L’Atlàntida rebia divendres Altsasu, l’obra en què Maria Goiricelaia va portar a l’escena els fets ocorreguts en aquesta localitat de Navarra l’any 2016. Tots recordarem com els incidents d’una baralla de bar entre un grup de joves i un altre amb guàrdies civils fora de servei va acabar amb els primers acusats de terrorisme. Estrenada la tardor de 2021, porta ja més de tres anys de gira, de la mà de la companyia La Dramática Errante.
A la sala Ramon Montanyà, s’hi veia molta gent jove. S’intuïa que anar a veure aquesta obra era molt més que anar al teatre. En un escenari simple, amb tres tamborets i una peça rectangular de ferro al sostre que s’utilitzarà després per limitar l’espai, els quatre actors apareixen en el context del carnaval.
Joves independentistes de festa que acaben en un bar, on sona el telèfon i es fa una reserva de taula a nom de Francisco Franco, fet que sembla habitual. A partit d’aquí cada un d’ells passa a interpretar diferents personatges, amb elements que permeten a l’espectador de situar-se en les diferents realitats que l’autora presenta.
D’una part els joves del poble, tips de repressió i independentistes, i de l’altra els guàrdies civils, un amb destí forçat i l’altre amb ganes de crear una relació cordial al poble.
I els familiars respectius. I en el rerefons, els estaments que intervenen amb la intenció d’aprofitar els fets per acusar els joves de terrorisme: jutges, instructors amb atestats inventats, fiscals, alts càrrecs de la Guàrdia Civil (“aquí, la Guardia Civil, detiene, instruye y juzga”, diu l’advocada), hospitals que redueixen o exageren les ferides segons qui les ha rebut, els diaris de dretes dels quals una veu en off transcriu les notícies en un moment de l’obra.
Els actors transmeten, en una excel·lent interpretació, la intenció de Goiricelaya, que és presentar les dues realitats: la dels guàrdies civils i la dels joves, i sobretot denunciar la forma com partits polítics i els alts càrrecs de la Guàrdia Civil van prendre part d’uns fets que en altres llocs haurien quedat en una multa.
La lectura d’aquests fets coneguts per tot el públic i les baixes penes imposades xoquen frontalment amb les dures sentències dictades, llegides per una de les actrius fent el paper de jutgessa –alçada en un dels tamborets– creant un moment de força i tensió poc abans de finalitzar l’obra.
{{ comment.text }}