Del teatre a l’art, el disseny i l’aula

La mort de Jordi Cano després de gairebé un mes d’hospitalització, el 14 d’abril de 2020, confirmava que aquella pandèmia era cruel, que podia emportar-se per davant persones que estaven en plenitud vital i plenes de projectes, i que ho feia mantenint-les a les UCI, aïllades de tot allò que estimaven. Ara que s’entreveu la llum al final del túnel, Jordi Cano rep en forma d’exposicions l’adeu afectuós que en el seu moment no va poder ser. Primer a Elisava, el lloc on va ser professor per més temps i ara convertida en Facultat de Disseny de la UVic-UCC, un pas que l’hauria entusiasmat i que no va poder veure. Allà s’hi va organitzar el passat mes de febrer l’exposició “Un projecte és un trajecte”, agafant com a títol una de les frases que solia dir als seus alumnes. També es va editar el llibre La semilla del cómo. Trayectos, conexiones y relatos, en col·laboració amb la UVic-UCC. Ara arriba l’homenatge de Vic, la seva ciutat, de la qual mai no es va desvincular encara que visqués a Barcelona. La ciutat on va fer la seva primera exposició a principis dels anys 70, joveníssim, a la seu de l’antic Banc Mercantil de Manresa de la plaça Major. “Va ser de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig venir aquí des de Manresa”, explica Ton Granero, còmplice amb ell de moltes aventures creatives i actual director de l’ACVic. Amb ell van crear l’estudi Cano-Granero Associats, avançat en el disseny gràfic, quan Jordi Cano havia deixat la seva breu etapa com a actor dels Joglars (que li va permetre, però, fer gires internacionals com la d’Olympic Man Movement). L’estudi Cano-Granero va ser la llavor d’Eumo Gràfic, ja integrat com a part del que eren els Estudis Universitaris de Vic. “El disseny no existia pràcticament, aquí, havíem d’explicar primer de tot que no érem publicistes”, recorda Granero. Però van consolidar Eumo Gràfic com un referent des de la Catalunya interior en competència amb la Barcelona del disseny preolímpica. Ho van fer amb segell propi: davant d’algunes excessos propis del moment, Eumo Gràfic treballava amb un estil elegant i atemporal, que encara avui fa vigents moltes de les seves creacions. Van col·leccionar premis, entre ells diversos Laus. “I en els anys bons, vam poder fer aportacions econòmiques al projecte universitari”, recorda Granero. Cano no va deixar mai el vincle universitari amb Vic, i quan va morir dirigia també UMedia, unitat de recursos multidisciplinaris. Van ser els anys en què Jordi Cano va treballar més com a artista visual, i a l’establir-se a Barcelona va connectar amb artistes i intel·lectuals de la seva generació com Jordi Colomer, Pep Duran, Antoni Abad o Vicenç Altatió. “Posava passió en tot allò que es proposava”, diu Granero.

Del teatre a l’art, el disseny i l’aula

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic