“La infància és un col·lectiu especialment vulnerable a qualsevol problema mediambiental”

Ferran Campillo (Barcelona, 1987) és metge pediatre. Va trobar plaça a l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, des d’on va començar a obrir camí en una especialitat en què ningú no treballava a Catalunya: va crear la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, des d’on treballa sobre els efectes que té l’entorn en la salut dels més petits. La contaminació de l’aire ha estat una de les preocupacions principals d’aquest hivern. El trobareu a les xarxes com a @doktorcampi. Metges com vostè estan avançant en una especialitat nova, la pediatria mediambiental. Molts no n’havíem sentit a parlar, i tampoc s’havia fet recerca en aquest àmbit.Sí, és veritat. És una especialitat novedosa, i fins ara poca gent coneixia el tema. D’una banda, hi ha una creixent consciència social de les famílies que ens comencen a fer preguntes als pediatres sobre problemes que puguin afectar la salut dels infants. Cada vegada ho veiem més. I encara que sigui una especialitat nova, estem aconseguint que hi hagi més pediatres i infermers de pediatria que es formin sobre el tema. Per tant, esperem que aviat es pugui desplegar al territori una xarxa de pediatria mediambiental. Vostè treballa a l’Hospital d’Olot, un lloc on no tenim precisament la idea que hi hagi problemes ambientals importants. És aquí on li van donar ales per treballar en el seu projecte?És un projecte que li va agradar, se’l va fer seu i ara portem set o vuit anys d’experiència en aquest àmbit. Però és curiós perquè alguns indrets de Catalunya, com és el cas de la Garrotxa, els tenim considerats com a saludables en el nostre imaginari col·lectiu... ... parc natural, molta muntanya, nuclis urbans petits.Sí, però a mesura que comencem a investigar veiem que hi ha factors que poden tenir un impacte en la salut igual que a Barcelona, a Tarragona o allà on sigui. Quins són els factors de risc ambientals en la salut infantil? Els efectes de la contaminació, els associem més aviat a la gent gran o amb malalties cròniques.La infància és un col·lectiu especialment vulnerable a qualsevol problema mediambiental. Els infants tenen unes característiques pròpies. Algunes són físiques, de caire anatòmic: són més baixets, i per tant respiren més aire contaminat que es concentra arran de terra. També respiren més aire per quilogram de pes i per minut que no pas els adults... per tant, allò que respiren ho respiren més vegades. A més, el seu cos encara no és capaç de detoxificar, és a dir, de depurar els contaminants. Es queden més temps en el seu organisme i poden tenir un efecte a llarg termini. I finalment, els infants no tenen capacitat de decidir. A nivell col·lectiu també: si com a ciutadania es prenen decisions polítiques sobre els entorns escolars, per exemple. Si poden haver-hi cotxes o no en aquests entorns. Totes aquestes coses les decideixen els adults. Imagini’s que tinguessin uns pares que decideixin que a casa es fuma: haurien d’enfrontar-se a aquest risc sense poder-hi fer res. Per sort, això últim em sembla que ja ho anem desterrant..Gràcies a la llei antitabac, el consum ha anat baixant de manera considerable. Però algunes estadístiques que veiem situen que al voltant d’una quarta part dels infants respira aire contaminat pel tabac a l’interior de casa seva. Encara que sigui un tema antic, no el tenim del tot resolt. I nosaltres, des de la Unitat de Salut Mediambiental, tenim una línia per ajudar els pares (o futurs pares) a deixar de fumar perquè l’aire dins de casa sigui tan saludable com es pugui. Els infants d’avui són la generació que ja es pot dir que no veurà el canvi climàtic sinó que ja ha nascut de ple en aquest context, no?Tenim dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que ens diuen que els menors de 5 anys, tot i ser una part petita de la població mundial –al voltant del 12 per cent–, veuen com recauen sobre ells totes les patologies relacionades amb el canvi climàtic a mesura que es facin grans. És una gran asimetria respecte a altres col·lectius. De fet, és curiós que quan parlem de salut i canvi climàtic –que alguns fa temps que ens hi dediquem– abans ens ho havíem d’imaginar. I ara ja ho estem vivint, malauradament: sequeres, onades de calor cada vegada més intenses... A la Garrotxa mateix hem pogut comprovar com durant la darrera dècada han crescut les consultes a urgències i a les àrees bàsiques sobre afectacions de la calor. Aquest hivern també estem parlant molt de salut, sobretot pel que fa a la qualitat de l’aire. En alguns llocs de Catalunya –plana de Vic o plana del Segrià sobretot– hi ha hagut concentracions elevades de partícules en suspensió. Són preocupants, pensant en els infants?Sí. Aquí també podíem tenir la idea que aquestes concentracions de contaminació eren en grans conurbacions, a l’àrea metropolitana de Barcelona per exemple. I resulta que ens adonem que, a l’hivern, zones com les que ara esmentava tenen pics de contaminació. Amb un perfil de contaminants diferent, relacionat amb això que en diem partícules en suspensió. Quin és l’origen d’aquestes