La Jazz Cava fa 30 anys recreant la inauguració de 1993

El dia 24 de setembre de 1993, els promotors de la Jazz Cava de Vic la van inaugurar simbòlicament trencant una ampolla de cava a la porta del local, com si estiguessin batejant un vaixell. Uns antics estables al capdamunt del Portalet havien passat mesos en obres per convertir-se en un espai dedicat a la música, gràcies a un grup de socis que donaven suport a la iniciativa i hi havien posat recursos econòmics. Trenta anys després, dia per dia, es repetia l’acció aquest diumenge per celebrar que el local i el seu esperit continuen vius. Hi assistien alguns dels que van començar l’aventura, i també les noves generacions que s’hi han anat afegint i hi han donat continuïtat, en un acte destinat als socis. Ara són prop de 250 i com diu l’actual president, Jordi Casadesús, “és potser un dels moments en què n’hi hagut més de tota la trajectòria”. La Cava va ser un projecte forjat entre els mateixos músics que tocaven en els bars i pubs d’Osona que els oferien escenaris. “Aquí va començar tot”, deia un dels veterans diumenge mirant la fotografia d’un concert a l’Eixam de Manlleu. Toni Pujol, que va ser el primer president de l’entitat, parla de les “grans ànsies” que hi havia per part de músics i públic per poder trobar-se en un local estable on compartir la música en viu. Va començar la recerca de les dues bases que calien per engegar el projecte: un local i recursos econòmics. El primer no era fàcil: “La música en directe s’associava a problemes, sobretot de soroll amb veïns”. Però van trobar uns propietaris que van comprar la idea, els germans Fèlix i Josep Lluís Vives, “que estimaven la ciutat i la música”. Pujol encara recorda el primer dia que van obrir les portes d’aquells baixos, que portaven tres dècades tancats i havien servit per guardar-hi bestiar pel mercat: “Era com fer un viatge a la prehistòria”. Però també veien que era adient per a un local de jazz. Els diners, van anar sortint de les butxaques, sense subvencions: “Si vaig posar-hi algun granet de sorra, va ser el de trobar la gent que ajudés a tirar endavant el projecte”. Van aflorar dos milions de les antigues pessetes, uns 12.000 euros d’avui. Molts diners en aquell moment. I la Jazz Cava va obrir. Pujol no s’hagués cregut mai que duraria tant de temps: “Se’m posa la pell de gallina avui, això ha estat una factoria d’emocions, hi ha vingut gent de tota manera, i molts hi han tingut una experiència que recorden”. Casadesús està molt satisfet d’haver pres el relleu d’aquest veterans, “alguns que fins avui no coneixia”, i que la Cava segueixi acollint música com a entitat sense ànim de lucre. Fausto Gramola comença a cantar, en una tarda en què també hi passaran La Palma Jazz Band i el gran contrabaixista Horacio Fumero. “Tenim moltes pantalles, però com emocionar-nos plegats amb la música no hi ha res igual”, diu Pujol.

La Jazz Cava fa 30 anys recreant la inauguració de 1993

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”