El futur de la tradició

“La veritat, preferiria estar aquí sota.” Manel Dot, històric portador de la Vella, se la mira de reüll amb un punt de nostàlgia, mentre acompanya la baixada del seguici vestit de carrer i amb la càmera de fotos al coll. Durant anys i panys la va fer ballar ell, la Vella, com abans ja havien fet el seu pare i el seu avi. Teòricament, l’any 2016 cedia el relleu al seu fill Albert, però aquest ho va haver de deixar córrer, i ell mateix ho ha continuat trampejant fins ara. I d’un comiat històric –d’una nissaga familiar vinculada a la Vella durant més de 80 anys– a un relleu igualment històric. I és que, per primera vegada en els seus 160 anys de vida, sota el vestit de la Vella s’hi ha col·locat una dona, Laura Casas. De fet, és la primera dona que porta qualsevol dels tres caps de llúpia. Casas, que prové del món sardanista i es confessa una “enamorada de la cultura popular”, ho compaginarà amb la seva parella, Sergi Mir. Ella es va estrenar portant la Vella el dissabte de la Crida i dilluns durant el seguici de la vigília; i ell, que també és el fotògraf de la colla gegantera, ho va fer aquest dimarts, pel seguici. “Estem molt il·lusionats”, coincidien. La parella és veïna del carrer de Sant Pere, amb la qual cosa “mantenim aquesta antiga tradició”. Un altre dels geganters incombustibles és Xevi Furriols, que des que es va “jubilar” de dur el Nen i el Merma, l’any 2018, acostuma a posar-se sota la geganta. “Fer-ho avui és un dia molt especial”, assegurava moments abans d’enfilar la baixada. També va ser una jornada molt especial per a Enric Andreu. Aquesta festa major s’acomiada com a cap de colla dels Geganters de Vic, després de 10 anys en el càrrec, cedint el testimoni a Marc Camacho i Eduard Costa. Andreu va entrar al món geganter de Vic l’any 1994, un dia que va haver de substituir una mica. I hi va quedar enganxat. Des de llavors ha portat el Nen, el Merma i, els últims vuit o nou anys, el gegant. “De moment no em jubilo com a geganter, tot i que el jovent pressiona...”, deixava anar. Andreu es felicitava de la remuntada que ha viscut la família gegantera aquests últims anys. Amb alguns culpables: “S’ha treballat molt, s’ha picat molta pedra i en Rogeret [en referència a Roger Albert, president de la colla] és una màquina.” Un patrimoni que coneix bé molt bé el cronista Miquel Cañellas, que enguany empunyava emocionat el penó de la ciutat –acompanyat a les borles per Miquel Genís Serra i Miquel Genís Masoliver, pare i fill–. “Aquest seguici és el moll de l’os de la nostra festa major”, sentenciava. “He de dir que em fa doble il·lusió per l’honor que representa i perquè enguany el seguici ha estat observat en directe per una delegació de Cultura a fi d’avaluar la concessió com a Festa Tradicionals d’Interès Nacional”. De fet, ell mateix va ser l’encarregat, fa uns anys, d’elaborar un primer “memoràndum” que contextualitza la història i els orígens de la festa. “Tot això és fantàstic”, certificava Pere Puig, l’històric secretari d’alcaldia, contemplant el seguici des del mateix carrer de Sant Miquel. Ell, precisament, va ser testimoni, des de dins de l’Ajuntament, del declivi que va viure aquesta festa durant els anys 70 i 80, quan va estar a punt de desaparèixer. Avui el seguici és més viu que mai. La jornada es va completar, al migdia, després de l’ofici presidit pel bisbe Casanova, amb la tradicional mostra de balls de les comparses, que va omplir a vessar la plaça de la Catedral –novament sota uns tendals que van oferir una mica d’ombra a un migdia que va superar de llarg els 30 graus–. Calor festiva. 160 anys dels gegants i estrena d’una nova espasa Vic La colla gegantera (a la foto, durant la Nitgília, a la plaça de la Catedral) ha viscut una festa major d’aniversaris rodons: els 160 anys dels gegants i de la Vella, i els 190 del Merma, tal com recordaven algunes fotos històriques penjades per tot el recorregut del seguici. Dilluns a la nit, a més, el gegant vestit de comte va estrenar una nova espasa. L’han fet al taller Garreta de Vic i és molt fidedigna a la que havia portat fins ara, que datava de 1891, en un dels elements més antics que es conserven.

El futur de la tradició

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic