De quan Gaudí va dormir a Vic

Enguany es commemora l’Any Gaudí amb motiu del centenari de la mort de l’eminent arquitecte. L’única relació directa de Gaudí amb Osona van ser els fanals que l’any 1910 va dissenyar per a la plaça Major de Vic, coincidint amb una estada puntual a la ciutat. L’únic vincle directe que la ciutat de Vic va mantenir amb la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926), de qui enguany es commemora el centenari de la seva mort, és arran dels fanals que el reconegut arquitecte va dissenyar per a la plaça Major de Vic, i que hi van estar col·locats entre 1910 i 1924. El rerefons d’aquest projecte puntual es vincula a una visita –o dues, segons insinua alguna font– que Gaudí va fer a la ciutat. El relat que més ha transcendit de la seva estada a Vic el va recollir l’escriptor Josep Pla, en una de les semblances dels seus Homenots, publicats entre 1958 i 1962. No ho va escriure des d’un testimoni directe sinó a través de la narració oral que li havia fet el jesuïta i filòsof Ignasi Casanovas, amic personal de Gaudí. De fet, va ser el mateix Casanovas, que havia estudiat al Seminari de Vic, el qui a principis de maig de 1910 va posar en contacte l’arquitecte amb la família Rocafiguera de Vic. Resulta que Gaudí havia emmalaltit –per una “anèmia cerebral” o per “depressió nerviosa”, dubtava Joan Bassegoda a El Gran Gaudí (1989)– i els metges li van recomanar uns dies de repòs, per anar bé lluny de Barcelona. És així com arriba a la Casa Rocafiguera, de Vic. L’amfitriona, Concepció Vila, viuda de Josep Rocafiguera, “li va oferir una hospitalitat magnífica, brandant la seva pròpia casa per tot el temps que convingués al millorament del senyor Gaudí”, va transcriure Pla. L’arquitecte es va hostatjar en una de les habitacions del gran casal que la família tenia al carrer dels Caçador. “Tant la senyora vídua Rocafiguera com els seus fills el tractaren familiarment i feren tot l’imaginari per fer-li l’estada agradable i distreta.” I això que, com a hoste, hi tenien un personatge “esquerp, tancat, obsessionat, marginal a tota vida social possible”, escriu l’escriptor empordanès. “La seva estada a Vic va durar quatre setmanes”, havia detallat el metge Anicet Altés, en la conferència que va pronunciar l’any 2002 a la Sala de la Columna amb motiu de l’Any Gaudí, aleshores pels 150 anys del naixement. Malauradament, d’aquells dies per la Casa Rocafiguera ni per la ciutat no n’ha quedat cap constància gràfica, ha certificat l’arxiver Francesc Rocafiguera, descendent de la nissaga. Sigui com sigui, l’estada de Gaudí a Vic no hauria passat per alt a la comissió ciutadana que, en aquells dies, estava en plena preparació dels actes del centenari del naixement del vigatà il·lustre Jaume Balmes. Per això, prohoms del Cercle Literari no van dubtar de contactar amb Gaudí per proposar-li una col·laboració amb la pomposa commemoració vigatana. El que no està clar és si aquesta petició ja s’havia formulat abans o durant la seva estada a Vic per raons de salut. Segons apuntava Lluís B. Nadal, en una crònica de les festes del centenari de Balmes, editada el 1911, una comissió ciutadana, encapçalada “pels vehins de la plaça D. Miquel de Clariana, hont radica la casa mortuoria” ja s’hauria adreçat a Gaudí per proposar-li el disseny d’algun element funerari. “Y en Gaudí no menyspreuá l’invitació i vingué un dia a Vic a ferse cárreg del plan, acompanyantlo els dos jóvens architectes Canaleta y Pericas.” Si hi va haver aquesta primera visita –fet que no s’ha pogut certificar documentalment– podria haver estat durant el mes de març del mateix any. Però tornem al mes de maig, a Vic. Què feia Gaudí durant aquells dies de convalescència? Segons el relat de Josep Pla, als matins “solia anar a missa abans d’esmorzar”, i després visitava el Museu Episcopal i “departia” amb el seu conservador, Josep Gudiol, o visitava el bisbe Torras i Bages, amb qui també mantenien bona amistat. Entre els vigatans que van compartir algunes estones amb Gaudí, Pla cita l’“apotecari” Joaquim Vilaplana i Pujolar, primera generació d’aquesta nissaga de farmacèutics de Vic, que també era “membre de la Junta dels Museus”. Vilaplana l’hauria acompanyat en alguns dels seus passejos per la ciutat. “Caminava molt a poc a poc, estava molt desinflat i tenia un color a la cara malaltís i trencat”, hauria descrit