“Si val per fer estudiar, que faci carrera, i si no, a professional.” Un tòpic lamentable, que encara era massa vigent quan la UVic va decidir, ara fa 10 anys, crear la seva pròpia oferta de cicles formatius de grau superior. Les noves generacions han canviat el paradigma, i aquesta opció és tan bona com una altra, sovint la seva primera preferència. El desè aniversari arriba amb una oferta d’una desena de cicles en el Campus Professional, repartits entre Vic, Manresa, Granollers i Olot, que enguany sumen uns 400 estudiants. I coincideix amb l’obertura de dues noves titulacions: el cicle de Tècnic d’Educació Infantil (TEI) amb especialitat en pedagogia Montessori, i el de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles.
“En el seu moment va ser una aposta innovadora, però no deixava de ser la resposta a un clam que venia sobretot del teixit productiu, com a resultat del maltractament de la formació professional”, explica Montserrat Fontarnau, directora del Campus Professional de la UVic. Aquest teixit productiu necessitava perfils més tècnics, els de baixar a fàbrica. En el cas de Vic, els primers graus van ser els d’Animació en 3D, Jocs i Entorns Interactius i el de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, que actualment continuen. S’hi va afegir després el de Màrqueting i Publicitat a Granollers, tots sota el paraigua del centre Teknós. A Manresa, es fan els de Pròtesis Dentals –el més antic– i els de Comerç Internacional, Administració i Finances i Educació Infantil. A Olot, s’ha fet sempre el de Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària, sota el paraigua de Kréas, i vinculat al sector de la indústria alimentària, i càrnia en concret.
L’oferta creix, però amb mesura i només si compleixen uns criteris que es marca la mateixa UVic-UCC. El primer, que dins de la mateixa universitat hi hagi el coneixement de les matèries. “Té sentit fer un cicle si tenim expertesa i docents, i pugui tenir continuïtat posterior.” Quan acabin els dos anys del cicle formatiu, els estudiants han de poder passar amb relativa facilitat cap a uns estudis de grau, si volen continuar. I d’altra banda, que aquests estudis responguin a una demanda real dels sectors productius. Per una part, l’oferta i per l’altra, la demanda. “No pretenem ser una alternativa ni una competència als instituts que ja fan formació professional”, diu Fontarnau.
Quan la UVic-UCC va entrar en aquest àmbit, de la mà del rector Jordi Montaña i amb Joan Turró com a director general de la FUB (Fundació Universitària Balmes), nedaven contra corrent. La legislació no permetia ni tan sols que els cicles es fessin en instal·lacions universitàries, i per això es van ubicar a La Farinera, en el cas de Vic. “Però s’ha vist que aquella aposta tenia tot el sentit”, tot i que en el seu inici només la va seguir la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En canvi està alineada amb la tendència europea on aquest nivell de formació professional “es consideren estudis superiors comparables als de grau”. Actualment, la normativa ja ha canviat i en el cas dels dos cicles que acaben de començar, els alumnes sí que comparteixen instal·lacions del campus de Miramarges amb els que cursen estudis de grau.
La major part dels alumnes que avui es matriculen a un CFGS són els que ho fan de joves, després del Batxillerat. Els responsables dels CFGS expliquen que “hi ha joves que acaben cremats d’aquesta etapa” i volen seguir amb un tipus de formació més pràctica. Però des de la UVic-UCC es pensa també en una persona més gran, al voltant de la trentena i amb un temps d’experiència laboral, “que vulgui readaptar-se, reorientar la seva carrera professional amb un tipus de formació molt pràctica”. El que es coneix amb el terme de reskilling (de skill, habilitat o competència). L’ocupabilitat en la major part dels casos és alta: “En el sector tecnològic, per exemple, hi ha molta necessitat”.
Un de cada quatre estudiants de cicles continuarà després fent un grau, “que no necessàriament ha de ser a la mateixa UVic”. No ha de fer la selectivitat, excepte que vulgui pujar nota. I seguint cada una de les passarel·les que s’han dissenyat, es pot transitar des del cicle en Aplicacions Multiplataforma al Grau en Multimèdia, Aplicacions i Videojocs. O del cicle en Màrqueting i Publicitat als graus en Publicitat i Relacions Públiques, o de Marquèting i Comunicació Empresarial. En alguns casos, es pot fer la fórmula 2+3, és a dir, que el cicle convalida tot un curs dels quatre de què consta un grau. I en cinc anys es poden tenir els dos títols. “Fer un cicle formatiu per fer després un grau és vist com una bona opció pels joves.” Els temps van canviant. Per sort.
