El mosaic humà d’un poble

Josep Riera poua de la memòria per retratar la vida d’un poble i la seva gent a finals dels anys 70 en el seu darrer llibre, Geografia essencial (Ed. Cal Siller). Aquesta nova incursió del poeta d’Oristà en la prosa es va presentar divendres a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, unes setmanes després d’haver-ho fet al mateix lloc que l’inspira. És Oristà, però podria ser qualsevol poble semblant en la mateixa època. Riera dibuixa aquest retrat a través de 15 capítols breus que en molts moments són autèntiques proses poètiques, que comencen i acaben al mateix lloc, la vella sala de cinema. Entremig s’hi escolen els retrats de personatges escrits “sense la pretensió de fer un tractat filosòfic i un assaig del comportament humà”, diu l’autor. L’objectiu és parlar “de la gent petita dels pobles petits”, amb el seu “afany per passar la vida de la manera més plàcida i digna possible”. Són el paleta que fa d’enterramorts, l’home vidu que viu sol perquè els fills li han marxat, la dona de pagès que baixa a la vila un cop a la setmana a comprar i xerrar, la majordoma del rector que potser s’havia sentit atreta per ell, la dona que treballa a la fàbrica, el nen de la família que ha arribat d’Andalusia... En un moment en què aquests personatges encara eren reconeixibles i arquetípics, “quan jo era un noi jove, un moment que tinc ben marcat en la meva vida”, explicava Riera. L’autor juga amb la ironia en alguns dels retrats i, en tots, tracta amb tendresa les seves criatures. Es permet també, en un cas, jugar a imaginar un diàleg entre àngel i dimoni i, en un altre, fer parlar el mateix poble sobre allò que no canvia amb el pas de les generacions. Començar i acabar al cinema amb els seus dos responsables –el que es cuida de les entrades i el projeccionista– és fer un petit homenatge a aquestes sales de poble, avui majoritàriament desaparegudes, que eren el lloc de trobada de tothom. Així funciona a Geografia essencial: “El cinema ens transportava al lloc on no havíem anat mai, i on potser ja mai no hi anirem... i al final, és el lloc que em permet reunir tots els personatges”. Geografia essencial és la tercera obra en prosa de Josep Riera, que des de l’any 1990 acumula una llarga trajectòria com a poeta amb una quinzena de reculls publicats. Fora de la poesia va publicar Crònica d’ara (2017) i Sessió de tarda (2020). En la presentació de Vic, la lectura de fragments de l’obra per part del mateix autor es va alternar amb cançons del grup Vicus, que havia musicat poemes de Riera i que es va tornar a reunir després d’alguns anys d’inactivitat.

El mosaic humà d’un poble

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau