D’hospici medieval a centre cultural

Pols i silenci. I la sensació que un dia s’hi va aturar el temps, com ho va fer la màquina de cinema Ossa de 1960 que encara s’hi conserva. És el que es percep en entrar a l’edifici del Club de la plaça Vella de Torelló, un espai de 2.100 metres quadrats dels quals la major part està en desús des de fa dècades, ja que només hi funciona la Biblioteca Dos Rius, que ocupa tota la planta baixa i una petita part del primer pis des de l’any 2000 i que serà un dels espais principals del futur Centre Cultural del Club, que suposarà una inversió de 4 milions d’euros per ubicar-hi també l’Escola de Música i l’Escola d’Arts Plàstiques. Quan s’hi va obrir la biblioteca encara hi havia activitat a la resta de l’edifici, un tragí de persones, sobretot infants i joves, que es va anar esvaint amb el pas del temps i de la qual en pujar les escales, a mà esquerra de la façana principal, que és el que es conserva d’aquell edifici d’arquitectura de tradició medieval, amb reformes d’època barroca –hi ha llindes de 1715 i 1734–, encara en queden restes. Fins al 2007 a la primera planta de la banda que dona a la plaça Vella hi havia els caus de l’Agrupament Escolta i Guia Comte Jofre i Verge de Rocaprevera, que es va traslladar a l’antiga Súper T. En entrar, les parets continuen igual. Pintades de colors, marques de mans, les peces d’un puzle, una estelada, sanefes i qualsevol cosa que se’ls va acudir per fer-se l’espai seu. I en una sala, els noms escrits amb guix dels nens i nenes que es van acomiadar d’aquelles dependències que havien quedat desfasades. Una dels antics caus de l'Agrupament Escolta que donava a la plaça Vella La màquina de cinema Ossa de 1960 que encara es conserva al lloc original Creuant els caus s’arriba a l’antic auditori, una sala de grans dimensions i sostre alt que va ser seu del Tennis Taula Torelló fins al 2007, quan es va traslladar també a la Súper T. Una taula empolsinada, prop d’una desena de butaques, el que queda del que havia estat la sala d’actes i de cinema del Club Infantil que s’hi va inaugurar el 1959. En una de les parets encara s’hi veu el forat per on sortien projectades les imatges des del projector Ossa que ara es vol recuperar. “Té valor i s’intentarà restaurar-la i exposar-la en algun punt de l’edifici per mantenir també la memòria de tots aquests usos que havia tingut l’espai”, explica l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT). Ho fa des de dins mateix de l’edifici que canviarà totalment de fesomia “si va sobre el previst el primer semestre del 2024” després d’unes obres que tindran un cost de 3,8 milions d’euros i que es preveu que comencin a finals de tardor. Es tracta del projecte de més envergadura del mandat, per al qual el govern ha comptat amb la complicitat de la CUP i el PSC, amb qui el ple passat van aprovar el projecte. Un milió es finançarà a través del Pla General d’Inversions de la Diputació de Barcelona i la resta és una inversió plurianual de l’Ajuntament que ja es va recollir als pressupostos del 2021, els del 2022 i que encara afectarà el 2023. L'antiga sala de cinema on també s'hi va ubicar el Tennis Taula Torelló En travessar la sala de la màquina de cinema, s’arriba a l’altra banda de l’edifici, la que dona a la placeta Jacint Verdaguer, tres plantes del qual havia ocupat la ludoteca. També en queden restes: penjadors amb els noms dels últims nens que hi van penjar bates de pintura, també mans de pintura de colors, una barana de fusta, piques per rentar pinzells o les últimes manualitats penjades en un tram de paret sobre de les finestres. I tornant a la banda de la plaça Vella, una altra part dels locals dels escoltes o les antigues dependències del PIOC, l’antiga organització del Carnaval. I allà, taules antigues, paperassa amb el logotip del pierrot i la mitja lluna o un ordinador amb la pantalla de tub. La distribució actual és fruit d’una reforma de la dècada dels 70. “Llavors es va fer molt a consciència i en les cates per comprovar l’estructura hem vist que és molt solvent i que en permet mantenir l’esquelet i les façanes”, assegura Ortuño. Al despatx d’arquitectes que ha fet el projecte, JAAS Julià Arquitectes Associats, SL, “li vam donar una premissa molt important: no volíem que fos una suma d’espais, sinó un centre cultural i pensat perquè les entitats s’interrelacionin entre elles, que actuï com a motor cultural”. Amb la reforma de l’edifici