L’altra setmana vam veure que en català hi ha diversos sufixos diminutius, alguns que s’usen exclusivament en algunes zones (a les Illes Balears o al País Valencià). Avui en veurem alguns més que s’han introduït en època recent i que no formen part del repertori tradicional ni tampoc entren en la gramàtica de l’IEC.
Ens referim al diminutiu -illo/-illa, que s’ha estès relativament en capes diverses de la població –recordem que hi ha -ill/-illa, d’un ús molt limitat i sovint en paraules que han quedat fossilitzades (esquerdill, foradill, jonquilla, barnilla, etc.)–. El fet és que avui es diu molt *concertillo (un petit concert), *barillo (baret), *suquillo (suquet), *porrillo (porret), *birrilla (birreta), *varilla (vareta), etc. Tot en l’àmbit informal. En català no és que en faltin, de diminutius: -et/-eta, -ó/-ona i d’altres que ja hem vist.
A vegades parant l’orella se sent a dir el *mercadillo o el *mercadet (aquest últim és un calc del primer). En català se’n diu sempre mercat, dels dos tipus de mercats: el que es fa al carrer i el que té un edifici municipal on hi ha les parades fixes. En castellà, en canvi, el mercadillo és el mercat de carrer i el mercado és el mercat municipal que es troba en un edifici tancat. Tampoc diem *mascarilla, sinó mascareta o simplement màscara.
Així mateix, s’ha de vigilar perquè el sufix augmentatiu -ón/-ona del castellà no equival a -ó/-ona ni a -ot/-ota del català. -o/-ona té un valor diminutiu i -ot/-ota sol tenir un valor despectiu: “Aquest jersei és més aviat lletjot”. Però aquest sufix castellà té molts més usos que són difícils de simplificar: caserón (casassa), cagón (caganer), meón (pixaner), cabezón (capgròs), narigón (nassut), bonachón (bonifaci), fortachón (fort, forçut), apagón (apagada), chapuzón (ca(p)bussada) o resbalón (relliscada).
Consorci per a la Normalització Lingüística
{{ comment.text }}