La font d’un agermanament

Dissabte, durant la Festa del Grito, es va celebrar el mig segle de la Font de l’Himne Nacional Mexicà de Sant Joan de les Abadesses, que segurament des del primer dia ja va ser rebatejada popularment com la font dels mexicans. La celebració de l’efemèride s’havia de fer davant la mateixa font, però es va traslladar a la sala de plens pels ruixats que havien caigut a primera hora. No deixa de ser poètic que l’aigua –la de la pluja– enterboleixi un acte en què es commemora l’aniversari d’una font. Amb tot, també és cert que li va sumar solemnitat. És només una font, i l’arrel de tota la relació cal anar-la a buscar en el santjoaní Jaume Nunó, que l’any 1854 va guanyar el concurs per posar la música a l’himne mexicà, però la construcció d’aquest monument va ser un catalitzador de les relacions entre el poble ripollès i Mèxic, que fins llavors es reduïen a aquest fet casual i que la font va exaltar. Tant és així que dissabte es va escoltar més vegades el nom del músic, pintor i compositor mexicà establert a Barcelona Salvador Moreno que el del mateix Nunó. Moreno, del qual fa tres anys es va celebrar el centenari del naixement, va ser el promotor de la font. Dissabte ho recordava emocionat Jordi Arrey, que era regidor de Cultura santjoaní en aquella època. Ell i membres del Centre d’Iniciatives Turístiques van visitar-lo a principis de 1968, després de llegir que volia promoure la col·locació d’una placa al poble natal de Jaume Nunó en una entrevista a El Correo Catalán. L’entusiasme sumat de tots ells va convertir la placa en un monument. Avui en dia seria qüestió de voluntat i prou, però a finals dels seixanta no hi havia cap mena de relació diplomàtica entre Espanya i Mèxic. El més semblant a una ambaixada era el Comité Bilateral España-México presidida per Clemente Serna Martínez, que se’n va mostrar interessat i la va finançar a través d’una entitat privada, que va haver d’enviar els diners des de Mèxic a través del Canadà per la inexistent relació entre països. L’alcalde Eduard Armengol va decidir instal·lar el monument dibuixat per l’arquitecte mexicà José Blas Ocejo a la plaça Abadessa Emma –des de llavors dita plaça dels mexicans– que va ser reurbanitzada per a l’ocasió. [caption id="attachment_146077" align="alignnone" width="400"] La instal·lació de la font va crear molta expectació entre els veïns, l’any 1969 | Arxiu Ramon Serrat[/caption] Es va inaugurar l’octubre de 1969 i va ser tota una sensació. El mexicà Ulises Cortés, catedràtic en Intel·ligència Artificial per la UPC, que va ser amic íntim de Moreno durant els últims vint anys de la seva vida, recorda com la font va ser una fita per a l’artista: “Ell tenia la sensació d’haver contribuït d’una forma decisiva en la història de la relació entre dos països”. També explica com hi portava tots els seus convidats, com l’expresident mexicà Luis Echeverría, per exemple. Tanta va ser l’excitació i les ganes d’aprofitar aquella inèrcia de la font que, sumades a un cúmul de coincidències i errors, va fer que el consistori de l’època situés erròniament la casa natal de Jaume Nunó en un immoble que es va rehabilitar i en què s’hi va destinar un milió d’euros a finals dels noranta, l’actual edifici El Palmàs, que acull el Centre Cívic i l’Associació de Jubilats. Fa dos anys, el santjoaní Marcel Miquel va descobrir la casa veritable, a través d’unes fotografies trobades en la correspondència d’un besnet del músic als EUA. Anècdotes a part, la relació de Sant Joan amb Mèxic continua arrelant fins al punt que s’assimila com a normal i ja no és un rara avis ni per a mexicans ni per a santjoanins, que dissabte van gaudir d’una Festa del Grito més, que tot i les prediccions de pluja va tornar a omplir la plaça Major de mexicans, santjoanins i curiosos.

La font d’un agermanament

Sebastià Bardolet: “Hem lluitat per dignificar l’ensenyament musical”

En Cinto Fils desafia la pluja

El Petit Circ Cric porta la seva màgia a Vic

El Toca Fusta resisteix a la pluja

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès