143993" align="alignnone" width="900"] Aspecte de l'exterior de Can Costa i Font, ara | Sagi Serra[/caption] El disseny de la fàbrica de Can Costa i Font la feia singular en la seva època. Un edifici industrial estructurat en una sola planta era inusual, però a la llarga s’imposaria perquè resultava molt més operatiu per al procés de fabricació. En lloc de les finestres laterals, es va optar per fer-hi entrar la llum pel sostre, mitjançant obertures a la teulada, que a través d’un fals sostre transparent il·luminava tot l’espai. No s’ha pogut determinar amb exactitud l’autor del projecte, si bé la documentació inèdita consultada inclou plànols signats per R. Fradera. “En aquella època hi havia un Ricard Fradera que treballava per als constructors”, diu Laia Miralpeix. ‘El Dipòsit’, una nova col·lecció Aquest volum que es presenta avui dilluns enceta la col·lecció “El Dipòsit”, un projecte impulsat des de la Biblioteca Antoni Pladevall per donar sortida a estudis locals. Per elaborar aquest primer llibre, l’autora ha comptat amb la col·laboració de Josep Munmany, Eva Leucó i Salvador Solagran. Una dona amb molta empenta Al costat de Bonaventura Costa i Font, és imprescindible esmentar el nom de la seva segona esposa, Maria Mahrer, alemanya d’origen bavarès. “Una dona de caràcter fort”, expliquen els seus descendents. La seva empremta en la indústria es va notar: l’empresari va visitar fàbriques alemanyes i suïsses. Empresari amb molts projectes Bonaventura Costa no va parar de fer projectes al llarg de la seva vida. Entre ells, el d’un nou model de telers. També va impulsar altres negocis, com la central elèctrica de Tregurà, al Ripollès, i va presidir el Consell d’Administració d’Hidroeléctrica del Alto Ter (Hedatsa), productora i subministradora d’energia. La presentació, avui dilluns La presentació del llibre, inclosa en els actes de la festa major de Taradell (més informació a la pàgina 35) tindrà lloc a Can Costa i Font a les 5 de la tarda. Entre les persones que hi participaran hi ha Jordi Labòria, titular de Cooperació Local a la Diputació de Barcelona en els anys en què es va comprar i rehabilitar l’edifici.

De les màquines a la cultura

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

El cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que fotografia cotxes mal aparcats en multa 5.000 l’any

Dos incendis en menys de mitja hora a Torelló

Almenys dos detinguts per robar en cotxes d’una quinzena de pàrquings privats a Vic