La Mulassa, en clau femenina

De mica en mica les dones van guanyant protagonisme dins d’un món, el de la cultura popular, tradicionalment liderat per homes. La comparsa de la Mulassa, la figura del bestiari popular de Vic que gestiona l’Associació Cultural Sagals d’Osona, ha estrenat la seva primera dona com a cap de colla de la secció: Núria Sellés. El relleu es vol fer coincidir amb una reactivació de la figura, que l’any que ve celebrarà el 15è aniversari.Per continuar reivindicant aquesta major presència de dones a la cultura popular, nou de les membres de la colla –cinc mulasseres, tres gralleres i dues canalles– han aprofitat aquest 8 de març per protagonitzar una acció simbòlica en línia: des d’aquest dilluns, aniran penjant una fotografia de cada una d’elles a les xarxes –la comparsa acaba d’estrenar presència a Instagram i Facebook–. “En tots aquests anys només recordo quatre dones portadores de la Mulassa”, recorda Núria Sellés, disposada a aportar la seva experiència en sectors com els balls de gitanes, les sardanes o els gegants. Actualment aquesta secció de l’Agrupació dels Sagals d’Osona la integren una vintena llarga d’efectius.Sellés, que va assumir el càrrec el passat 10 de febrer –substituint Jaume Miquel March, que ha passat a ser el sotscap de colla–, vol fer coincidir aquest relleu amb una reactivació de la presència de la Mulassa. Per això, ja li han posat lema a la temporada que arrenca: “Fem-la ballar”. Sellés es mostra convençuda que, en l’àmbit de la cultura popular, els sectors vinculats al bestiari popular i al fet geganter seran els primers que podran anar reprenent l’activitat, després d’un any pràcticament aturats per la pandèmia. “Tenim la sort que necessitem pocs efectius i, per exemple, les dues persones que van a dins de la figura poden ser d’una mateixa unitat familiar, si cal”. La comparsa requereix d’un mínim de sis persones més quatre grallers per poder sortir a actuar.Ara mateix confien a tornar a trepitjar els carrers i places pel Mercat del Ram, amb un format encara per concretar –amb cercavila o sense–. Aquesta juntament amb la de la festa major eren les dues sortides habituals de la comparsa, i gairebé les úniques. La voluntat, ara, és poder fer-ne més. De moment ja tenen dues cites destacades a l’agenda: el 16 de maig a l’acte de celebració dels 40 anys de la restauració de la històrica Mulassa de Montblanc, i del 24 al 26 de setembre a l’Alguer, per participar a l’Aplec Internacional de Cultura Popular, que Adifolk ja ha ajornat dues vegades.Altres propostes en cartera són la incorporació de la Mulassa a l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya i mirar de fomentar el marxandatge d’aquesta figura. “Hi ha molta cosa dels gegants o dels caps de llúpia, però de la Mulassa només coneixem una peça de ceràmica i seria una bona manera d’anar popularitzant el bestiari de Vic”, clou Sellés.

La Mulassa, en clau femenina

Centelles recupera la música del Ball del Pi

Olost recupera la trobada gegantera després de 10 anys

Sant Julià, epicentre caramellaire del país

Torelló impulsa un reglament per garantir la conservació i el bon ús dels gegants i nans municipals

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells