La revisió d’un gran clàssic

L’Atlàntida va fer dissabte la representació d’una gran obra clàssica de la literatura universal, L’oncle Vània, d’Anton Txékhov. I com passa sempre quan es tracta de clàssics autèntics, el text admet que cada època en faci la seva lectura i tregui enfora tota l’actualitat que pugui cabre dins la seva trama. Les qüestions que s’hi plantegen tenen avui plena vigència, com ara la superioritat acceptada d’aquells que han viscut a ciutat com a senyors i amb una aurèola intel·lectual enfront dels que han viscut a pagès, treballant dur i sense contacte amb la cultura oficial. També es parla de les frustracions a què ha portat el rol social tradicional de la dona i, especialment, de com ha estat de destructiu l’ésser humà amb la natura. Ara bé, potser el tema més impactant sigui el de les relacions familiars enquistades i destructives, que poden conduir directament algú a adonar-se plenament que la seva vida ha estat un error, i que ja no s’és a temps de reparar-lo. Tot això explica com Txékhov va crear un drama que va creixent en intensitat fins a culminar en el desenllaç, que condueix a la consciència d’infelicitat de cada un dels personatges i a la continuïtat del funcionament social. Deixa, això sí, escenes memorables, com en l’esclat final de l’oncle Vània, magistralment representat per Julio Manrique, o en l’escena en què beuen plegats Vània i el doctor Àstrov, amb Ivan Benet, un sparring a l’alçada interpretativa i creativa del seu col·lega. El plus afegit d’aquesta versió ha estat l’aplicació de la fórmula, que tan bé ha funcionat des de fa uns anys, de posar un director d’un país a dirigir els actors d’un altre. En aquest cas, el reconegut internacionalment director lituà Oskaras Korsunovas ha dirigit el grup d’intèrprets catalans, elegit entre el bo i millor de l’escena actual. El resultat ha estat esplèndid, perquè, en primer lloc, el director ha incorporat una nova visió de l’obra amb sabor de països bàltics que, a més, està reforçada per la interpretació de Kaspar Bindeman, qui introdueix la música, el cant i una interpretació singular que queda perfectament integrada en el conjunt; i en segon lloc, perquè s’ha volgut trencar amb la representació realista i, així, per exemple, sovint els actors es dirigeixen al públic, introdueixen passos de dansa o repeteixen una acció diverses vegades. L’oncle Vània és un muntatge ambiciós que sembla no haver-se privat de cap element que considerés efectiu. En aquest sentit, destaca especialment l’espectacularitat dels efectes tècnics, que introdueix una nova manera de fondre el teatre i la filmació cinematogràfica, que sempre s’adapta al moment del desenvolupament temàtic de l’obra, i també és brillant el decorat.

La revisió d’un gran clàssic

Centelles s’avança a la castanyada amb l’impuls de la Unió de Botguers

Plomes de col·leccionista

Presenten ‘Poesia completa’, el primer volum Segimon Serrallonga

El que ‘amaga’ un armari

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

De porcaters a boletaires