EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“La Llei de Drets Culturals serà innovadora, n’hi ha pocs casos”

Entrevista a Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat. En una jornada a Vic va avançar aquest projecte, que defineix la cultura com un dret bàsic al costat de l’educació o la sanitat


19/11/2023

La Biblioteca Pilarin Bayés de Vic va acollir divendres passat la jornada “Els Drets Culturals són Drets Humans”. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, hi va confirmar que el govern treballa en una futura Llei de Drets Culturals amb la qual Catalunya seria pionera. Abans de la jornada, va concedir una entrevista a EL 9 NOU i EL 9 TV.

No solem considerar la cultura entre els nostres drets bàsics, si més no al mateix nivell que la Sanitat o l’Educació. Però ho és?
Efectivament, nosaltres així ho considerem. Des que vàrem entrar al Departament tenim quatre eixos prioritaris, i aquest n’és un, l’accés a la cultura. El treballem amb diverses mesures. Amb el Departament d’Educació, per exemple. És molt important que Educació i Cultura vagin de la mà perquè els ensenyaments artístics entrin a les escoles. Sabem que aquest és un objectiu a llarg termini, però ja hi estem treballant. I no parlo només dels centres que tinguin la sort de tenir un equipament o un esdeveniment cultural important al costat, sinó que això arribi a tot arreu… i en horari escolar, perquè és on creem equitat. A mitjà termini, s’anirà desenvolupant la Llei de Drets Culturals. És una prioritat, perquè ens creiem que la cultura és la quarta pota de l’estat del benestar juntament amb la salut, l’educació i els drets socials. Però mentre que aquests tenen lleis específiques que els avalen, la cultura no. Ens cal garantir el dret de la ciutadania a l’accés a la cultura.

Què entenem per accés?
El de participar-hi, el de crear, el d’organitzar, i el de formar part dels òrgans de governança de determinats equipaments. Per a nosaltres això és accés a la cultura.

Es pot regular això per llei, de manera que no quedi només en una declaració de bones intencions?
És una llei innovadora, en tenim pocs exemples a Europa, i al món. Serem pioners, perquè no serà només una llei declarativa, sinó que volem garantir aquests drets. I això vol dir que establirem els drets i les obligacions, sobretot les dels espais que reben suports públics. La veritat és que no és fàcil. Fins ara hem fet una fase participativa molt llarga en la qual hem arribat a més de dues-centes entitats per parlar-ne i configurar aquests drets. Hi ha experts que també hi treballen i ja tenim un esborrany intern. D’aquí a poc ho podrem portar al govern, que l’aprovarà perquè pugui seguir la tramitació parlamentària.

En quin termini està pensant? Que durant el 2024 la llei pugui ser una realitat?
Hauria de ser així. Pensi que tenim clar que hi ha bretxes i barreres, no només les més visibles sinó les invisibles: de gènere, de territori… Per a nosaltres és un dels eixos als quals donem més importància. A curt termini, per exemple, hem tret una línia d’ajut del que en diem cultura comunitària. És a dir, que mitjançant activitats culturals d’entitats –de drets socials o de salut– que transformi la vida de les persones. Recentment, hem tret una altra línia per als micropobles. Es dona un import de 4.500 euros a l’any per programar cultura a municipis de menys de mil habitants, perquè volem que tothom es trobi la cultura davant de casa, a les places i els carrers.

Ha funcionat? Perquè a vegades aquests micropobles disposen de pocs recursos per complementar els que reben del govern.
Estem molt contents. Tenim 482 municipis de menys de mil habitants i se n’han presentat 412. Per tant, un percentatge prou important de pobles que disposaran d’aquesta dotació per programar arts en viu durant el 2024. L’any que ve ho revisarem per veure com ha anat, saber si això és el que realment necessiten. Segurament que hi ha retocs per poder-la millorar.

Si em permet, tornem als drets culturals un moment. Ja sap que el sector cultural és molt crític, en especial sobre allò que li ve de les administracions. Preparada per afrontar les polèmiques que pugui haver-hi sobre la futura llei?
Arrisquem, en un cert sentit. Però amb la convicció que tenim que la cultura arribi a tothom. I tindrem alguns gemecs, com sempre que crees alguna obligació. Però a partir de les trobades prèvies que hem anat fent per conèixer les necessitats penso que les estem aplicant bé. Quan comenci tot el procés, segur que hi haurà oportunitat de tenir més diàlegs amb associacions i col·lectius. Perquè al final, el que volem és que Catalunya sigui refugi cultural. I que n’estiguem orgullosos.

En un país que situa la cultura (si més no ho declara) entre els seus senyals d’identitat, li agradaria que aquesta llei fos aprovada per una majoria àmplia al Parlament, la majoria del catalanisme polític si més no?
Sí, crec que ha de ser aprovada per una àmplia majoria i en això estem treballant. No entendríem que no fos d’altra manera.

Una llei necessita recursos per desplegar-la. En tindrà, el seu Departament? Què es preveu per al 2024, per poder arribar un dia a assolir la reivindicació del sector, el 2% sobre el total del pressupost de la Generalitat? Costa d’arribar-hi.
Però anem prou bé! Vàrem iniciar la legislatura amb l’1,1% del total, es va passar després a l’1,3%, i aquest any 2023 hem tingut l’1,5% sobre el total. Traduït en xifres, vol dir que partíem de 298 milions d’euros i aquest any estem als 456 milions. Són increments que hem de poder assolir com a departament, perquè no és senzill pujar 100 milions cada any. S’està fent el camí, i esperem seguir-lo. Per al 2024, la perspectiva és bona, perquè el president i el govern estem compromesos a arribar a aquest 2% al final del mandat. A vegades no som prou conscients que dins del govern si algun departament puja més en el pressupost, n’hi ha un altre que no pujarà tant. I sí que és veritat que al Parlament tenim la força que tenim i que hem de buscar suports per aprovar-lo.

Una entrevista amb la consellera de Cultura no pot obviar la situació del català, que preocupa cada vegada més. En la perspectiva històrica, en els últims anys hem perdut 20 punts en el percentatge d’habitants del país que diuen que el tenen com a llengua habitual (del 46% al 36%, en la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics). Com encara aquest gran repte?
Primer de tot, explicant les dades, la realitat. En aquests anys hem anat tenint dades que ens revelaven que estaven passant coses, ens alertaven. No ens hi hem trobat de cop. Des de l’inici hem volgut explicar les dades i per això ja vam sortir de seguida amb el que llavors era conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a explicar les que coneixíem sobre l’ús a quart d’ESO, que ens preocupaven. Durant anys, hem pensat que amb la immersió a l’escola ja en teníem prou…

I hem vist que ni tan sols la immersió no es complia al cent per cent.
Per això ho hem explicat. I hem posat mesures al costat. De moment, hem aconseguit tornar a posar la llengua al centre del debat públic, tothom en torna a parlar i això és rellevant. Ens fa adquirir un compromís, perquè al parlar-ne reflexiones sobre el teu propi ús de la llengua. Fa dos anys, el 85% del Parlament ens va instar a fer un Pacte Nacional per la Llengua. És complex, però hi seguim treballant i tenim aquest suport al costat, que és un luxe. Després d’una fase participativa, també tenim un esborrany que estem compartint amb els partits i que compartirem amb entitats i amb el Consell Social de la Llengua Catalana. Abans de final d’any ens hem compromès de tenir-lo aprovat. La llengua no només és una prioritat del govern sinó que ho ha de ser de tothom, que tothom es pugui adherir al pacte. I com que sabíem que el procés seria llarg, havíem de fer coses mentrestant. D’aquí que es va fer un consell de govern extraordinari, ara fa un any, per aprovar cent mesures transversals en favor del català.

LA PREGUNTA

Té previst marxar de vacances pel pont de la Puríssima?

En aquesta enquesta han votat 255 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't