Nascut fa set anys, al mateix temps que es despertava la crisi econòmica, l’ACVic ha patit des del primer moment les retallades en els pressupostos culturals de les institucions i la indefinició sobre el mapa de centres d’art contemporani de Catalunya. L’acord de finançament entre l’Ajuntament de Vic i la Generalitat per al 2014 i la creació d’una xarxa de set centres escampats per Catalunya i coordinats amb l’Arts Santa Mònica de Barcelona –de la qual forma part l’ACVic– tanquen aquesta etapa de provisionalitat. Entre les dues institucions, es destinen enguany 171.000 euros a l’ACVic, dels quals 61.000 els aporta l’Ajuntament i 110.000 el Departament de Cultura de la Generalitat. La gestió surt a concurs públic per aquesta quantitat, segons un anunci publicat la setmana passada al Diari Oficial de la Generalitat.
Joan López, regidor de Cultura de l’Ajuntament, valora que “després de donar-hi tantes voltes s’hagi arribat a una fórmula impecable” per gestionar l’ACVic, amb un pressupost estable i l’obligació de pagament per part de les administracions. En els últims temps no sempre ha estat així: sense anar més lluny, ara fa un any l’Ajuntament lamentava no haver rebut l’aportació del Departament de Cultura del 2012. L’Ajuntament sovint ha hagut d’avançar diners sense saber quina part hi aportaria l’altre soci institucional. López defensa l’aposta per mantenir l’ACVic, “un dels equipaments amb què Vic juga a primera divisió cultural”, tot i que reconeix que “només amb recursos municipals, seria impossible de sostenir”.
L’ACVic va funcionar des d’un primer moment gràcies a un conveni a tres bandes entre Ajuntament, Generalitat i H, Associació per a les Arts Contemporànies, que es feia càrrec de la gestió. L’abril de l’any passat, la gestió es va posar a concurs per primera vegada, però amb un pressupost reduït (43.000 euros, la part d’aportació municipal que encara quedava per gastar), i només es va presentar la proposta d’H, Associació per a les Arts Contemporànies, que va guanyar la licitació. Enguany, per un pressupost molt més elevat està previst que es presentin altres ofertes, i de fet ja hi ha alguna empresa de gestió cultural d’àmbit nacional que s’hi ha mostrat interessada. H, Associació per a les Arts Contemporànies haurà de competir amb aquestes altres ofertes des d’una posició més modesta però amb l’aval de l’experiència. En la triple inauguració d’exposicions a l’ACVic, el passat divendres, López va arribar a expressar el desig que “segueixi essent portat per la gent que el porta”, però en tot cas això dependrà de com es resolgui el concurs. Les ofertes es poden presentar fins al 24 de març, i la licitació serà tres dies després. Marià Dinarès, president d’H, confirma que l’entitat “optarà a la concessió” encara que calgui fer una proposta més econòmica: “Ja hi estem avesats, en això som competitius”, afirma.
En els últims anys, l’estructura de l’ACVic s’ha aprimat al mínim imprescindible per al seu funcionament, fins al punt que el seu primer director, Ramon Parramon, ja ni tan sols forma part del personal fix, i cobra en funció dels projectes que dirigeix (al principi, era contractat per l’Ajuntament). La tècnica responsable de l’ACVic és Maite Palomo, i hi treballen a dedicació plena només dues persones més. La línia dibuixada des del 2010 per Ramon Parramon es manté: que l’ACVic sigui una referència en la relació entre educació i art.
{{ comment.text }}