La confraria i el Rei Moro

El 28 d’octubre de 1620, aquest dimecres farà justament 400 anys, es va constituir a Vic la Confraria de la Mare de Déu del Bonsuccés. El fet tenia lloc a l’antic convent de la Mercè, on s’estava construint una capella per venerar degudament una imatge mariana particular. Aquesta agrupació aplegava els pagesos que anaven a jornal, treballant la terra a compte dels propietaris de les terres. Una dècada després seria refundada per donar-li el caràcter que la ha definit fins avui. Un llibre del claretià Josep Capdevila, editat el 1931, en donava fidel testimoni. La festa de la Confraria del Bonsuccés se celebrava, anualment, el tercer diumenge de cada mes d’octubre. A més de les funcions religioses al convent de la Mercè –que van arribar a ser molt concorregudes fins a mitjans de segle XX–, comptaven amb una singular processó amb l’anomenada comparsa del Rei Moro i els esclaus. Hi participaven una vintena de nens vestits a forma d’esclaus tot acompanyant un adult disfressat de sarraí i la imatge mariana sobre baiard. L’escena, que era seguida per una notable multitud que contemplava aquesta pintoresca tradició, va desaparèixer definitivament dels carrers de la ciutat a mitjans dels anys 60, d’acord amb els nous aires que havia imposat el Concili Vaticà II. A partir dels anys 70, la vida de la confraria es va anar esllanguint fins a desaparèixer com a tal. Actualment només en resta, cada segon diumenge del mes d’octubre, una missa testimonial que es fa a la mateixa església de la Mercè. “De la confraria ja no en queda res, però anem mantenint aquesta missa per preservar-ne el record, perquè ens sap greu que es perdi”, apuntava el passat 11 d’octubre Josep Tió. El seu pare, Joan Tió, mort fa 27 anys i masover de Can Codinachs, al barri del Remei, n’havia estat molt temps l’administrador, de la confraria. Avui pràcticament només ell i Concepció Puntí, filla d’un altre confrare històric, Joan Puntí, han apostat pel manteniment d’aquesta missa puntual. “Recordo que quan era petita havíem de fer la missa a l’església de Sant Domènec de la quantitat de gent que s’hi aplegava”, rememorava Puntí. Aquest any tot just s’hi van congregar una dotzena de persones. “Regina de nostra Plana / amb el cor d’amor encès / cantem, cantem / un himne de lloança i d’esperança / oh Verge del Bonsuccés”, proclama l’himne que en el seu moment es va dedicar a aquesta verge i que durant la missa es va tornar a entonar. “Som pocs, però volem continuar rememorant la Mare de Déu del Bonsuccés i pregant per tots els pagesos de la comarca”, destacava el claretià Josep Armengol, que va oficiar la missa. “Hi havia hagut una gran devoció i es parla de més de 10.000 confrares a principis del segle XX”, va revelar el pare Armengol després de repartir entre els presents un tríptic amb un breu apunt històric de la confraria, que a partir dels anys 30 també es va obrir a membres que no fossin només pagesos. L’origen de l’associació, a cavall de la història i la llegenda, explicava com Miquel Palau, fill de Sant Vicenç de Torelló però amb casa pairal al carrer Nou de Torelló (on encara s’hi pot veure una capelleta amb la Mare de Déu del Bonsuccés), havia estat presoner de la soldadesca algeriana. A terres africanes, el seu senyor el va destinar a moure una sínia, a força de braços, per regar el jardí i hortes. Allà, tot tapant un conducte d’aigua, hi va descobrir l’escultura mariana i se la va endur d’amagat. De nit, es va adormir abraçant la Mare de Déu mentre li pregava ser alliberat. El seu prec va ser escoltat i l’endemà, miraculosament, va despertar a la platja de Barcelona. Palau es va dirigir al convent mercedari on vivia un seu germà, però aquest havia estat traslladat a Vic. En resposta al pietós desig dels frares barcelonins, els va deixar la Mare de Déu i s’encaminà cap a terres vigatanes. Quan estava a punt d’arribar, un altre prodigi es va manifestar: el sarró que duia es va fer cada vegada més feixuc i, sorprenentment, hi va trobar la figura que havia atorgat als mercedaris de la ciutat comtal. Finalment, trobat el seu germà al temple de la Mercè de Vic, hi va dipositar la Mare de Déu. A Torelló, la seva població d’origen, va atorgar uns grillons a l’altar de sant Fortià en forma d’exvot. La devoció adreçada a la Mare de Déu, anomenada “del Bonsuccés” per la seva meravellosa troballa, es va consolidar en la confraria indicada. Aquesta va assumir una funció principal durant els temps posteriors a la seva fundació. A la segona meitat del segle XVII, quan la secada causava males collites al camp i a les hortes, feien rogatives en petició de pluja i es dirigien a l’ermita de Sant Segimon, al Montseny. A finals de segle, però, van canviar el destí de les seves pregàries i feien camí a Torelló, on passaven davant la casa de Palau, per anar a “visitar sant Fortià”. Durant els segles XVIII i XIX, quan hi havia necessitat de pluja, la confraria de bracers es dirigia a la de Sant Isidre –que aplegava els propietaris de la terra– i se sol·licitava a les autoritats civils i eclesiàstiques l’inici de noves manifestacions devotes. Solien tenir com a fita el santuari de la Gleva i, ocasionalment, a Sant Feliu de Torelló. D’aquestes accions, se’n tenen documentades diverses, especialment les de 1817 quan la sequera era severa com mai. RECUPERAR LA PROCESSÓ? Algú s’imagina, avui, una processó encapçalada per un Rei Moro guiant un grup de quitxalla que simulen anar encadenats? En l’actual context social la imatge sembla contravenir totes les normes del bon gust i del que seria políticament correcte. A Xavier Cervera, guia turístic i un bon coneixedor del llegat popular de la ciutat, però, no li sembla tan desgavellat. Cervera recorda que aquesta manifestació singular de religiositat popular, d’aires plenament barrocs, va esdevenir una tradició “única” a Catalunya. “És una llàstima que es perdés”. Per això, defensa una hipotètica recuperació d’aquesta processó, però “amb un muntatge contextualitzat al segle XXI”. Fins i tot pensa en l’entorn ideal on es podria representar: el claustre, també barroc, de l’església de Sant Domènec. I encara va més enllà. L’escenificació podria anar vinculada a alguna mena de mercat d’hortolans i productes de la terra, en homenatge als “hereus” de la confraria. Cervera, de fet, ja va ser el descobridor, ara fa tres anys, que tant el vestit i l’espasa del Rei Moro com la vestimenta dels infants esclaus –de color blau, amb un escapulari blanc i unes cadenes que els penjaven dels canells– encara es conserven en unes caixes de fusta oblidades a les golfes de la Casa Claret de Vic, annexa a l’església de la Mercè, que ni els mateixos claretians recordaven. També hi ha documentació puntual de la confraria. Cervera ho va poder mostrar durant una visita que va fer al barri del Seminari Vell, el 2016, en un dels itineraris que van recórrer tots els barris.

La confraria i el Rei Moro

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

Portes obertes i actes en el Dia Internacional dels Museus a Osona

La Festa Verdaguer destaca la lluita del poeta per la veritat

Can Fortuny, de Centelles a Vic

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Començar el dia al Taga

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"