El mosaic humà d’un poble

Josep Riera poua de la memòria per retratar la vida d’un poble i la seva gent a finals dels anys 70 en el seu darrer llibre, Geografia essencial (Ed. Cal Siller). Aquesta nova incursió del poeta d’Oristà en la prosa es va presentar divendres a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, unes setmanes després d’haver-ho fet al mateix lloc que l’inspira. És Oristà, però podria ser qualsevol poble semblant en la mateixa època. Riera dibuixa aquest retrat a través de 15 capítols breus que en molts moments són autèntiques proses poètiques, que comencen i acaben al mateix lloc, la vella sala de cinema. Entremig s’hi escolen els retrats de personatges escrits “sense la pretensió de fer un tractat filosòfic i un assaig del comportament humà”, diu l’autor. L’objectiu és parlar “de la gent petita dels pobles petits”, amb el seu “afany per passar la vida de la manera més plàcida i digna possible”. Són el paleta que fa d’enterramorts, l’home vidu que viu sol perquè els fills li han marxat, la dona de pagès que baixa a la vila un cop a la setmana a comprar i xerrar, la majordoma del rector que potser s’havia sentit atreta per ell, la dona que treballa a la fàbrica, el nen de la família que ha arribat d’Andalusia... En un moment en què aquests personatges encara eren reconeixibles i arquetípics, “quan jo era un noi jove, un moment que tinc ben marcat en la meva vida”, explicava Riera. L’autor juga amb la ironia en alguns dels retrats i, en tots, tracta amb tendresa les seves criatures. Es permet també, en un cas, jugar a imaginar un diàleg entre àngel i dimoni i, en un altre, fer parlar el mateix poble sobre allò que no canvia amb el pas de les generacions. Començar i acabar al cinema amb els seus dos responsables –el que es cuida de les entrades i el projeccionista– és fer un petit homenatge a aquestes sales de poble, avui majoritàriament desaparegudes, que eren el lloc de trobada de tothom. Així funciona a Geografia essencial: “El cinema ens transportava al lloc on no havíem anat mai, i on potser ja mai no hi anirem... i al final, és el lloc que em permet reunir tots els personatges”. Geografia essencial és la tercera obra en prosa de Josep Riera, que des de l’any 1990 acumula una llarga trajectòria com a poeta amb una quinzena de reculls publicats. Fora de la poesia va publicar Crònica d’ara (2017) i Sessió de tarda (2020). En la presentació de Vic, la lectura de fragments de l’obra per part del mateix autor es va alternar amb cançons del grup Vicus, que havia musicat poemes de Riera i que es va tornar a reunir després d’alguns anys d’inactivitat.

El mosaic humà d’un poble

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles