La revisió d’un gran clàssic

L’Atlàntida va fer dissabte la representació d’una gran obra clàssica de la literatura universal, L’oncle Vània, d’Anton Txékhov. I com passa sempre quan es tracta de clàssics autèntics, el text admet que cada època en faci la seva lectura i tregui enfora tota l’actualitat que pugui cabre dins la seva trama. Les qüestions que s’hi plantegen tenen avui plena vigència, com ara la superioritat acceptada d’aquells que han viscut a ciutat com a senyors i amb una aurèola intel·lectual enfront dels que han viscut a pagès, treballant dur i sense contacte amb la cultura oficial. També es parla de les frustracions a què ha portat el rol social tradicional de la dona i, especialment, de com ha estat de destructiu l’ésser humà amb la natura. Ara bé, potser el tema més impactant sigui el de les relacions familiars enquistades i destructives, que poden conduir directament algú a adonar-se plenament que la seva vida ha estat un error, i que ja no s’és a temps de reparar-lo. Tot això explica com Txékhov va crear un drama que va creixent en intensitat fins a culminar en el desenllaç, que condueix a la consciència d’infelicitat de cada un dels personatges i a la continuïtat del funcionament social. Deixa, això sí, escenes memorables, com en l’esclat final de l’oncle Vània, magistralment representat per Julio Manrique, o en l’escena en què beuen plegats Vània i el doctor Àstrov, amb Ivan Benet, un sparring a l’alçada interpretativa i creativa del seu col·lega. El plus afegit d’aquesta versió ha estat l’aplicació de la fórmula, que tan bé ha funcionat des de fa uns anys, de posar un director d’un país a dirigir els actors d’un altre. En aquest cas, el reconegut internacionalment director lituà Oskaras Korsunovas ha dirigit el grup d’intèrprets catalans, elegit entre el bo i millor de l’escena actual. El resultat ha estat esplèndid, perquè, en primer lloc, el director ha incorporat una nova visió de l’obra amb sabor de països bàltics que, a més, està reforçada per la interpretació de Kaspar Bindeman, qui introdueix la música, el cant i una interpretació singular que queda perfectament integrada en el conjunt; i en segon lloc, perquè s’ha volgut trencar amb la representació realista i, així, per exemple, sovint els actors es dirigeixen al públic, introdueixen passos de dansa o repeteixen una acció diverses vegades. L’oncle Vània és un muntatge ambiciós que sembla no haver-se privat de cap element que considerés efectiu. En aquest sentit, destaca especialment l’espectacularitat dels efectes tècnics, que introdueix una nova manera de fondre el teatre i la filmació cinematogràfica, que sempre s’adapta al moment del desenvolupament temàtic de l’obra, i també és brillant el decorat.

La revisió d’un gran clàssic

‘Asesinato para principiantes (T2)’

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

“La matèria primera és el més important”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter