“Els Galceran van tenir una gran transcendència en la història del país”

El 5 d’octubre de 1833 el pradenc Josep Galceran Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya en favor de Carles V. Feia pocs dies que havia mort Ferran VII i la seva filla Isabel esdevenia així reina d’Espanya. El seu naixement, tres anys abans, va fer que el seu pare revoqués la llei sàlica, per la qual només podien regnar descendents masculins. A causa de la minoria d’edat de la monarca, la seva mare, Maria Cristina, va haver d’exercir de regent, un càrrec que més endavant va assumir el general Baldomero Espartero. Aquest fet ocasionà un greu enfrontament entre els anomenats isabelins i carlins –uns, partidaris de la jove reina i els altres, del seu oncle Carles Maria Isidre de Borbó– i donà lloc a la primera carlinada que esdevindria una autèntica guerra civil i que s’allargà fins al 1876 amb la segona i tercera guerres carlines. Josep Galceran i els seus fills, Jeroni i Josep Anton Galceran Terrés, tots veïns de Prats de Lluçanès, tingueren un destacat paper en aquest llarg conflicte, uns fets que s’expliquen detalladament en el llibre Els Galceran de Prats de Lluçanès. Idealistes, herois o bandolers?, que es va presentar en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. L’autor, Joan Anton Abellán, va ressaltar algunes curiositats de la vida d’aquests tres personatges i dels seus descendents, part dels quals van acabar a l’exili. Abellán va explicar entre altres anècdotes que Josep Anton, que va cursar estudis eclesiàstics, va coincidir a la parròquia de Vinyoles d’Orís amb Jacint Verdaguer i que, impulsat per les seves fermes conviccions polítiques, va deixar un temps el sacerdoci per incorporar-se a la batalla. Acabada la Tercera Guerra Carlina retornà de nou al seu càrrec, i va morir a Vic el 1908 com a rector de la Pietat. Del seu germà Jeroni, mort al mas La Coma d’Orís, va destacar el seu nomenament com a comandant general de la Província de Barcelona. També va parlar de l’estada d’Alfons Carles de Borbó a Cal Camps de Prats de Lluçanès o de l’empresonament de part de la família a la casa rectoral durant un parell d’anys. En el llibre es fa esment a més d’algunes reconegudes batalles succeïdes al Lluçanès com la d’Alpens el 1873 dins la Tercera Guerra Carlina, on va morir el brigadier Cabrinetty, o l’Acció de Prats l’any següent, vora la serra del Grau, on es comptabilitzaren entre morts i ferits unes 2.000 persones. Abellán va concloure que la família Galceran estava molt arrelada al poble i que pels seus ideals van perdre tots els seus béns i propietats, afegint que no només es tracta d’una nissaga destacable a escala local sinó de “gran transcendència en la història del nostre país”. L’acte, que es va iniciar amb la interpretació del Romanço del Galceran per part de Manel Gost i Josep Riera, va comptar amb la presència de l’alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch; l’editor Lluís Vila i una àmplia representació de la família Galceran.

“Els Galceran van tenir una gran transcendència en la història del país”

Ramon Ricart explica en còmic les vides de 9 persones amb Parkinson

Sílvia Plana torna amb ‘Les llavors eternes’, una novel·la per als joves

Poesia visual per a la imaginació infantil

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta