Editant poesia des dels marges

Sense haver-s’ho proposat d’una manera explícita, o potser per aquest mateix motiu, Cafè Central ha complert 30 anys com a editorial independent centrada gairebé exclusivament en la poesia. Els seus impulsors, els escriptors Víctor Sunyol i Antoni Clapés, poden exhibir ara un catàleg de 342 títols que han anat donant visibilitat a noves veus de la poesia catalana i han fet arribar les d’altres llocs del món, treballant “al marge del mainstream”, diu Clapés. Cafè Central va néixer en un moment en què a Sunyol i Clapés –un poeta vigatà i un altre sabadellenc– els semblava que calia donar vida a una literatura que s’estava produint “i que no entrava en els canals oficials”. Eren moments d’una cultura “mansa, molt subvencionada”, però per sota es movien corrents creatius que havien d’esclatar en un moment o altre. I així va néixer la primera col·lecció de Cafè Central, unes plaquettes (publicacions senzilles, sense relligar) que apareixien de tres en tres i que es presentaven “en qualsevol lloc menys una llibreria o una biblioteca”. Sovint en els bars. Avui pot haver-hi desenes de recitals poètics en bars cada setmana arreu de Catalunya, però l’any 1990 això era una novetat trencadora. L’edició, els llibrets que s’emportava la gent, eren gairebé una excusa per crear aquesta presència de la poesia en l’espai públic. Van ser 99 plaquettes i de cada una se’n van fer 99 exemplars que no es tornaven a editar. Al cap de poc apareixia el primer volum de Jardins de Samarcanda, el vaixell insígnia de l’editorial: era S’ha rebentat l’hospici (1992), de Carles Hac Mor, el poeta més radical i trencador del moment, que després va esdevenir referent de les joves generacions, però que llavors no havia publicat encara cap llibre. “Els seus textos eren tots inèdits, o dispersos.” Que Cafè Central apostés per ella era tota una declaració de principis de la seva línia. Un agafeu-vos fort adreçat als lectors. El segon seria El visitant, de William Blake, en traducció de Francesc Parcerisas. Per una banda, autors catalans d’un cert risc i per l’altra, una mirada enfora, una constant que s’ha mantingut. “La poesia és un fenomen universal, i podem combinar els dos vessants”, diu Sunyol. Més endavant, van crear el premi Jordi Domènech de traducció, que ja porta 15 edicions, i que en la darrera va premiar la traductora Núria Busquet per la seva versió d’El colós, obra imprescindible d’una autora fonamental com Sylvia Plath. El projecte de Cafè Central continua ben viu, tot i que els seus dos pares no descarten que un dia en puguin cedir el testimoni. Van néixer en solitari, i al seu darrere han seguit els passos una plèiade d’altres petites editorials independents que publiquen, sobretot, poesia. El gènere que, amb honroses excepcions, ha quedat esborrat dels catàlegs dels grans grups editorials. “Són fàbriques de fer coses, en condicions que la poesia no té… i em sembla que és millor”, diu Sunyol.

Editant poesia des dels marges

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”