s’ampliarà la biblioteca per la banda que dona a l’antiga pista del Club, de la qual encara queda part del paviment. S’allargarà la sala i es retirarà el sostre de fusta que ha cruixit des que es va inaugurar per substituir-lo per una terrassa que donarà a la primera planta o s’hi podran fer actes culturals a l’aire lliure. El primer pis serà compartit “amb usos polivalents”, apuntava l’alcalde. Aquí és on s’habilitarà una de les sales polivalents, a l’antic auditori que és la que connectarà amb la terrassa. A la segona planta hi haurà el reivindicat espai definitiu per a l’Escola de Música, amb aules que en les hores que no tinguin ús acadèmic podran fer servir com a locals d’assaig músics “encara que no estiguin vinculats al centre”. A la tercera planta s’hi ubicarà l’Escola d’Arts Plàstiques, –ara situada al Museu de la Torneria, i com en l’altra escola també estarà a disposició d’artistes locals–. La reforma també preveu comunicar la façana del darrere amb els jardins Vicenç Pujol, ja que s’aterrarà el mur que els separava, i es farà un rentat de cara a la tercera façana de l’edifici, de manera que la biblioteca s’integrarà també als jardins. I baixant de nou per l’altra escala s’arriba a un piano blanc que havia quedat arraconat en un passadís del primer pis. Durant anys, ha perdurat allà, quiet, potser amb l’esperança que la música tornés a donar vida a un edifici on la cultura sempre hi havia estat present. La inauguració del Club Infantil el 1959/ Fons fotogràfic L'Abans Torelló/Arxiu Municipal de Torelló (AMT) La inauguració del Club Infantil L’ús cultural i social va marcar la història de l’equipament al llarg del segle XX. La foto és del dia de la inauguració del Club Infantil el juny de 1959. L’entitat s’havia constituït un any abans i a l’acte hi van assistir 1.600 persones. Un any més tard van adquirir la màquina de cinema. La Casa Orís o CastelldosriusEl número 6 de la plaça Vella de Torelló es coneix com a Casa Orís, encara que ha tingut altres denominacions com Casa Castelldosrius, el Club Infantil a mitjans del segle XX i a partir del 2000, com a Biblioteca Dos Rius. L’edifici, però, és d’origen medieval, un antic hospici que va patir diferents reformes amb el pas del temps. La casa pertanyia al senyoriu d’Orís, el llinatge de la castlania d’Orís iniciat el 1258 per Berenguer I d’Orís. El títol de baronia el van aconseguir el 1396 i el llinatge es va extingir el 1695. Els Orís-Puiggener van heretar el marquesat d’Orís. Més tard va passar a mans dels Sentmenat, que el 1690 havien obtingut el títol de marquesos de Castelldosrius i el 1701 el de Gran d’Espanya. Aquesta família va incorporar la baronia d’Orís. Félix de Sentmenat i de Güell, III marquès d’Orís, X marquès de Castelldosrius, un títol que ara ostenta la dissenyadora de roba Ágata Ruiz de la Prada i Sentmenat, va ser el darrer propietari de la família. El 21 de juny de 1960 l’entitat Club Infantil va comprar la Casa Orís a la família Sentmenat Güell.Des d’inicis del segle XX, l’espai ja va començar a tenir usos socials i culturals. Segons el registre fiscal de finques urbanes de 1909 el casino La Constància, fundat el 1880 per homes benestants de la vila, va llogar al marquès unes dependències a la casa. Disposaven de dues sales, una per a les reunions i tertúlies i una altra destinada a un teatre que tenia amfiteatre i platea. A principis de segle també l’Esbart Nacionalista en va ocupar una part. El 1914 s’hi documenta la seu de l’Orfeó Cirvianum.A partir de 1960 ja es vincula al Club Infantil, que el 1978 va fer una campanya per arribar als 500 socis i va presentar el projecte de reforma. El 1980 s’inaugurava la nova pista poliesportiva i el 1984 va estar a punt de ser subhastat per les dificultats econòmiques però es va poder frenar. El març de 1987 van acordar amb l’Ajuntament la compra d’una part de l’edifici fins que el 1989 es liquida el patronat i a partir d’aquest moment l’Ajuntament és propietari de tot l’immoble.

D’hospici medieval a centre cultural

Gil Pratsobrerroca: “És un somni”

Amb la Moreneta com a fil conductor

Un viatge en el temps

Jordi Domènech estrena la seva primera òpera, ‘El tàvec’

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Què li ha passat a la Pilarin?

Detinguda per robar més de 13.000 euros de la màquina del tabac de la benzinera de Ripoll on treballava

Mor Pilar Barniol, històrica mestra de l'escola Rocaprevera de Torelló