partícules?Les fonts són múltiples. D’una banda, tenim el trànsit motoritzat, com a les grans ciutats. Però també la forma com ens escalfem, la crema de biomassa per exemple. En alguns llocs, també pot haver-hi la crema de restes vegetals. I moltes altres. Coincideix amb el fet que les condicions geogràfiques d’aquests indrets, i determinades condicions meteorològiques, agreugen aquests episodis. I tenen un impacte en salut que nosaltres podem mesurar. És un tema que s’ha estudiat ja fa algunes dècades i sabem que durant aquests episodis augmenta la mortalitat a curt termini, sobretot en persones vulnerables amb patologies cròniques. En gent gran, per exemple, hi ha un augment de l’ictus o en malalties respiratòries, des de bronquitis fins a asma. I a llarg termini, creix el risc de càncer de pulmó. En els nens augmenta la possibilitat d’un part prematur o d’un pes més baix al naixement. Ens ha sorprès, per exemple, saber que les calefaccions de biomassa que es van instal·lar en domicilis particulars o equipaments públics pensant que milloraven el medi ambient poden ser part del problema. I amb això ja sé que estic plantejant un tema del qual els sanitaris no són responsables.Els factors mediambientals ens superen, no estan només en l’àmbit sanitari sinó en l’esfera política. En aquest cas, crec que molta gent va fer l’esforç –fins i tot econòmic– pensant en una solució millor. I hem vist que la combustió, la crema de coses, genera partícules. Ara s’està parlant molt de calderes de màxima eficiència, perquè és la combustió incompleta la que acaba emetent les partícules. N’hem vist exemples al nord d’Itàlia, on el govern de la Llombardia està invertint a fons perdut per substituir les actuals. Després hi ha les opcions que no cremen combustibles, com les bombes de calor, la geotèrmia o l’aerotèrmia, que requereixen una inversió important de la ciutadania, en la qual crec que les administracions hi haurien de donar un cop de mà. Després hi ha tot el que té a veure amb l’aïllament de les llars: farem servir menys combustible, sigui el tipus que sigui, si no perdem escalfor pel balcó o per la finestra. Hi ha malalties que en els infants tinguin ara més incidència que anys enrere i puguin ser atribuïbles a causes mediambientals?Malauradament, els pediatres ens hem fet especialistes en asma i en bronquitis de repetició, són dels motius de consulta més freqüents. Ho veiem en estudis també. La meitat dels nous casos d’asma infantil es deuen a una mala qualitat de l’aire. Fa molt de temps que ho sabem, però ens costa donar els passos o ser àgils per evitar aquests riscos. Els infants no voten, i per tant no poden escollir quines han de ser les prioritats mediambientals per als propers anys, però les hem d’abordar cadascú des del nostre àmbit perquè els nostres fills respirin un aire més saludable. Com en tota especialitat nova, cal recerca i aquesta comença per recollir dades. A l’Hospital d’Olot ja saben què és el Full Verd. A la resta del país potser no, ens ho explica?És una eina que l’OMS va proposar a principis d’aquest segle per recollir dades sobre l’entorn de les criatures i veure quins riscos podien afectar la seva salut. Nosaltres, a l’entorn de l’hospital, tenim el Full Verd totalment incorporat al programa de seguiment de l’embaràs. Quan les parelles venen a fer el seu control fem una analítica de la mare, fem una ecografia... i també mirem com està l’entorn. La casa, els hàbits (el que dèiem del tabaquisme per exemple), la feina (exposició a pesticides o radiacions ionitzants...). I no busquem només problemes sinó factors de protecció. Sabem que l’alletament matern n’és un, entre d’altres. I donem molt de valor al contacte amb la natura... Que porta beneficis físics però també psíquics.Les evidències que en tenim són sobretot en salut mental. El contacte regular o fins i tot residencial amb zones verdes o espais blaus del litoral augmenten la sensació de benestar. La natura és una gran aliada per al nostre benestar, i l’hem de conservar perquè ens hi va la salut. En aquest sentit, sabem que al seu hospital tenen una iniciativa singular. A cada parella de nous pares, els donen un plançó d’arbre. I amb aquests, es va creant un bosquet...Al moment del naixement, volem vincular les famílies amb l’entorn natural. Els donem un plançó d’alguna espècie d’arbre autòctona de la Garrotxa –roures, freixes, alzines– i és un acte simbòlic. Al nostre hospital tot són bessonades com a mínim: la família torna a casa amb un nadó i un arbre. El fet de tenir-lo a casa o venir-lo a plantar al bosc esperen que sigui aquesta vacuna que fomenti el vincle amb l’entorn natural. Aviat estarem pilotant altres experiències amb les famílies, perquè puguin fer sortides no només al nostre entorn sinó en general, en qualsevol entorn on vivim.

“La infància és un col·lectiu especialment vulnerable a qualsevol problema mediambiental”

Les aspes d’El Molino barceloní es tornaran a aturar

El somriure Duchenne

“Per ser pagès o ramader, un jove ha de ser realment rebel”

El 9 ets i uts | Ben menjat i ben begut…, qui no és feliç, és ruc

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"