“He nascut i crescut a la botiga”

Maria Rosa Faja es jubila. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè és la mestressa de la històrica botiga Joguines Faja, de Manlleu, que té previst abaixar definitivament la persiana. El negoci, fundat per Xavier Faja, pare de l’actual propietària, data de mitjans dels anys quaranta. Família emprenedora, els Faja van començar arreglant bicicletes i llogant-ne a la cantonada del carrer Sant Domènec amb el carrer Sant Ferran i, posteriorment, van traslladar l’activitat a la cantonada del carrer Sant Domènec amb el carrer del Pont, on van incorporar el negoci de venda de joguines i on ara encara hi ha la botiga. Maria Rosa Faja, que va agafar el relleu dels seus pares, és al capdavant del negoci familiar des dels anys setanta. La botiga ha estat la seva vida. “He nascut i crescut a la botiga”, resumeix amb serenitat, però també amb un punt d’enyor ara que, arribada l’edat de jubilació i no havent-hi relleu generacional, ha posat els productes en liquidació. Li agradaria fer un traspàs, però, si no es concreta, quan esgoti les existències passarà la clau al pany. Can Faja passarà a ser història. D’ençà que la família va iniciar el negoci el món de la joguina ha evolucionat. Inicialment, les joguines estaven molt centrades en nines i pilotes, però la gamma de productes s’ha ampliat de forma exponencial. Un punt d’inflexió va ser l’aparició de les joguines amb piles i Maria Rosa Faja recorda que sempre li ha agradat estar a l’avantguarda, motiu pel qual era una habitual a la fira de la joguina de València i també havia anat a la de Nuremberg, a Alemanya, cita de referència europea. L’època de més vendes sempre és la campanya de Reis –gairebé tots els manlleuencs abans de Nadal havien anat a tirar la carta a l’històric patge que hi havia a Can Faja–, però com que s’han ampliat els productes també hi ha hagut una certa desestacionalització de les joguines. Faja explica que ella sempre ha intentat apostar per productes educatius perquè considera que “les joguines són per jugar”. Una frase aparentment òbvia, però que amaga un criteri: jugar és aprendre, no només distreure’s. Aquest és el discurs que, encara que sigui subtil, ha emanat de Can Faja i, potser per això, quan se li pregunta si ha tingut clients o amics diu que “dels clients n’han vingut els amics; la relació ha estat de molts anys. M’ho he passat molt bé”. Per fer explícit aquest agraïment, ha anunciat que es jubila amb un aparador en què dona les gràcies públicament. I a l’hora dels comiats sempre és inevitable girar la vista enrere. No és ben bé nostàlgia, sinó el repàs a una trajectòria en què s’han produït molts canvis. Alguns, imposats pels temps, com la informatització de la botiga o la venda en línia, modalitat en auge arreu tot i que Faja sempre ha preferit el contacte directe amb els clients. I, en aquest sentit, trenca una llança en favor del comerç de Manlleu perquè, encara que sempre es digui que els manlleuencs van a comprar a Vic, assegura que també hi ha molts vigatans que es desplacen a Manlleu. Ho diu amb fermesa ara que s’acosta l’últim dia –la data exacta no la precisa: dependrà del ritme de la liquidació– i, tot i que diu que no sap com reaccionarà, quan abaixi la persiana per última vegada no serà estrany que se li escapi alguna llàgrima: “Segurament que sí...”. Lògic. Serà el moment en què rebobinarà la pel·lícula de tota una vida.

“He nascut i crescut a la botiga”

Primers vins de Vinyalleons

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin