Fent visibles els que no tenen veu

Alba Bresolí, de Muntanyola, va passar tres anys cuinant a foc lent el documental El día que volaron la montaña. El poble abandonat d’Escó, a la comarca aragonesa de la Jacetània, es va convertir en un lloc habitual per a ella, i a poc a poc va entrar en la vida de les úniques tres persones que ara l’habiten, uns germans pastors que lluiten contra totes les adversitats per conservar la vida d’aquest llogarret, just a sobre de l’embassament de Yesa. El treball d’Alba Bresolí va néixer amb una beca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va cursar el grau de Comunicació Audiovisual i un màster en Documental de Creació. I ha acabat en un dels festivals de cinema de més volada de l’Estat espanyol, el de Màlaga, on va obtenir no un premi però sí una menció especial del jurat en la categoria de curtmetratge documental. Una plataforma excel·lent per aconseguir el que vol la jove realitzadora de Muntanyola: “Ensenyar què passa amb les persones en les quals ningú no s’hi fixa, les que no tenen veu.” I aquest és el cas dels germans Guallar. El seu pare va ser dels que no va voler abandonar el poble quan l’any 1959 l’embassament de Yesa –el mar dels Pirineus, com se’l coneix també– va inundar les terres de conreu, i va forçar els habitants d’Escó a marxar, convertint-lo en un poble fantasma. Els seus tres fills han seguit l’exemple, i es mantenen allà, cuidant d’un ramat de 1.500 ovelles des que el pare va morir, ara fa 13 anys. “És una decisió pròpia, no en volen sortir.” Però els seus maldecaps no s’acaben aquí: ara els amenaça el projecte d’una carretera, l’anomenada Autovía de los Pirineos. “La carretera potser anirà molt bé, però no per a ells, a qui els canviarà el recorregut de les pastures, el paisatge... fan el possible per estar tranquils però no els deixen”, diu Bresolí. Fer un documental com aquest és entrar en la vida de la gent de puntetes, sense molestar. I això és el que ha fet la realitzadora. “Soc de Muntanyola, i això em va anar bé perquè no em posessin l’etiqueta de noia de ciutat.” Els protagonistes són els que posen els límits, i s’ha de treballar “tenint molt clar on està l’ètica, és l’única forma honesta de poder filmar”. Només ella i el director de fotografia, Ben Guez, van participar en la major part del rodatge. El guió el va fer la mateixa Bresolí amb la periodista Laia Manresa, i la producció ha estat a càrrec de Polar Star Films. El Festival de Màlaga era el de l’estrena de la producció, que ara seguirà el seu curs en altres festivals especialitzats en documental. A primers de maig, el festival IndieLisboa, a la capital portuguesa, i ben aviat també en un festival de Barcelona.

Fent visibles els que no tenen veu

“Escollir l’Amor” en el dol

El so del barroc torna a omplir Sant Martí Sescorts, en un 10è festival d’èxit

‘Asesinato para principiantes (T2)’

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”