En la 13a edició de la Biennal d’Arquitectura de Vènecia, una de les mostres més importants d’Europa i del món en aquest àmbit, s’hi pot veure la plaça de la La Lira de Ripoll. És en el pavelló d’Espanya, sota el nom ‘Spain mon amour’, i juntament amb 14 obres més de cinc despatxos d’arquitectura de l’Estat (RCR, Francisco Mangado, Mansilla+Tuñón, Nieto y Sobejano i Paredes Pedrosa).
A part de la Lira hi ha l’estadi d’atletisme d’Olot –també de l’equip RCR–, el Palau de Congressos de Palma de Mallorca o el museu de San Telmo de Sant Sebastià. Totes les obres que han estat escollides són d’espais públics i estaran exposades a l’Arsenale des del 29 d’agost al 25 de novembre.
El ripollès Joan Puigcorbé, autor del projecte conjuntament amb l’estudi RCR d’Olot, es mostra molt satisfet d’aquest reconeixement: “La Lira és una obra especial” perquè recupera un buit dins la ciutat, per tornar-lo a la ciutat”, explica. Puigcorbé també afegeix que el fet que hagin seleccionat una obra realitzada a Ripoll “ens hauria de fer pensar en el patrimoni arquitectònic que tenim”.
La idea del pavelló espanyol ‘Spain mon amour’, mostra comissariada per Luis Fernández-Galiano, és celebrar els èxits de l’arquitectura recent, però reflectir també la situació actual de la professió i analitzar com s’ha arribat a la crisi actual.
I és que, segons Puigcorbé, “per perdurar, tirar endavant, hi ha d’haver la capacitat de fer una arquitectura ben treballada”. A Venècia, les obres del pavelló espanyol seran explicades per estudiants d’arquitectura i també hi haurà maquetes dels edificis.
La Lira de Ripoll, a part d’anar a la Biennal de Venècia, també ha estat portada de la revista Arquitectura Viva junt amb dotze intervencions emblemàtiques de l’Estat i ha estat recollida en l’Anuari d’Arquitectura del 2012. Per a Joan Puigcorbé, les diverses activitats que s’hi fan, demostren “que el poble se l’ha fet seva” i que l’obra perdurarà “independentment de qui governi”.
La plaça coberta de La Lira va suposar la recuperació de 600 metres quadrats de planta al centre de Ripoll per a usos socials, culturals i públics, en el solar on hi havia hagut un antic teatre i local de reunió d’entitats. L’estructura és de ferro en memòria de la tradició metal·lúrgica de la vila.
Meritxell Ynaraja, de Vic, també hi serà
L’arquitecta vigatana Meritxell Ynaraja també és present a la Biennal de Venècia, en el marc d’una mostra de jove arquitectura catalana.
Sota el títol de “Vogadors”, la mostra presenta un retrat de l’arquitectura actual a Catalunya i les Illes a través dels treballs de nou professionals que tenen en comú la joventut –entre els 30 i els 40 i pocs anys– i un concepte de l’arquitectura amb semblances: austeritat que connecta amb els temps actuals, imaginació a l’hora d’usar materials poc comuns però que, en alguns casos, s’arrelen en la tradició, i adequació de les seves intervencions al lloc on s’han efectuat.
El projecte de Meritxell Ynaraja va consistir en la rehabilitació de l’edifici de La Seca de Barcelona, datat al segle XVII, on hi havia hagut l’antiga fàbrica de moneda de la ciutat. L’arquitecta vigatana va començar a treballar en el projecte de La Seca ja l’any 2007, tot i que l’obra no va començar fins a principis de 2010.
El seu projecte mantenia la tipologia de l’edifici de planta baixa i dues plantes, posant en valor elements com el pati i fent intervencions que ajudessin a millorar la seva funcionalitat (La Seca acull L’Espai Brossa).
Els comissaris de “Vogadors”, els arquitectes Jordi Badia i Fèlix Arranz n’han destacat la seva traça per mostrar “els diferents estrats del temps que ha anat acumulant el lloc”, evidenciant arcs i obertures que havien quedat dissimulats.
El projecte d’Ynaraja es presenta al costat dels de 8 professionals més de Catalunya i les Illes Balears, seleccionats per a l’ocasió. La mostra s’inaugurarà el proper dilluns, amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
{{ comment.text }}