Fent visibles els que no tenen veu

Alba Bresolí, de Muntanyola, va passar tres anys cuinant a foc lent el documental El día que volaron la montaña. El poble abandonat d’Escó, a la comarca aragonesa de la Jacetània, es va convertir en un lloc habitual per a ella, i a poc a poc va entrar en la vida de les úniques tres persones que ara l’habiten, uns germans pastors que lluiten contra totes les adversitats per conservar la vida d’aquest llogarret, just a sobre de l’embassament de Yesa. El treball d’Alba Bresolí va néixer amb una beca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va cursar el grau de Comunicació Audiovisual i un màster en Documental de Creació. I ha acabat en un dels festivals de cinema de més volada de l’Estat espanyol, el de Màlaga, on va obtenir no un premi però sí una menció especial del jurat en la categoria de curtmetratge documental. Una plataforma excel·lent per aconseguir el que vol la jove realitzadora de Muntanyola: “Ensenyar què passa amb les persones en les quals ningú no s’hi fixa, les que no tenen veu.” I aquest és el cas dels germans Guallar. El seu pare va ser dels que no va voler abandonar el poble quan l’any 1959 l’embassament de Yesa –el mar dels Pirineus, com se’l coneix també– va inundar les terres de conreu, i va forçar els habitants d’Escó a marxar, convertint-lo en un poble fantasma. Els seus tres fills han seguit l’exemple, i es mantenen allà, cuidant d’un ramat de 1.500 ovelles des que el pare va morir, ara fa 13 anys. “És una decisió pròpia, no en volen sortir.” Però els seus maldecaps no s’acaben aquí: ara els amenaça el projecte d’una carretera, l’anomenada Autovía de los Pirineos. “La carretera potser anirà molt bé, però no per a ells, a qui els canviarà el recorregut de les pastures, el paisatge... fan el possible per estar tranquils però no els deixen”, diu Bresolí. Fer un documental com aquest és entrar en la vida de la gent de puntetes, sense molestar. I això és el que ha fet la realitzadora. “Soc de Muntanyola, i això em va anar bé perquè no em posessin l’etiqueta de noia de ciutat.” Els protagonistes són els que posen els límits, i s’ha de treballar “tenint molt clar on està l’ètica, és l’única forma honesta de poder filmar”. Només ella i el director de fotografia, Ben Guez, van participar en la major part del rodatge. El guió el va fer la mateixa Bresolí amb la periodista Laia Manresa, i la producció ha estat a càrrec de Polar Star Films. El Festival de Màlaga era el de l’estrena de la producció, que ara seguirà el seu curs en altres festivals especialitzats en documental. A primers de maig, el festival IndieLisboa, a la capital portuguesa, i ben aviat també en un festival de Barcelona.

Fent visibles els que no tenen veu

“El millor lloc del món no és on, sinó amb qui”

“Si yo tuviera una escoba…”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

El 29è Festus de Torelló programa una trentena d’espectacles al voltant del concepte de Comunitat

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells