Entre el rock i la cobla

Dissabte al vespre. La plaça Major de Vic plena de gom a gom per assistir a la cerimònia on el quartet contemporani Obeses es casava amb la cobla Berga Jove amb el Cor d’Obeses de testimoni. I el concert s’enceta amb la tempesta sonora de “Pols a l’era” i d’”Invasió terrícola”. “Tu ets el jove de la tele, oi? Serà tota l’hora així?”, em comenta espantada una vigatana que ja passava de la seixantena. “No pateixi, si té paciència gaudirà d’un dels millors concerts de festa major que hagi vist mai”, li vaig contestar sense acabar de tenir-les totes. I sí, al cap de dues hores la senyora em va dir “bona nit” i va marxar encantada amb la convicció d’haver viscut una nit memorable d’aquelles que queden gravades a la memòria.I és que el concert, com ja és habitual amb Obeses, va tenir de tot. Després d’un inici d’alt voltatge amb la cobla fent feina a segon pla (peces del nou disc “L’ai al cor” com “bOCAbOCA”, “Elogi del fracàs” o “La tonada del blat” van estrenar arranjaments) van arribar les sorpreses. La primera, quan la cobla es va quedar sola a l’escenari per interpretar “Com la sal al mar”. A Calella de Palafrugell, per culpa del foc, es van quedar sense havaneres però a la plaça de Vic n’hi va haver i a més interpretades per una cobla que tot i la seva joventut se’n surt airosa.Just després els músics sardanistes van desaparèixer i Obeses, acompanyats d’un cor amb una dotzena de veus procedents de l’àmbit clàssic (el Cor d’Obeses), van interpretar “Un didalet”, “Botifarra amb seques” i “Fort en la mort”. I en acabat va venir el casament ‘seriós’ entre la banda i la cobla amb l’anomenat “Quòdlibet sardanísticorocker” (un refregit de sardanes conegudes com “Juny” o “Girona m’enamora”) i “La Ben Plantada”.La traca final va ser per la reivindicativa “La meva llengua”, l’èpica “Fills de la mateixa mare” i l’explosió del “Virolai” que va sonar com mai amb la potència de la cobla i les veus del cor. I pels bisos va arribar el moment dels himnes. Primer de tot “La santa espina”; després “Ens en sortirem”, que tantes vegades havia ressonat a la plaça Major mesos després de l’U d’Octubre de 2017; i tot seguit “Rosó, pel teu amor” corejat pel públic de Plaça.I l’adeu final, com ja és habitual, “Ens hem alçat”. Tota una declaració d’intencions. “M’ha agradat molt, jove”, em va dir la tieta vigatana en acabar mentre sonava l’himne d’Obeses enllaunat i la banda es feia les fotos de rigor. “A mi també. I que em digueu jove, tot i passar de la cinquantena, encara més”. I és que per gaudir d’Obeses, tal com va quedar demostrat dissabte a la plaça Major, no hi ha edats. Només l’obligació de deixar els prejudicis a casa.

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

El mèrit jove s’ha obert camí

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic