“Escric sobre el món rural perquè és el que conec”

Antoni Pladevall i Arumí va rebre dissabte a la tarda el guardó de Convidat d’Honor de la Festa dels Tonis de Taradell, la cinquena vegada que es lliurava aquest premi i el primer que s’emporta una persona de Taradell. Per la Comissió dels Tonis van destacar la figura de Pladevall “perquè transmet el valor del món rural, d’on venim, arreu de les terres catalanes i més enllà”, en un any en què la temàtica de la festa estava dedicada al món rural.Què significa per a vostè rebre el premi de Convidat d’Honor?Em suposa un motiu de satisfacció important, perquè penso que a vegades els premis te’ls donen fora de casa i la veritat és que quan te’ls lliuren a casa et fa més il·lusió perquè és el teu entorn, la gent que coneixes, estimes i per tant en faig aquesta lectura molt positiva. Em suposa fins i tot un plaer més gros, que també l’acceptaria si no fos de Taradell, però fa aquesta gràcia, pel fet de ser de casa, que és el que ens estimem més. I d’altra banda, també destaco que sigui un premi associat al món rural, a la pagesia, que és el món on jo em vaig criar i en el qual sempre miro de tornar-hi a través de la literatura, perquè és el món que conec.Al ser fill de pagès i coneixedor del món rural, se sent identificat amb els Tonis?M’hi sento plenament identificat, perquè com he dit moltes vegades em sento un producte rural. Vaig viure 25 anys a la masoveria de la Caseta del Puig de Mont-rodon i quan sorties cada dia a fora la casa al teu voltant tot eren camps serrats i els masos veïns. Per tant per mi aquest és el món íntim i el món que t’acaba de configurar, el món en el qual tu et sents segur, encara que a vegades viure a pagès comporta els seus riscos i reptes, però aquest és el món de la infantesa, de l’adolescència, de la primera joventut, d’aquelles etapes de la vida que ens fan una mica com som.Amb les seves novel·les dona a conèixer un passat desconegut per a molts i també el seu parlar.És el retrat d’aquest món que vaig conèixer, d’aquesta llengua viva que jo havia sentit del matí al vespre de boca dels avis i dels pares. Aquesta llengua que d’alguna manera configura en aquest mateix món i jo aquí, amb una mica de mala intenció, el que intento, a la mesura del possible i evitant la mirada arqueològica, de recuperar, en el sentit d’airejar una mica aquesta llengua viva que penso que és molt definitòria, no només de la Plana de Vic sinó de la pagesia. El nom de les eines, el nom de les activitats, les expressions, per mi constitueixen un gran tresor lingüístic. Hi ha aquesta duplicitat: per una banda, la recreació d’un món que ha anat existint, el de la pagesia tradicional, però d’altra banda, aquesta mena de recreació de la llengua viva. Jo dic sempre que és un exercici de sinceritat lingüística fer reviure aquest món a través de la llengua que li és pròpia.A les properes novel·les hi trobarem pinzellades del món rural?Jo diria que em constarà molt desprendre’m d’aquesta pulsió que m’acompanya des de la primera novel·la, que precisament aquest any fa 20 anys de la publicació de La lliça bruta. Amb elements semblants i a vegades nous, m’adono que vaig ordint un univers literari poblat, dels pagesos i les pageses que són els meus herois. Crec que per mi és un homenatge a les generacions de pagesos que ens han precedit. No he començat cap altra novel·la, estem encara de promoció de La clau anglesa i això m’ha impedit de concentrar-me en la redacció d’una nova novel·la. Fins a l’estiu, que tinc més temps, no m’hi podré posar, però vaja, jo crec que no sé fer res més que parlar i escriure sobre el món rural, que és el món que conec i que d’alguna manera no faig cap lleig a una idea que l’escriptor nord-americà William Faulkner deia: que els que escrivim, el que hem de fer és centrar-nos a parlar del món que coneixem si volem ser autèntics o coherents.Què en pensa, de la Festa dels Tonis?Crec que l’entitat dels Tonis de Taradell mereixen el nostre aplaudiment perquè fan una feina sovint molt discreta durant l’any. I celebro que al nostre poble tinguem una colla de persones que no tenen mandra a dedicar hores de part del seu temps a recuperar la memòria d’aquest passat recent, aquesta pagesia tradicional, que de mica en mica ha anat desapareixent. I valoro molt aquesta lliçó d’humilitat que suposa mostrar com havia estat aquest món i en el fons acceptar que nosaltres som una vàlua d’aquesta cadena tan llarga que ens connecta amb la figura del pagès. Per tant, és una de les entitats que penso que necessitem més per no oblidar que la pagesia ha format part de la nostra història i en continua formant part adaptada a les nostres circumstàncies.

“Escric sobre el món rural perquè és el que conec”

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

El Lactium es fa ‘adult’

El comiat de Roda de Ter a Tomàs Pladevall

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb