El mèrit jove s’ha obert camí

Tots dos son de la collita del 1990, van compartit aules a l’Institut Jaume Callís de Vic, i arriben a aquella indefinida frontera entre la joventut i la maduresa amb una trajectòria sòlida i reconeguda en els seus àmbits. Irene Solà i Artur Tort, es-criptora i cineasta respectivament, comparteixen també des de dimecres la condició de Membres de Mèrit del Patronat d’Estudis Osonencs, que es concedeix a persones que hagin destacat en el mon cultural “en sentit ampli”, com va recordar la presidenta de la institució, Maria Carme Montaner. Entre les 24 persones que fins ara l’han rebut, en un acte solemne al Temple Romà, ells son els més joves.L’autora de Canto jo i la muntanya balla o de Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres i el director de fotografia i muntatge que ha treballat al costat d’Albert Serra en la majoria de les seves pel·lícules –tots dos multipremiats– ja tenien “voluntat d’explorar” quan anaven a classe. “Quan encara no hi ha professió però si molta passió”, va dir Pep Paré, que havia estat professor seu. Van triar “construir una veu pròpia” i no només des d’aquella disciplina que els ha fet més coneguts. Irene Solà va començar estudiant Belles Arts, s’hi va dedicar professionalment i recorda que “en la meva manera de treballar faig servir metodologies de l’art contemporani”. Artur Tort va anar compaginant la música amb la càmera. “Va haver-hi un temps en que només feia pel·lícules amb l’Albert Serra i tocava amb El Petit de Cal Eril”, la banda on era teclista. Ara ja no pot i la balança s’ha decantat cap al cinema, “però això estarà sempre allà. En un mon on sembla que sigui obligatori ser molt especialista, els creadors més potents son, precisament, els multidisciplinars. Si que tots dos tenien una pulsió especial per allò que ha acabat essent el seu eix creatiu. Mercè Sáez, mare d’Irene Solà, va parlar per recordar que “de petita ja tenia interès per les paraules, per les històries que hi havia darrere de les cançons o dels contes”. Artur Tort, de ben jove, ja mirava pel·lícules, les rebobinava per tornar-les a veure, i tenia “una obsessió per la qüestió formal”. De seguida va veure que el cinema canvia la realitat que tenim al voltant, “que res no és el mateix quan ho mires a través de l’objectiu”.A mig camí entre els 30 i els 40, ja fa temps que van deixar de la incerta categoria de promeses i son dos talents plenament consolidats i amb molta trajectòria per davant. Un i altre encara comparteixen una altra cosa: una manera total de viure la creació “Ficar-te en un projecte i viure-hi, connectar-t’hi cada dia”, diu l’escriptora de Malla. “I fer-ho gratuïtament, és un punt fundacional de la pràctica artística”, explica el cineasta de Vic.

El mèrit jove s’ha obert camí

Un Gran Patan de conte a Sant Hipòlit de Voltregà, bolcat en la festa major

El Remei de Vic, una festa que “brolla de vida” a carrers i places

25 anys sense el Sidney de Manlleu

Amb amor, des de la cuina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter