El Ripollès ja té el seu Harlem

Tot i que precisament el grup amb més projecció de la comarca ha fet famosa l’expressió “músic de carrer”, les temperatures d’aquesta època fan poc aconsellable fer un concert a l’aire lliure si es vol reunir a algú més que els pares entre el públic. Des de l’octubre, però, Ripoll disposa d’una nova sala que aposta per la programació regular de música en directe i jam-sessions i, a més, amb entrada gratuïta. Una oferta que ens recorda altres èpoques en què això era habitual –a finals dels 80 i principis dels 90–, com el Pink Panther de Camprodon, la Cooperativa de Sant Joan o el Mundial, La Farinera o l’Stinger de Ripoll, que just era al mateix edifici que la sala que ens ocupa.
El Harlem Music Club, situat al carrer de l’Arquet, obre els divendres, dissabtes i festius i remata les nits amb sessions musicals fins a la matinada, de música ballable i cantable, però sense abonar-se als estils més comercials. Els responsables d’aquest projecte són els mateixos que els de l’empresa de sonorització i il·luminació D’Light, creada l’any 2015. Tot i que ja tenien la idea al cap des de feina temps, van esperar que la feina abaixés el ritme després de l’estiu per posar en pràctica aquesta aposta. “Ens dediquem a la sonorització i tenim molt contacte amb els grups, i vam combinar les dues coses”, explica Dani Solà, un dels socis i vocalista del grup de versions ripollès The Jukebox, conjunt que va estrenar la sala i que va repetir actuació dissabte passat.
Els artistes que hi han tocat en destaquen el bon equipament que hi ha. “Tenim una bateria i una mica de backline, així que moltes coses no les han de dur. Són concerts amb sonorització professional”, assegura Solà. Tot plegat neix amb la intenció de fer la música més assequible, tant per als que la fan com per als que la volen consumir. Tot i això, també són conscients que “la música en directe és una cosa que no tothom valora”. Pot tenir incidència el Harlem en el desenvolupament musical del Ripollès? Solà espera que sí: “Volem fer que els grups tinguin més fàcil donar a conèixer la seva música. El panorama de grups de temes propis a la comarca ha disminuït bastant i ho estem intentant fomentar”.
Un dels altres punts interessants perquè pot servir de catalitzador són les jam-sessions que organitzen, tant de jazz com de blues o rock. Ho confirma Miquel Grifell (músic de Randellaires i de The Rusties Blues Band): “Serà un punt neuràlgic de trobada dels músics de la comarca, una aposta que esperem que sigui per molts anys”. Ell mateix, que hi va tocar al desembre acompanyant el guitarrista Óscar Linares, apunta que ja no és fàcil trobar projectes com aquest: “A Puigcerdà hi ha L’Avalanche, però potser després ja te n’has d’anar a Vic per trobar un local semblant”.
Tot just porten quatre mesos però Dani Solà afirma que estan molt contents: “Estem marcant una línia, la gent respon i ens està anant molt bé”. Tant és així que ja busquen ampliar l’aposta: “A partir de la sala i de les sonoritzacions estem fent una empresa de producció tècnica i de management, ja que les tres coses poden anar lligades”. En poques paraules, poden portar un grup, sonoritzar-lo, gravar el concert i promocionar el material que en surti.