Els aficionats el coneixen com el ral·li del fred per raons òbvies. La cita és sempre el primer diumenge de gener a Manlleu, habitualment amb la boira com a protagonista, tot i que aquest any feia una mica de sol quan els participants en la 33a trobada de motos i cotxes clàssics de Manlleu sortien –tots els que podien assumir la pujada– cap a Cantonigròs.
Des de primera hora s’havien anat concentrant a la plaça de Fra Bernadí els vehicles de dues i quatre rodes. Més de 130, segons càlculs dels organitzadors. “Fa fred, i el cotxe és més còmode”, diu Joan Estrada, una de les ànimes de l’organització. Els últims anys han anat pujant en detriment de les motos, i ja són gairebé un 30 per cent dels assistents. Entre ells un Ford, un Opel i un Citroën que ja deuen tenir un centenar d’anys cada un i que llueixen impecables davant de l’ajuntament, uns quants Citroën Stromberg i els més grans, camions i autobusos. Com el Setra Seida de 1981 que havia estat de l’Empresa Pous de Manlleu i que Toni Arimany manté en perfecte estat de funcionament. Enguany tornava a la trobada per segon cop. Qui s’estrenava era Joan Busoms, de Tona, amb un camió Ebro B45 de 1961 completament original, amb la seva caixa de fusta i un inconfusible so quan el motor està al ralentí. “El portava el meu pare, i està igual que quan treballava.”
Als organitzadors els preocupa ara l’impost sobre emissions de CO2 que es vol aplicar als clàssics, “uns cotxes que no poden contaminar gaire perquè fan com a molt mil quilòmetres a l’any”, diu Lluís Sáez, també de l’organització. “Són obres d’art rodant, la gent que els restaura hauria de tenir un premi, no un càstig.”
{{ comment.text }}