Els primers contes de Pladevall

Ara fa 25 anys que Antoni Pladevall (Taradell, 1961) va sorprendre el món literari català amb la seva primera La lliça bruta. Pocs saben, però, que aquest relat ambientat en el món rural osonenc havia tingut el seu origen en un parell de contes. Sense cap voluntat de commemorar un aniversari, només per pura coincidència, Pladevall s’endinsa ara per primer cop en la narrativa curta, i acaba de publicar el recull Aquesta nit passarà la guilla (Proa). Feia temps que Pladevall donava voltes a una altra novel·la. “Però quan en tenia dos o tres capítols em vaig adonar que començava d’una manera força dispersa”, explica. I es va preguntar si no seria el moment de deixar-los com a històries autònomes “i escriure aquell llibre de contes que fa anys vaig avortar”. Com en tota estrena, ni que sigui amb la seva veterania, sent respecte “perquè és un medi nou”. El seu estil narratiu manté la veu pròpia que l’identifica, però el to en els contes és diferent del de les novel·les. Pladevall hi accentua “la pinzellada humorística”, i rebaixa el to elegíac, a vegades tràgic, que respiren les seves novel·les. No és casualitat que encapçali el nou llibre amb una cita de Pere Calders, el gran mestre del conte en la literatura catalana del segle XX: “L’humor és un element de legítima defensa davant la vida”. Els nous contes són d’escenaris, atmosferes i personatges molt diversos. Hi ha l’amor –o el desamor– en La màquina de segar vermella o Entrebancs, hi ha nostàlgia amb elements autobiogràfics a Disset pessetes o Una crida sentimental, hi ha des de la fatxenderia fins a la humiliació a El poder del pit-roig o Pudor de guilla. Fins i tot dues de les seves passions, com la bibliofília que el segueix de tota la vida o la més recent de l’horticultura, emergeixen en dos relats. I formalment, ho prova tot: relat en primera, segona o tercera persona, o monòleg interior. La cirereta del pastís és el relat final, el número 12. Un exercici de metaliteratura en què emergeix un seu alter ego, un escriptor que parla de la seva pròpia trajectòria i que expressa dubtes sobre “el veritable interès que poden suscitar entre els seus futurs lectors les 220 pàgines de què constarà el llibre”. Les que té Aquesta nit passarà la guilla. Cap escriptor no sap del cert com s’establirà la connexió amb els lectors, però Pladevall gosa demanar que dels seus contes se’n faci “una lectura més aviat lenta, reposada”. Que duri “una setmana o deu dies si cal, per anar copsant el pes i la música de cada paraula”. Creu que té raó el crític literari i escriptor Ponç Puigdevall quan diu que en aquest i altres dels seus llibres “la forma es presenta d’una manera tan nítida que actua com si fos un personatge més”. En part, ho atribueix al seu origen com a filòleg clàssic. Per això quan escriu ambiciona, més enllà de la història concreta, “aixecar un edifici de paraules ben elegant”. Sigui en una sola estructura de novel·la o en 12, com en aquests contes. ‘La lliça bruta’, els 25 anys d’un descobriment Antoni Pladevall havia escrit poesia, i de fet es considera encara poeta. Però l’any 2001 va publicar La lliça bruta i aquella novel·la va ser una alenada d’aire fresc en el panorama literari català. Una llengua rica i viva encara en llocs com Osona per explicar històries de pagès, dels masovers soferts, dels seus orígens. Galerada, una petita editorial del seu amic Joan Maluquer, s’havia atrevit a publicar-ho. Ell va empènyer Pladevall a convertir dos contes en una novel·la. I cap dels dos se’n va penedir. Antoni Pladevall no és l’únic autor osonenc que acaba de publicar nou llibre. N’hi ha més, que en les properes edicions desfilaran per les pàgines d’EL 9 NOU. BLANCA BUSQUETS L’escriptora de Cantonigròs publica Habitacions compartides (Proa). Mestra en crear personatges i omplir-los de vida i sentiments, ho fa ara amb la Montserrat i en Ricard. Comparteixen convalescència en un hospital, un espai que sempre acaba forçant trobades imprevistes. Allà tenen temps per pensar, per recordar, i potser acabaran sabent qui són l’un i l’altre, i què tenen en comú. NAJAT EL HACHMI Després de l’èxit de la gran novel·la L’últim patriarca l’any 2008, un debut per la porta gran en el món literari, Najat El Hachmi es va voler allunyar conscientment d’aquell registre. Al cap de tres anys va publicar La caçadora de cossos, on segons ella mateixa “volia parlar de sexe”, tema que sempre ha considerat “fèrtil per a la creació”. Des de la perspectiva d’ara reconeix que en aquell moment ni editors ni ella mateixa van saber gaire com presentar-la. Al cap dels anys, i des de l’evolució de la seva perspectiva del feminisme, l’escriptora de Vic n’ha fet una nova versió. Per als lectors que la van llegir en el seu moment i per als nous que ho faran ara. GERARD GUIX L’escriptor és el protagonista de La flama apagada del desig (Univers), amb què retrobem la veu narrativa més ambiciosa de Gerard Guix. El personatge arriba als 50 anys, com el mateix autor, i sent que el seu món s’enfonsa. Apareix a casa seva un jove que la seva dona ha cridat per cuidar-se de la piscina, i a partir d’aquí s’engega el motor imparable de l’acció, d’una història inquietant conduïda amb habilitat pel narrador, guionista i dramaturg vigatà. SÍLVIA PLANA L’any 2024, amb la publicació del recull de contes Quan vingui el temps (Ed. Xandri), debutava com a narradora Sílvia Plana, de Sant Pere de Torelló. Ara torna amb un altre registre, una novel·la d’aventures i misteri destinada a joves i publicada en el segell Delictes Juvenils. Capítols que se succeeixen amb agilitat, ritme narratiu i una història que busca atrapar un lector que vol emocions: tres germans són en una casa rural, i es produeix una alerta que els obligaria a quedar-se confinats lluny dels pares. Intentaran tornar a Barcelona, que és d’on són, però el camí estarà ple d’encontres inesperats, en els quals l’autora juga en la frontera entre la realitat i la imaginació. CARLA GRÀCIA Resident des de fa un temps a Centelles, Carla Gràcia ve del gran èxit aconseguit amb Perfectament imperfecta, el seu relat amb elements autobiogràfics com a mare d’un nen amb necessitats especials. Mentre aquesta història està a punt d’arribar als escenaris teatrals, publica El jardí adormit, la història d’una dona que en ple trencament vital veu un anunci on es busca algú per cuidar un jardí a l’Empordà, i s’hi apunta. Aquí comença una història sobre com la natura pot curar ferides.

Els primers contes de Pladevall

‘El gat i les estrelles’, del vigatà Jordi Lara, finalista al premi Finestres de Narrativa

Eva Ventura i Pol Cruells, vermut poètic a El Cafè de les Lletres

Carles Dachs tradueix una obra mestra de l’hongarès al català

Les masies de Tavertet, en un llibre

LA PREGUNTA

Per què s’ha produït el caos dels últimes dies a Rodalies?

"Ja no parlem de sospites, són fets provats"

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

Una xarxa que falsificava bitllets falsos de 50 euros esquitxa Torelló

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

40 anys de la gran nevada

Roben, de nou, el Falatell de Torelló i ja s'ensuma l'olor de Carnaval

Obliguen l'Ajuntament de Vic a fer la consulta sobre el CAP dels Caputxins

Un ferit lleu en un accident entre tres camions a la C-25 a Gurb

Què li ha passat a la Pilarin?