Vilaplana. “Fou un bon home incapaç de fer mal a ningú, tossut com un marrà, un cristià senzill i d’una sobrietat impressionant”, va concloure el farmacèutic. Hauria estat en un d’aquests passejos que Gaudí va descartar la proposta inicial de fer una mena de mausoleu en record de Jaume Balmes. Ell suggeria un element “més modest i més pràctic”, com una font davant la casa mortuòria, a la plaça Don Miquel de Clariana; o algun recordatori a la casa nadiua, a l’inici del carrer dels Argenters. Va ser arribar a la plaça Major que Gaudí ho va veure clar: dos fanals per a l’entrada principal de la plaça –tot just s’havia enderrocat la Casa Rusconi per obrir el carrer Verdaguer fins allà. S’ha discutit molt sobre l’autoria real dels fanals. L’evidència és que l’obra va ser un treball col·lectiu, apunten la majoria de fonts. Gaudí assumirà un paper “d’assessorament i supervisió”, però també hi intervindran directament alguns dels seus col·laboradors més immediats, com el seu deixeble Josep Canaleta; el també arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, o en la part decorativa, el pintor Josep Maria Jujol. El mestre d’obres vigatà Josep Ylla Cassany va assumir la part constructiva dels fanals, mentre que en el treball del ferro hi van intervenir els serrallers locals Joan Colomer i Ramon Collell, en Picallimes. Els nous fanals es van inaugurar el 7 de setembre de 1910, en plena celebració del centenari de Balmes. Gaudí no hi va assistir. Els nous elements decoratius no van estar mai exempts de polèmica i es van acabar desmuntant el 1924 tant per pressions veïnals com polítiques. Desapareixia, així, l’únic element que Vic hauria lluït de l’eminent arquitecte. Avui costa d’imaginar-s’ho. Plaça i passatge El 2002 –i a proposta de l’aleshores alcalde, Jacint Codina– l’Ajuntament va acordar posar el nom d’Antoni Gaudí al nou espai que va aparèixer arran de la reurbanització de la part baixa del nucli antic, que va incloure l’enderroc d’un grup de cases. En aquell moment es va especular amb la possibilitat de crear una rèplica dels desapareguts fanals de Gaudí i instal·lar-los a la nova plaça, però no va prosperar. Avui també porta el nom de Gaudí un passatge del barri de la Calla, a petició dels mateixos veïns i en substitució del polèmic nom anterior, dedicat al general franquista Emilio Mola. UNS FANALS POLÈMICS, ENDERROCATS EL 1924 Els dos fanals dissenyats per Gaudí feien uns 10 metres d’alçada i estaven sustentats sobre un basament de columnes. Malgrat la seva singularitat, des del primer moment van estar envoltats de polèmica veïnal; d’entrada, per entendre que entorpien el pas dels vehicles però també pels sorolls que emetien els elements flotants quan feia vent. Tot plegat va obligar el mateix Gaudí, al cap d’un parell d’anys, a suggerir modificacions puntuals (a la foto de sota, la carta manuscrita que va enviar a Canaleta i que avui es conserva a l’Arxiu Municipal de Vic). Amb tot, l’enderroc definitiu, executat el 12 d’agost de 1924, va tenir més a veure amb una revenja política del govern local sorgit arran de la dictadura de Primo de Rivera. Jaume Sanmartí: “Gaudí va ser un personatge complicat” “Estem donant el títol a un boig o a un geni?” Ho va escriure Elies Rogent, professor de la Llotja de Barcelona, quan Antoni Gaudí els va presentar el treball final de carrera d’arquitectura, centrat a imaginar un paranimf per a la universitat. Va ser una de les moltes anècdotes que aquest dijous va anar explicant l’arquitecte Jaume Sanmartí, estudiós del llegat de Gaudí i director de la Càtedra Gaudí entre 2008 i 2016. Era la ponència que complementava l’exposició que els últims dies s’ha pogut visitar a la seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb motiu de l’Any Gaudí. La mostra exhibia, precisament, les rèpliques d’alguns d’aquells dibuixos originals del Gaudí universitari. “Gaudí va ser un personatge complicat”, va admetre Sanmartí, conscient que durant els últims anys s’han escrit algunes “falsedats” i també “tonteries” al voltant d’una trajectòria vital “realment singular”.

De quan Gaudí va dormir a Vic

El Lactium es fa ‘adult’

La plaça Major de Vic, escenari de la cantada de caramelles

Els caramellaires de Seva tornen a sortir pels carrers del poble

L’Aplec dels Ous a Balenyà es manté més viu que mai

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb