La revisió d’un gran clàssic

L’Atlàntida va fer dissabte la representació d’una gran obra clàssica de la literatura universal, L’oncle Vània, d’Anton Txékhov. I com passa sempre quan es tracta de clàssics autèntics, el text admet que cada època en faci la seva lectura i tregui enfora tota l’actualitat que pugui cabre dins la seva trama. Les qüestions que s’hi plantegen tenen avui plena vigència, com ara la superioritat acceptada d’aquells que han viscut a ciutat com a senyors i amb una aurèola intel·lectual enfront dels que han viscut a pagès, treballant dur i sense contacte amb la cultura oficial. També es parla de les frustracions a què ha portat el rol social tradicional de la dona i, especialment, de com ha estat de destructiu l’ésser humà amb la natura. Ara bé, potser el tema més impactant sigui el de les relacions familiars enquistades i destructives, que poden conduir directament algú a adonar-se plenament que la seva vida ha estat un error, i que ja no s’és a temps de reparar-lo. Tot això explica com Txékhov va crear un drama que va creixent en intensitat fins a culminar en el desenllaç, que condueix a la consciència d’infelicitat de cada un dels personatges i a la continuïtat del funcionament social. Deixa, això sí, escenes memorables, com en l’esclat final de l’oncle Vània, magistralment representat per Julio Manrique, o en l’escena en què beuen plegats Vània i el doctor Àstrov, amb Ivan Benet, un sparring a l’alçada interpretativa i creativa del seu col·lega. El plus afegit d’aquesta versió ha estat l’aplicació de la fórmula, que tan bé ha funcionat des de fa uns anys, de posar un director d’un país a dirigir els actors d’un altre. En aquest cas, el reconegut internacionalment director lituà Oskaras Korsunovas ha dirigit el grup d’intèrprets catalans, elegit entre el bo i millor de l’escena actual. El resultat ha estat esplèndid, perquè, en primer lloc, el director ha incorporat una nova visió de l’obra amb sabor de països bàltics que, a més, està reforçada per la interpretació de Kaspar Bindeman, qui introdueix la música, el cant i una interpretació singular que queda perfectament integrada en el conjunt; i en segon lloc, perquè s’ha volgut trencar amb la representació realista i, així, per exemple, sovint els actors es dirigeixen al públic, introdueixen passos de dansa o repeteixen una acció diverses vegades. L’oncle Vània és un muntatge ambiciós que sembla no haver-se privat de cap element que considerés efectiu. En aquest sentit, destaca especialment l’espectacularitat dels efectes tècnics, que introdueix una nova manera de fondre el teatre i la filmació cinematogràfica, que sempre s’adapta al moment del desenvolupament temàtic de l’obra, i també és brillant el decorat.

La revisió d’un gran clàssic

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic