Som a la quarta campanya d’excavació de les sis que hi ha inicialment previstes a Puig Ciutat.
Durant quinze dies, un equip format per una vintena de persones ha treballat en dos dels habitatges del jaciment, per continuar obtenint informació “de com vivien els seus habitants i de la destrucció del poblat”, ocorreguda a mitjans del segle I aC.
Àngels Pujol, arqueòloga i codirectora dels treballs junt amb Roger Sala i Carles Padrós, remarca que tot just se n’està començant a intuir la importància de l’assentament.
A Puig Ciutat, les magnituds són grans: 5 hectàrees d’extensió, de les quals només s’ha excavat una petita part.
Ara s’ha treballat en dues cases que van ser identificades a través del georadar.
Triar el lloc on punxar enmig d’una extensió tan gran no és fàcil.
Un d’ells va ser escollit perquè “es veien tres murs ben delimitats, amb obertura a llevant” i l’altre, perquè formava part “de les estructures adossades a la muralla”.
En el primer, ja es delimita un carrer, s’han trobat restes de l’embigat del sostre que van caure sobre el terra, forats per plantar-hi els pals que potser l’aguantaven, ceràmiques fines campanianes, restes d’una llar de foc i, fins i tot, mig cos d’un gos.
També hi ha traces d’una bassa i, possiblement, de nivells anteriors, d’època ibèrica.
A l’altre edifici, es veu també una llar de foc, i l’accés que tenia cap a la muralla, “potser a un pas de ronda o una torre de la muralla”.
I una curiositat: ossos de fauna petita, d’animals que podien haver mort en el mateix indret on se’ls ha trobat al cap de més de dos mil anys.
A mesura que avancen els treballs, els arqueòlegs amplien la cronologia del jaciment: si bé la destrucció es produeix ja en plena dominació romana, Puig Ciutat hauria tingut origen en la cultura ibèrica, però actualment “surt material corresponent a l’edat del Ferro i el període ibèric antic.
“Podríem estar parlant d’uns 800 anys d’ocupació”, diu Àngels Pujol.
Del que no hi ha dubte, és de com va acabar la història: de forma abrupta i violenta.
“La destrucció està molt ben documentada, amb el nivell de cremats, no es va tornar a ocupar després”, explica l’arqueòloga.
Les excavacions a Puig Ciutat han comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès, a més de l’empresa Sot, especialitzada en prospeccions amb georadar.
1% cultural
La precarietat econòmica afecta el curs dels treballs.
L’any passat, es va tirar endavant la campanya gràcies a l’Ajuntament d’Oristà, sense saber encara si hi hauria ajut de la Generalitat.
Ara s’ha confirmat una subvenció de l’1% cultural, derivada de les obres de l’Eix Transversal.
Georadars
Les noves tecnologies tenen un paper fonamental en les excavacions de Puig Ciutat.
El georadar i les prospeccions magnètiques donen informació del que hi ha al subsòl abans de començar a excavar.
“Ho aprofitem per fer recerca en aquest àmbit”, diu Àngels Pujol.
Els furtius
En més d’una ocasió, Puig Ciutat ha patit l’intent de saqueig de furtius, que rastregen amb detectors de metall.
En un dels edificis on s’ha treballat enguany, s’hi veu un forat que van practicar.
Els Mossos han arribat a enxampar in fraganti alguns d’aquests espoliadors.
{{ comment.text }}