“Faig el que em dona la gana”

Aquells veïns o veïnes de Campdevànol que van perdre la pista fa temps a Eva Ortega, de 32 anys, segurament hauran hagut de mirar dues vegades la pantalla del mòbil per reconèixer-la quan un company els plantava el videoclip de debut de la Pussiburning al davant, aquesta setmana. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB i Interpretació a l’Institut del Teatre, però fins i tot alguns que potser sabien que es dedicava a l’art escènic s’han sorprès en veure-la pintada, amb unes arracades grans, movent el cul, ensenyant un pit que s’escapa incipient del top que duu i cantant: “Ei, que no soc una guarra, faig el que em dona la gana”. Tot i que ja havia fet coses canalles o extravagants dalt d’un escenari, és conscient que enregistrar-ho i penjar-ho a internet modifica i amplifica el missatge. També estem acostumats a veure la Bad Gyal o altres artistes amb aquest discurs i intencions, però potser no algú amb qui ens podem creuar pel carrer. Fins i tot va voler aplanar el camí a la seva mare. “Vaig preparar-la tot el Nadal, a les sobretaules, de mica en mica”, explica Ortega. “Hi ha un pla on faig twerking [moure el maluc i les cuixes sensualment] i ho faig perquè gaudeixo movent el cos”, li va avançar un dia. Aquelles estones de confessió li van servir a ella mateixa: “Per mi era com apoderar-me mentre anava fent el discurs”. Però va de veritat? La campdevanolenca reconeix que hi ha una part de performativitat i comicitat, de posar-se en la pell d’un personatge, però també hi ha una part d’esperit propi. D’alguna manera, i ella ho confirma, la Pussiburning exalta la força del seu “pussi “(de l’anglès pussy, la vulva) mentre que l’Eva advoca la llibertat de crear des d’allà mateix”. Reconeix que ha tingut moltes crisis d’identitat, però de la dels trenta en va sortir reforçada: “He après què és el que realment m’interessa i què vull explorar, encara que estigui fet de contrastos”. En aquest sentit, en la creació hi ha trobat precarietat i feines inestables, però diu ser cada vegada més feliç, i això la fa sentir tranquil·la, també a la seva mare. Entre d’altres, darrerament ha treballat amb el dramaturg Roger Bernat i també forma part de la companyia pionera de teatre social i de l’oprimit ImpactaT. En l’aventura del pussi, que tindrà continuïtat, l’acompanyen ripollesos com la Laura Carbonell (estilisme), Roser Alabau (disseny gràfic) i Grau Bardolet (producció sonora), i la vigatana Clara Camprubí (realització i muntatge).

“Faig el que em dona la gana”

Els mercats i fires de Vic atrauen 572.000 visitants i generen 61,6 milions el 2025

Centelles recupera la música del Ball del Pi

El primer ‘bye-bye’

El jazz internacional passa per Vic

LA PREGUNTA

Aprova el pacte Govern-ERC per donar llum verda al pressupost de la Generalitat?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Pressió per treure el parc infantil de la rambla Tarradellas de Vic