H, 30 anys d’art en el present

El nom, a vegades, sí que fa la cosa. H, Associació per a les Arts Contemporànies fa 30 anys com una associació “no d’artistes sinó per a les arts, perquè passin coses”. Ho recordava el seu actual president, Marià Dinarès, en la presentació del llibre Memòries d’H, amb el qual es commemoren les tres dècades de vida d’una entitat que ha estat fonamental en la vida cultural de la ciutat i l’ha situada en el mapa artístic de Catalunya, per sobre d’altres de més grans. La dècada dels 80 havia estat molt activa en la cultura i la contracultura a Vic. “Hi havia un rebombori important del sector però els de les arts plàstiques ens trobàvem una mica sols”, explica Dinarès, que ja com a artista jove es movia en aquest entorn. Sabien que a Montesquiu, amb l’empenta de la Diputació de Barcelona, s’havia renovat la Quinzena d’Art que als estius se celebrava al castell. I que un jove comissari artístic, Florenci Guntin, hi portava creadors i teòrics emergents. En el seu entorn s’hi movia també Oriol Picas, l’actual director del Museu Episcopal de Vic, que va ser decisiu a l’hora d’animar els artistes vigatans per crear una associació. La Quinzena d’Art de Montesquiu, reconvertida en QUAM, reunia noms molt interessants, “però quedava allà dalt, sense connexió amb el territori”, explicava dimarts el mateix Picas. I van anar a veure “qui hi havia a la comarca, compromès amb l’art contemporani... i vam trobar gent”. Hi havia un projecte, una feina per fer i un teixit que hi podia donar suport. “El més xulo va ser buscar el nom”, segons Dinarès. Se’n van buscar uns quants fins que a algú se li va acudir el d’H, tal com sonaven les inicial d’AAC (Associació per a les Arts Contemporànies). “Ho vam veure claríssim... aquestes coses poden ser anècdotes però donen la pista del que ha anat passant després.” 'A bruit secret' (1997) La QUAM (1998-2017) Art i escola (2011) Thambos (1994-2010) H es va presentar a Vic el març de 1991, i va rebre un impuls decisiu en el moment en què la Diputació li va encomanar d’organitzar la QUAM, l’any 1993. “És l’eix vertebrador dels inicis.” L’any 1994, obre el primer local al carrer de Jaume I, on ja pot programar exposicions i altres activitats, i teixeix xarxa amb altres agents culturals de la ciutat, des del Col·legi d’Aparelladors (que ja tenia una agenda pròpia d’exposicions), el Centre Cultural de La Caixa, la que llavors era Escola d’Arts i Oficis o els naixents Estudis Universitaris de Vic, entre d’altres. Conxita Oliver, crítica i historiadora de l’art, constata que als anys 90 les iniciatives artístiques estaven notablement desarticulades, excepte per algunes iniciatives d’ajuntaments i per “comunitats que lideraven programacions valentes”, com el cas d’H. Són els que impulsen projectes artístics innovadors, que després passaran a les galeries o als museus. Des de Vic, H ajudarà a impulsar la trajectòria de creadors osonencs en mostres individuals però també en les col·lectives Thambos (vegeu pàgina 39). I paral·lelament, portarà a Vic el treball de creadors que en aquell moment obren camí dins del món de l’art. Repassar la relació d’exposicions que hi ha al llibre permet trobar-hi des de Perejaume fins a Ignasi Abad passant per Joan Fontcuberta, o clàssics com Alfons Borrell. I noms clau també en els comissariats d’exposicions, des de Glòria Picazo fins a Manel Clot. H es traslladarà a un nou espai, al carrer de Dues Soles, mentre es va gestant una xarxa de centre d’art en l’àmbit de tot Catalunya. La majoria seran d’iniciativa institucional (La Panera de Lleida, el Bòlit de Girona...) i només un tindrà l’arrel en el teixit social: l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies de Vic, que comença a funcionar l’any 2008. Des del primer moment, H va rebre l’encàrrec de gestionar aqust centre. Aquí començava un altre capítol de la història de l’entitat. ‘Memòries d’H’, un llibre que serà ‘“de referència” Albert Llimós El llibre que es presentava dimarts 8 de novembre, Memòries d’H, serà “de referència per als historiadors”, segons Conxita Oliver. Sobretot pel seu exhaustiu recull de l’activitat duta a terme durant els 30 anys de vida de l’entitat. És un projecte gestat des de fa temps: ja es volia fer amb motiu del 25è aniversari, però el projecte es va endarrerir i es va pensar que era millor esperar. Amb 300 pàgines, està encapçalat per articles de Marià Dinarès, Maite Palomo, Quique Giménez i Montsita Rierola, Jordi Lafon i Ramon Parramon. A la fotografia, els participants en la presentació. D’esquerra a dreta, Oriol Picas, Bet Piella, Conxita Oliver i Marià Dinarès. Dia D de la idea H Jordi Puig / EL 9 NOU El projecte de l’associació H es va presentar el 19 de març de 1991 al que llavors eren els Estudis Universitaris de Vic. A la taula, hi eren l’escriptor Víctor Sunyol, el dissenyador gràfic Ton Granero i el crític Miquel Bardagil. Amb els anys, tots tres acabarien essent presidents de l’entitat en diversos moments. Actualment ho és Marià Dinarès, des de l’any 2012 i amb perspectives d’un proper relleu. https://www.youtube.com/embed/3VI6A26pkXc

H, 30 anys d’art en el present

Obeses es guanya l’eternitat

La consellera d’Interior dona el tret de sortida a la Festa Verdaguer de Folgueroles

Les remeieres

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Pressió per treure el parc infantil de la rambla Tarradellas de Vic