Porta d’entrada a l’educació oberta
La pedagogia Montessori ja fa temps que s’ha fet un lloc a la UVic-UCC, amb tradició d’obertura cap a la innovació educativa. Ara s’obre una porta d’entrada a aquest mètode educatiu amb un dels nous cicles formatius de grau superior, el que ofereix el títol de TEI (Tècnic en Educació Infantil) en aquesta especialitat.
Des de principi de curs són 16 els estudiants que han començat les classes, que es porten a terme a les aules especialitzades de l’antiga masia de Torre dels Frares. “No n’hi ha cap altre a Catalunya, de cicle com aquest”, remarca Marta Camps, la seva coordinadora. El títol serà reconegut per l’Association Montessori Internationale (AMI), i habilita per treballar en les escoles que apliquen el mètode amb infants d’entre 0 i 3 anys com a tutors i per donar suport en aules d’I3. “És un punt fort que té la UVic, que ens diferencia, i en aquest cas seguim tot el pla d’estudis de TEI que marca el Departament d’Ensenyament, però amb l’especialització”, afirma Camps.
Els estudiants saben que, un cop acabat el cicle, podran entrar en el grau de Mestre i se’ls convalidarà un curs, de manera que hauran fet cicle i grau en només cinc anys. “Es pot fer perquè tenim la certesa que els crèdits convalidats ja els hauran rebut en el cicle, i si volen fer-ho ho considerarem un èxit.” Entre els que s’han matriculat, n’hi ha que entren per primer cop en contacte amb aquesta pràctica educativa creada per la pedagoga Maria Montessori, i basada en una formació oberta integral dels infants. Altres ja saben de què va, i això ha fet que s’hi inscriguin alumnes del Gironès, el Berguedà o el Vallès, per exemple. La matrícula és íntegrament femenina: aquesta etapa educativa s’associa encara amb les cures.
A la Torre dels Frares hi ha una aula equipada amb tot el material que es necessita per a aquesta pedagogia, apta per ser manipulat pels infants. Aquí també participen en sessions de l’Espai Familiar de Vic, el servei públic creat per l’Ajuntament per atendre famílies amb infants de fins a 3 anys. A banda de les pràctiques que faran en centres docents, al llarg de vuit setmanes en el primer curs del cicle i en un període més llarg en el segon curs. Camps posa en relleu el paper de les titulades en TEI “en una etapa molt important de l’educació, quan l’infant es construeix i és clau acompanyar-lo”.
La formació dels nous ‘filmmakers’
La constatació que a Osona hi ha un teixit important en el sector audiovisual i i que en tota la Catalunya Central no s’oferia cap cicle formatiu de grau superior en aquest àmbit va impulsar la UVic a posar en marxa, aquest curs, el cicle de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles. “En part, neix de la constatació que no ens cal anar a fora, des de casa treballem i ho fem prou bé”, explica Arnau Costa, el coordinador d’aquest cicle. I a banda d’això, la infraestructura tècnica i el know how derivat del fet que fa 20 anys que la universitat té estudis de Comunicació Audiovisual.
La filosofia que aquests són uns estudis superiors, com ho són els de grau, es porta en la pràctica: aules i sobretot laboratoris audiovisuals són els del campus de Miramarges, que és per on es mouen des de fa unes setmanes els 18 estudiants del nou cicle. El perfil que se’ls vol donar “té dues bases: tècnica i creativitat”. No només la primera. “Volem que aprenguin a crear a partir del coneixement tècnic”, diu Costa. D’aquí n’han de sortir els nous filmmakers, és a dir, “persones capaces de desenvolupar tot el procés audiovisual des de l’inici fins al final”. És a dir, des de la idea fins al guió, la producció, el rodatge, l’edició i posproducció per deixar el producte acabat. “Tothom necessita contingut audiovisual, però no tothom es pot permetre contractar una productora que li porti un equip de vint persones.” Qui acaba fent una feina sovint és un professional autònom o amb un equip lleuger, i aquest és el que pot sortir dels nous estudis. Les sortides poden ser en el món del vídeo i el cinema, en el de la televisió… però també en el món dels espectacles. I això vol dir fer-ne la llum o el so, però també ensenyar a fer-ne una bona cobertura audiovisual. Els equipaments culturals poden ser una bona font d’ocupació.
Si volen, els estudiants podran continuar després amb un grau universitari: la passarel·la natural serà cap a Comunicació Audiovisual, amb la perspectiva de poder convalidar tot un curs. I també, tot i que no es convalidaran tantes assignatures, cap als graus de Periodisme i Multimèdia. Les estades de pràctiques en empreses seran fonamentals, en el primer i el segon curs, i des de la mateixa universitat se’ls facilitarà material tècnic en préstec perquè no hagin d’assumir una inversió costosa.
